plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

l’enfocament de treball en equip multidisciplinari, des d’una pràctica simètrica entre ambdós
grups professionals.
Les etiquetes terminològiques de les classificacions com les de la NANDA o les de la NIC tenen
un nivell d’abstracció massa elevat per ser emprades a la pràctica. De fet, en un estudi recent
sobre coneixements i ús dels vocabularis controlats, només un 25% de les infermeres referia
conèixer la taxonomia de la NANDA i la majoria d’aquestes afirmava no haver-la emprat des
que van acabar els estudis universitaris. 24
Les terminologies d’interfase com ATIC contribueixen a facilitar el procés de normalització de
l’ús de la metodologia a la pràctica clínica i alhora també contribueixen a facilitar la
implementació i l’ús continuat dels sistemes d’informació assistencials, tal com fa gairebé una
dècada, la recerca científica va començar a demostrar. 25-26
Els plans de cures del Programa Ares es basen en l’evidència
científica?
El moviment de la pràctica clínica basada en l’evidència neix com a resposta a la necessitat de
garantir una prestació sanitària equitativa, eficient i segura. A més dels treballs d’Archie
Cochrane i el seu llegat -The Cochrane Collaboration-, cap a final dels anys 70 la Canadian Task
Force for Preventive Health Care va establir els nivells d’evidència que posteriorment s’han
emprat en la construcció de guies de pràctica clínica (una altre instrument de normalització de
la pràctica) i també en l’avaluació de la producció científica, per exemple, els treballs del
Joanna Briggs Institute de l’Adelaide University a Austràlia, una organització internacional, de
setanta entitats d’arreu del món, per a la gestió del coneixement infermer basat en l’evidència
científica.
Els dissenys d’estudis de recerca es categoritzen en diversos nivells d’evidència científica:
1. Evidència produïda per assaigs clínics (I_aleatoritzat o II_no aleatoritzat).
2. Evidència produïda a partir d’estudis analítics no experimentals (I) i evidències a partir de
sèries temporals o multicèntriques, amb intervenció o sense intervenció (II).
3. Evidència produïda per l’opinió d’experts que es basa en l’experiència clínica, els estudis
descriptius o informes de comitès d’experts.
Els plans de cures del Programa Ares es basen en l’evidència científica de nivell 3. En la seva
major part, han estat construïts sobre la base de l’opinió, l’expertesa i el criteri clínic de les
infermeres del Grup Ares i de moltes infermeres assistencials, així com també amb
l’assessorament i l’opinió experta de professionals mèdics de diferents especialitats que han
actuat com a consultors en qüestions puntuals o de caire eminentment multidisciplinari (vegeu
l’annex 1). També s’han consultat i considerat referències bibliogràfiques actualitzades
procedents de la producció científica indexada en bases de dades com Pubmed, Scielo, la
Biblioteca Cochrane, l’Institut Joanna Briggs i Google Scholar.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
125