plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
128
El problema principal s’identifica a efectes operatius i pràctics per ajudar la infermera a
identificar el risc més significatiu per als pacients d’aquella població hospitalitzada en termes
de severitat, possibles resultats adversos i necessitat d’intensitat de cures. En alguns casos, la
selecció del problema principal ha estat dificultosa i la seva elecció ha estat sotmesa
exclusivament a criteri clínic dels professionals assistencials, ja que, de fet, cap al pacient té la
mateixa importància la prevenció i l’actuació precoç en el desenvolupament d’un edema agut
de pulmó, d’una arítmia, d’un episodi tromboembòlic o qualsevol altre complicació potencial.
Un pla de cures estandarditzat pot contenir elements repetits?
En la definició dels plans de cures estandarditzats s’ha prestat una atenció especial a intentar
evitar cap duplicitat. Les estratègies desplegades per a això han estat la inclusió del concepte
“problema principal”. En el problema principal s’hi han vinculat totes les intervencions que es
repetiran en d’altres diagnòstics, entenent que la intervenció vinculada es planifica de manera
no exclusiva a aquell problema.
En alguns plans de cures, cal tenir en compte també que s’hi han inclòs dos o més problemes
reals opcionals. En aquest cas, caldrà que la infermera seleccioni el més adequat a la situació
concreta del malalt que està atenent. Per exemple, en un pla de cures estandarditzat es
podrien trobar inclosos els problemes “incontinència urinària”, “incontinència fecal” i
“incontinència urinària i fecal”. La selecció del tipus d’incontinència que presenta un malalt
concret, l’ha de fer la infermera segons la valoració focalitzada que hagi determinat d’aquest
aspecte.
Així mateix, especialment en els plans de cures pediàtriques, alguns dels problemes inclosos a
l’estàndard es vinculen a una franja d’edat concreta. Per exemple, el problema “risc
d’autolesió involuntària” s’inclou en la majoria de plans de cures estandarditzats pediàtrics,
exclusivament per a nadons i preescolars ja que es considera que és el temps mínim necessari
perquè un nen comenci a prendre consciència del perill.
En qualsevol cas, cal que la infermera individualitzi el pla, seleccionant, dels problemes reals
proposats, els que presenta el pacient i suspenent o descartant els que no s’observen o no es
poden confirmar. Així mateix també és recomanable mantenir (i no suspendre) els problemes
de risc, en cas que no es pugui evidenciar l’absència o la màxima minimització de la
vulnerabilitat del pacient a patir-los (vegeu Que és un Pla de cures individualitzat?).
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S