plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
86
La continuïtat i perseverança en el manteniment de les figures dels referents ha estat fruit
d’algunes reflexions en relació amb:
• Els sistemes d’informació cal nodrir-los i complementar-los bé perquè no indueixin a
decisions errònies.
• El que es pretén és consolidar el sistema amb la millora dels registres i la definició de les
necessitats dels pacients per poder definir els problemes i, per tant, augmentar la
seguretat clínica dels pacients.
• Cal apostar per aconseguir fer visible l’aportació de les infermeres als resultats clínics
dels pacients.
En aquest sentit les referents continuen tenint una funció cabdal.
A més, quan s’ha preguntat els professionals sobre la seva experiència en l’ús del programari,
han manifestat que el més difícil és mantenir l’adequació del Pla de cures a la situació real del
pacient, però, igualment, ells mateixos han considerat, majoritàriament, que no tornarien al
registre paper ja que el programari ha fet visible la gran quantitat de cures que fan les
infermeres i que abans no es feien constar en cap registre perquè això els implicava haver
d’invertir molt més temps en el registre en paper.
La planificació en l’agenda de treball de l’activitat prevista per als pacients ha obligat a revisar
l’organització de les unitats i a redistribuir les cures al llarg de les vint-i-quatre hores.
La implementació ha permès també fer patent algunes rutines que hi havia a les unitats que no
aportaven cap valor afegit als resultats clínics dels pacients i reflexionar sobre això. També
s’han unificat les actituds cap als procediments i els objectius assistencials.
Fa un any que va finalitzar la implementació del sistema a totes les unitats d’hospitalització
convencional. Ara comença una etapa de consolidació en la qual cal perfilar un canvi
significatiu en la manera de cuidar i cal confiar que el sistema ajudarà les infermeres a
reflexionar sobre la presa de decisions i a desenvolupar i millorar les seves habilitats de judici
clínic.
A hores d’ara, en algunes àrees de coneixement ja s’han organitzat sessions clíniques
infermeres amb la presentació d’un cas clínic per debatre l’adequació del Pla de cures segons
la metodologia del pensament crític i la pràctica reflexiva.
L’estació de treball d’infermeria, integrada en la història clínica del pacient, és alguna cosa més
que un registre electrònic, és un sistema d’informació, i tot i que no fa gaire de la
implementació, això ja ha permès identificar i quantificar el perfil dels pacients de les unitats
d’infermeria ja que els sistemes estàndards de classificació de pacients, fins ara, només
donaven informació dels pacients per serveis mèdics i no per unitats. Igualment, aquest
sistema ha servit per detectar àrees de millora dels registres.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S