plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
92
grup de treball de professionals assistencials experts. El llenguatge que es va utilitzar en aquell
moment va ser una proposta adaptada dels diagnòstics de la North American Nursing
Diagnosis Association (NANDA) i d’activitats.
L’any 2001 es va activar un grup d’infermeres i auxiliars de totes les unitats a fi d’avaluar els
punts forts i febles d’aquell sistema i fer una altra proposta. Es va decidir utilitzar el sistema de
valoració per patrons funcionals de salut d’M. Gordon. Es va dissenyar una entrevista de
valoració amb els onze patrons, es van seleccionar els principals diagnòstics d’infermeria i els
problemes interdependents i les activitats més freqüents segons cada cas. El llenguatge
emprat va ser una adaptació feta pels professionals.
L’any 2003, la Direcció d’Infermeria i la de centre van apostar pel disseny i la posada en marxa
de les trajectòries clíniques amb processos claus:
• Trasplantaments de moll de l’os.
• Braquiteràpia.
• Esquemes de tractaments de quimioteràpia.
• Neutropènia febril.
Com a punts forts d’aquell desenvolupament, s’han de destacar:
• Elevat grau percentatge d’utilització de les trajectòries.
• Alt grau de satisfacció i motivació del personal.
• Menor variabilitat a la pràctica.
• Equitat en les prestacions sanitàries.
• Optimació de recursos.
• Integració de diferents registres.
• Augment de la informació i implicació dels pacients i famílies i disminució de l’ansietat
que genera el procés oncològic.
Com a punts febles d’aquell desenvolupament cal citar:
• Diferències d’ajust adequat en els criteris de inclusió i d’exclusió.
• El personal selecciona de manera particular les activitats que s’han de realitzar i n’obvia
d’altres.
• Participació irregular interdisciplinària.
• Complicació per integrar-se amb diferents registres.
• La complexitat del malalt oncològic exigeix més ajustos en les trajectòries: entorn,
família i cuidador.
• Las variàncies no estan definides en totes les trajectòries clíniques.
• Formació per a tot el personal.
D’altra banda, quant al malalt ambulatori i als hospitals de dia, l’any 2004 l’Institut Català
d’Oncologia va dissenyar i implementar una aplicació informàtica de gestió del procés de la
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S