plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
70
Per tant, encara que és cert que a l’inici tot va suposar un gran repte per als professionals, en
aquests moments ja es pot pensar que es pot tenir una visió optimista de tot el procés. D’una
banda, les infermeres han fet un salt qualitatiu important en el maneig dels sistemes
informàtics i, de l’altra, han assolit una millora considerable del coneixement en relació amb la
metodologia de les cures d’infermeria, ja que s’han implicat de manera efectiva en la millora
de l’atenció al pacient i han suggerit estratègies de millora en els plans de cures, amb
informació i anàlisi per fer el treball més àgil i donar resposta a unes demandes assistencials
tan canviants.
També cal destacar, en aquest procés d’implementació, que l’Hospital va apostar per crear a
cada unitat un grup que rebia el nom de “millora del coneixement infermer”, format per
infermeres i tècnics en cures auxiliars d’infermeria. Aquestes persones eren les referents pel
que feia als plans de cures de la seva unitat i també exercien d’enllaç entre les infermeres
referents i superusuàries. Es pot dir que aquesta estratègia va ser un encert, ja que va ajudar a
potenciar el coneixement a la unitat i va facilitar l’adaptació als nous canvis.
En aquests moments hi ha una estructura que permet treballar i avançar de manera contínua i
eficaç, i establir avaluacions i fer propostes de millora.
Així doncs, l’aposta és una infermeria que ha de ser transcultural, cosa que significa que ha de
tenir una comprensió i visió global de les perspectives, tradicions i valors, amb coneixement
dels sistemes familiars de les persones i la diversitat cultural de les famílies, les comunitats i les
poblacions que atén, per obtenir el coneixement de les variables més complexes que poden
afectar l'assoliment de la salut i el benestar. Com molt bé es pot deduir de l’argumentació i del
raonament anteriors, s’arriba a la conclusió que la competència cultural és un aprenentatge
dinàmic i de per vida. El coneixement d’aquest procés és essencial per proporcionar cures
d'infermeria competents basades en l'evidència. La competència cultural requereix el
coneixement transcultural de les teories d'infermeria i els seus principis, les quals requereixen,
a més, tot un seguit d’habilitats i actituds incorporades en processos intel·lectuals i complexos
que en permeten l’aplicació en circumstàncies variades.
També s’ha d’esmentar que la Direcció d’Infermeria i la Direcció de l’Hospital van confiar i van
donar autonomia de lideratge mitjançant el manteniment de la figura de les superusuàries,
especialment a les últimes etapes. Ha estat el treball conjunt el que ha possibilitat arribar on
s’és ara i mirar el futur amb optimisme. Per tot això, com a conclusió, s’aposta fortament per
mantenir l’esperit del Programa Ares que garanteix l’estructuració del coneixement infermer
amb una prestació de cures més efectiva i segura per als malalts i les seves famílies.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S