plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

• Tenir accés al model de dades i de coneixement infermer del Programa Ares, elaborat a
partir de la terminologia ATIC.
• Tenir un quadre de comandament per primer cop de prestacions de cures que ajudi a la
presa de decisions en gestió.
• Internament i externament ha estat una eina molt potent de visualització de les
prestacions i dels resultats de cures
• Per a l’Institut Català d’Oncologia és un element transversal dels tres centres
d’hospitalització.
• D’ara endavant l’avaluació de referenciació (benchmarking) corporativa serà possible.
• Garantir prestacions basades en l’evidència, l’experiència i el consens.
• Garantir prestacions segures i de qualitat.
• Tota la feina ha suposat poder reflexionar sobre la pràctica infermera.
• La metodologia Ares afavoreix la gestió del canvi d’una manera sòlida i força gradual.
• La integració del curs clínic SAP i Gacela-Care ha suposat una millora clau en la qualitat
assistencial.
• L’any 2011 l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospitalet de Llobregat va gestionar dues
mil quatre-centes trenta altes de malalt oncològic amb els plans de cures disponibles a
l’Ares.
• Correcta valoració de les necessitats a l’ingrés.
• Les infermeres milloren la seva autonomia en el maneig del contingut del plans, del
programari Gacela-Care i en la presa de decisions amb els malalts.
• Quant a l’ús específic en el malalt oncològic, els motius d’ingrés poden ser molt variats i
es poden produir en diferents etapes de la malaltia; el Programa Ares permet utilitzar
plans estandarditzats dirigits a aquest tipus de malalt i plans de cures de diferents
agrupadors i especialitats. Aquest fet permet disminuir la variabilitat en les cures i
garantir les cures necessàries en cada situació de salut.
• Ha suposat un benefici per al funcionament de circuits i treball amb altres professionals
com les auxiliars, servei de dietètica, treball social, fisioteràpia i metges.
Punts febles i àrees de millora:
• Vivència de pèrdua de les trajectòries clíniques que tenien molt bona acceptació, com
s’ha descrit abans, especialment, la multidisciplinària i la seqüència d’activitats.
• Manca d’adequació i individualització de forma contínua i sistemàtica dels elements del
Pla de cures durant l’ingrés, per part de les infermeres assistencials.
• Necessitat d’emplenar els registres dels formularis més adequats a la valoració
realitzada al pacient.
• L’administració de fàrmacs no integrada tècnicament.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
95