plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

4. La inclusió dels conceptes valoració inicial, continuada i focalitzada.
El Pla de cures és una eina dinàmica que ha d’actualitzar-se segons l’estat i l’evolució del
pacient. La valoració inicial de l’estat del pacient és el primer pas per a una adequada
planificació i prestació de les cures necessàries en cada cas. La valoració contínua implica el
seguiment de l’evolució de l’estat del pacient, cosa que permetrà actualitzar el Pla de cures.
La valoració focalitzada és un tipus de valoració contínua centrada en un aspecte específic
de l’estat del pacient, que cal monitorar, i que també contribueix al manteniment i
l’actualització del Pla de cures individualitzat.
5. La inclusió del concepte “problemes del malalt” que engloba els diagnòstics infermers i els
problemes interdependents, tant reals com potencials, en els plans de cures. L’establiment
d’un pla de cures estandarditzat, que després pugui individualitzar-se a la situació
específica de cada pacient, implica explicitar no només “què” es preveu que requerirà el
pacient (intervencions infermeres), sinó també “perquè” ho pot requerir (problemes reals o
de risc).
6. L’ús del concepte “problema principal” en la definició dels estàndards de cures. El problema
principal en un pla de cures estandarditzat és el concepte emprat per definir el motiu
essencial que genera la necessitat del pacient de la prestació de cures infermeres en l’àmbit
de l’hospitalització. Cada pla de cures estandarditzat té definit un problema principal i pot
tenir diversos problemes associats o secundaris.
7. El treball amb plans de cures estandarditzats vinculats al motiu d’ingrés del pacient i
organitzats en diferents tipologies: bàsics, complementaris, genèrics i específics (vegeu el
capítol 14).
8. L’adopció d’un vocabulari controlat d’interfase per a la construcció dels plans de cures
estandarditzats i la normalització del llenguatge infermer a la pràctica clínica: la
terminologia ATIC. En relació amb els sistemes d’informació, els llenguatges solen
organitzar-se en diferents nivells. En un extrem, les classificacions, a l’altre, el llenguatge
natural. Les classificacions (NIC, NOC, NANDA, CIM-9...) són terminologies de referència. Les
terminologies de referència, com a vocabularis de sortida, serveixen sobretot per a l’anàlisi
i l’explotació de dades i d’informació. En canvi, les terminologies d’interfase com ATIC són
útils per facilitar la introducció de dades i generar informació en forma de vocabulari
controlat, ja que fan de pont entre el llenguatge natural dels professionals i les imposicions
de les classificacions.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
31