plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Virginia Henderson com a model de cures; no obstant això, el model no estava desplegat a
totes les unitats i els professionals tenien nivells de formació molt diferents entre ells. Aquest
va ser un repte difícil durant el procés d’implementació de l’estació de treball. A hores d’ara,
des de l’anàlisi que permet el recorregut del procés d’implementació del nou model de treball,
es pot pensar que calia haver donat més rellevància al procés de formació en metodologia als
professionals, però en aquells moments es pensava que la formació era suficient.
Algunes unitats d’hospitalització, que tenien un coneixement de la metodologia més avançat,
van suposar una estratègia i un estímul a l’hora de la implementació.
Els aspectes que es poden destacar del procés són:
• Un cert recel de les infermeres amb més anys d’experiència de perdre el control sobre la
situació del pacient, ja que el sistema els requeria molta dedicació i atenció, i això les
portava a treballar des d’una perspectiva de contradicció amb les seves creences i
valors.
• El sistema en els seus inicis tenia alguna dificultat tècnica que impedia treballar a bon
ritme.
• El desconeixement de la metodologia, malgrat haver fet formació.
• Les infermeres més habituades als sistemes informàtics el consideraven un aspecte de
millora en el seu treball diari.
• La funció important i transcendent de les infermeres referents durant tot el procés
d’implementació que van exercir de líders del projecte i van esdevenir una peça clau per
a la millora i l’acceptació del procés.
Però malgrat les dificultats i els desànims d’alguns moments, el projecte va anar avançant en
tots sentits: amb la millora dels aspectes tècnics i dels essencials, des de la perspectiva del
coneixement, és a dir, els metodològics.
Pel que fa als aspectes metodològics, com ja s’ha esmentat anteriorment, cal ressaltar el paper
rellevant que han tingut durant tot el procés les infermeres referents. Elles, juntament amb les
infermeres més expertes de les unitats, van ser el motor del canvi i van esdevenir també el
suport emocional en moments de “crisi “, quan semblava que no es podia avançar, que no es
disposava de temps per fer un ingrés, que no es veia el pacient tant com es volia, que s’havia
de registrar tot, quan no se sabia quin pla era el més adequat per a aquell pacient i hi havia un
bloqueig, quan el sistema fallava i tantes altres coses que van passar durant aquell temps. Però
elles van ser al costat de cada un dels professionals assistencials i van aconseguir, amb el seu
tarannà, la seva perseverança, de manera amigable i de forma plausible, que aquest nou
model fos una realitat i un èxit. Elles van contribuir a la millora del coneixement infermer, van
construir eines per la seva avaluació i també estratègies per millorar i facilitar el treball dels
professionals.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
69