plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

que havien d’arribar des del programa central, cosa que produïa retards i alguns cops haver de
treballar amb un doble registre (informàtic i paper). Hi havia pèrdues de connexió. El mes de
setembre de 2009 la continuïtat del programa es va assegurar.
La forta perseverança i la fortalesa de la coordinadora del projecte, el seu suport constant i la
capacitat de lideratge han fet que, malgrat totes les adversitats que hi ha hagut dia a dia,
realment les direccions hagin cregut en el projecte i hagin estat capaces de transmetre aquesta
confiança.
Les referents també han cregut en tot això. Però a qui cal agrair de debò la continuïtat del
programa és a totes les infermeres i les auxiliars que cada dia han continuat treballant amb el
programa i que estan interessades a emplenar bé els registres.
El mes de setembre de 2010 es va fer la implementació del programari Silicon, per al registre
electrònic de l’administració de medicaments, que ha estat de gran utilitat a les infermeres
perquè ja no havien de transcriure les ordres mèdiques, cosa que disminuïa la probabilitat
d’errors i optimitzava un cert temps assistencial. Tots els programaris van anar evolucionant i
incorporant noves demandes per tal de millorar la feina dels professionals que es van adaptar
fàcilment als canvis. Per tant, es pot dir que després de gairebé quatre anys des de la
implementació ara el programa funciona força bé i les infermeres hi treballen amb tota
normalitat. Sincerament, es pot pensar que ja ningú vol tornar al registre de paper.
Com a principal conclusió, es pot afirmar que tot el personal ha fet un gran esforç i segueix
tenint inquietuds per fer-ho cada cop millor.
Les infermeres i auxiliars se senten còmodes amb la metodologia i el llenguatge i tenen un bon
domini de l’ordinador. Si en un principi una queixa general era que els registres els treien molt
de temps que perdien de dedicació als pacients, aquesta queixa s’ha anat difuminant i, malgrat
petites excepcions, les persones treballen amb la mateixa normalitat que abans, tot i que la
complexitat de les cures ha augmentat i les ràtios d’infermeria són les mateixes d’abans. Si fa
deu anys algú hagués dit que es treballaria amb un sistema d’informació capaç de detallar de
manera precisa tot el que es fa, seguint una metodologia científica, a més a més sense
dificultat, i produint uns resultats capaços de descriure l’activitat real d’aquests professionals,
s’hauria dit que era una utopia. Ara és una realitat.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
51