20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

Cent anys de solitud
/... Aleshores va començar el vent, tebi, incipient, tot ple de veus del
passat, de murmuris de geranis antics, de sospirs de desenganys
anteriors a les nostàlgies més tossudes. No ho va advertir perquè
en aquell moment descobria els primers indicis del seu ésser, en
un avi concupiscent que es deixava arrossegar per la frivolitat a
través d’un ermot al·lucinat, cercant una dona molt bella que no
el faria feliç. L’Aureliano el va reconèixer, va perseguir els camins
ocults de la seva descendència, i hi va trobar l’instant de la seva
mateixa concepció, entre els escorpins i les papallones grogues
d’un bany crepuscular, on un menestral sadollava la seva luxúria
amb una dona que se li lliurava per rebel·lió. Estava tan abstret
que tampoc no va sentir la segona escomesa del vent, la potència
ciclònica del qual va arrencar els marcs de les portes i finestres,
se’n va endur el sostre de la galeria oriental i va desarrelar els
fonaments. Fins aleshores no va descobrir que l’Amaranta Úrsula
no era la seva germana, ans la seva tia, i que Francis Drake havia
assaltat Riochacha solament perquè ells es poguessin cercar
entre els laberints més intricats de la sang, fins engendrar l’animal
mitològic que acabaria amb el llinatge. Macondo ja no era un
espaordidor remolí de pols i deixalles, centrifugades per la còlera
de l’huracà bíblic, quan l’Aureliano va saltar onze pàgines per
no perdre el temps amb els fets que coneixia amb escreix; i va
començar a desxifrar l’instant que vivia, desxifrant-lo a mesura que
el vivia, profetitzant-se ell mateix en l’acte de desxifrar la darrera
pàgina dels pergamins, com si es veiés en un mirall parlat.../
DEVOTA & LOMBA