plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Des de feia anys, concretament l’any 1992, l’Hospital Universitari de Bellvitge ja havia
començat a treballar en l’elaboració d’estàndards amb plans de cures orientats a processos
assistencials i als problemes dels pacients i en un projecte d’informatització del Pla de cures.
Per tant, la cultura i la implicació en el procés de creació i transferència del coneixement en
molts dels professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge ja era un hàbit.
Posteriorment, durant l’elaboració del model comú, molts dels professionals hi van participar
de forma activa, treballant l’estandardització de les cures de les patologies més prevalents a
les seves unitats d’hospitalització per àrees de coneixement i consensuant-la amb l’estament
mèdic. Alguns d’ells van continuar el seu treball participant en el Programa Ares per a
l’harmonització dels estàndards de cures infermeres amb la construcció d’una base de dades
comuna per als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut per a la prestació, gestió i recerca
de cures.
Finalment, el mes de desembre de 2010 a l’Hospital Universitari de Bellvitge va començar la
implementació de l’estació de treball d’infermeria, la qual va finalitzar el mes de juny de 2011.
Prèviament, s’havia treballat en la identificació i definició dels requeriments d’estructura:
noranta dispositius informàtics mòbils, carrets d’unidosi i adaptacions ergonòmiques i
professionals referents de suport, durant dues setmanes, a cada unitat d’hospitalització.
Al mateix temps, s’havia dissenyat el cronograma d’implementació en vint-i-quatre setmanes
consecutives, que havia d’incloure la formació de professionals referents i la d’usuaris
finals dels sistema per al mode de treball i per al mode de consulta.
Ara l’estació de treball electrònica ja ha estat implementada a trenta-vuit unitats de l’Hospital:
trenta-tres unitats d’hospitalització convencional, set unitats de cures intermèdies, la Unitat
d’Hospitalització a Domicili i la Unitat de Suport a Urgències. En total set-cents setanta-vuit llits
d’hospitalització convencional i cinquanta llits de cures semicrítiques.
Des del vessant metodològic, la utilització d’aquesta eina única, que garanteix la seguretat de
les cures, ha estat ben acollida per les infermeres i les auxiliars, i l’índex de rotació dels
pacients ha estat una ajuda en la presa de decisions clíniques que, per tant, ha contribuït a
minimitzar les possibilitats d’errors.
L’adaptació de les infermeres a la incorporació d’un vocabulari clínic controlat, la terminologia
ATIC, ha estat progressiva.
Els diferents nivells d’habilitats informàtiques, maneig de dispositius electrònics, per part dels
professionals d’infermeria, i les dificultats sobre la metodologia infermera han estat vençuts
per l’aportació i el suport de la figura de les infermeres referents que han estat fonamentals en
la implementació i que continuen sent fonamentals en el desenvolupament i la consolidació de
la incorporació de la metodologia en la pràctica clínica infermera.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
85