plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
126
Com se seleccionen els elements que s’inclouen en un pla de cures
estandarditzat?
Darrere de cada element inclòs en un pla de cures estandarditzat, hi ha un raonament clínic
específic, basat en el coneixement disciplinari, l’evidència científica i l’expertesa assistencial
dels professionals.
No és objecte d’aquesta publicació presentar el raonament clínic que justifica la inclusió de
cada element en cada un dels plans de cures. Estrictament per exemplificar aquesta qüestió, si
es revisa, per exemple, el pla de cures estandarditzat malaltia drepanocítica, s’observarà que
s’enuncien, entre d’altres, els problemes de risc d’infecció i de risc de dèficit nutricional. A
primer cop d’ull, es podria pensar que aquests són problemes “habituals” en moltes
poblacions de pacients hospitalitzats. Però el raonament clínic que dóna suport a la presència
d’aquests problemes en aquest pla de cures concret és el següent:
Per al risc d’infecció (en el Pla de cures malaltia drepanocítica):
La melsa regula les funcions d’opsonització dels patògens, filtració fagocitària de cèl·lules
defectuoses o envellides i el manteniment de les poblacions limfocitàries necessàries per a la
resposta immunològica. L’afectació esplènica de la malaltia o l’abordatge quirúrgic necessari
(esplenectomia) situen aquests pacients en un major risc d’infecció per la pèrdua d’aquestes
funcions. El tractament de la malaltia amb hidroxiurea pot tenir efectes negatius en el
recompte leucocitari i augmentar encara més aquest risc. Paradoxalment, la presència
d’infecció augmenta el risc de recurrència o de progressió de les crisis vasoclusives.
Per al risc de dèficit nutricional (en el Pla de cures malaltia drepanocítica):
Els factors que intervenen en el risc de dèficit nutricional en aquests pacients inclouen la
disminució de la ingesta secundària als efectes anorèxics del dolor o de les comorbiditats, la
pèrdua de nutrients, la disminució de l’absorció i l’augment dels requeriments metabòlics.
L’evidència científica descriu una associació entre el desenvolupament de trastorns
nutricionals i l’augment de les probabilitats de reingrés hospitalari d’aquests pacients. Així
mateix, s’ha observat una associació entre un empitjorament de la ingesta alimentària amb
l’edat. La cronicitat de la malaltia i les freqüents hospitalitzacions són també factors
contribuents a l’anorèxia. Els pacients amb malaltia drepanocítica presenten alts nivells de
citoquines proinflamatòries (IL-6); aquest biomarcador s’associa a la disminució del desig de
menjar. Així mateix, la malaltia drepanocítica cursa amb estats hipermetabòlics, increment del
metabolisme proteic vinculat a la reticulocitosi i a l’augment de l’activitat cardíaca que es
produeix com a mecanisme per compensar la severitat de l’anèmia, cosa que limita la reserva
energètica per a altres processos. La presència de proteïnúria secundària a les lesions renals
produïdes per la malaltia també pot contribuir a agreujar el risc de dèficit nutricional. Hi ha
pocs estudis sobre els efectes de les intervencions nutricionals en pacients amb malaltia
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S