20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

Recommendations

Info

74 María Zambrano is one of 20th-century Spanish philosophy’s most important figures. Born in Vélez-Málaga in 1904, she studied philosophy in Madrid, where she was a pupil of José Ortega y Gasset. Close to the group of “the Generation of 1927”, in the early 1930s she combined her activity as professor at Madrid’s Central University with contributions to several intellectual journals of the time: Cruz y Raya, Revista de Occidente and Hora de España. As was the case with other left-wing intellectuals, she went into exile in 1939 at the end of the Spanish Civil War. She subsequently lived in the United States, Mexico, Cuba, Puerto Rico –countries where she did outstanding work as a teacher– Italy, France and Switzerland. Exile would leave a profound mark on her work and she would not return to Spain until 1984. Zambrano carried on her research work, despite her delicate health, until just before her death in 1991. During her life, she became friends with writers such as Lezama Lima, Octavio Paz, Albert Camus and José Ángel Valente. Until well into the 1970s, the work of María Zambrano remained unnoticed by Spanish readers. She wrote around thirty volumes of essays, including Horizonte del liberalismo (1930), Pensamiento y poesía de la vida española and Filosofía y poesía (1939). The 1950s saw the appearance of her most important works: Los sueños y el tiempo (1958), Persona y democracia and El hombre y lo divino (1955). They were followed by Claros de bosque (1977), De la aurora (1986) and Delirio y destino (Delirium and Destiny. A Spaniard in Her Twenties, 1989). Although her earliest work advocates deep social and cultural renewal, complemented by a reflection on the being and poetic reason, the relations between the human and the divine remained constantly at the heart of all her work. In her final years, she received a range of honours in Spain: the Prince of Asturias Prize in 1981, an honorary doctorate from the University of Malaga the following year and, in 1988, the Cervantes Prize. AMAYA ARZUAGA Amaya Arzuaga (Burgos, 1970) va presentar la seva primera col·lecció l’any 1994 a la passarel·la Gaudí de Barcelona i, des del 1995, desfila a la Cibeles Madrid Fashion Week. Ha participat en les desfilades de la London Fashion Week des del 1995 fins al 2001, de la Milan Fashion Week del 2002 al 2004 i de la Paris Fashion Week a partir del 2010. Té una gran presència en els mercats internacionals, amb punts de venda als Estats Units, el Japó, la Xina, Austràlia, Rússia, el Regne Unit, Aràbia Saudita, Itàlia, etc. Ha rebut els premis T de Telva i Prix de la Moda Marie Claire. Ha participat en les exposicions 12 trajes para…, presentada a Tòquio, Pequín, Istanbul i Milà, i MMODANY, al Queen Sofía Spanish Institute. Amaya Arzuaga és Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Ha dissenyat llums de Nadal per a la ciutat de Madrid. Amaya Arzuaga (Burgos, 1970) presentó su primera colección en 1994 en la Pasarela Gaudí de Barcelona, y desde 1995 desfila en Cibeles Madrid Fashion Week. Ha participado en los desfiles de London Fashion Week desde 1995 hasta 2001, Milán Fashion Week de 2002 a 2004, y en París Fashion Week a partir de 2010. Tiene una gran presencia en los mercados internacionales con puntos de venta en Estados Unidos, Japón, China, Australia, Rusia, Reino Unido, Arabia Saudí, Italia… Ha recibido los premios T de Telva y Prix de la Moda Marie Claire. Ha participado en las exposiciones 12 trajes para… presentada en Tokio, Pekín, Estambul y Milán, y MMODANY en el Queen Sofía Spanish Institute; Amaya Arzuaga es Medalla de Oro al Mérito a las Bellas Artes. Ha diseñado luces de Navidad para la ciudad de Madrid. Amaya Arzuaga (Burgos, 1970) presented her first collection in 1994 at the Gaudí Fashion Week in Barcelona and, since 1995, she has shown her designs at the Cibeles Madrid Fashion Week. She participated in the London Fashion Week from 1995 to 2001, Milan Fashion Week from 2002 to 2004, and Paris Fashion Week from 2010. She has a great presence in international markets, with sales points in the United States, Japan, China, Australia, Russia, the United Kingdom, Saudi Arabia and Italy, amongst others. She has received the T de Telva and the Marie Claire Fashion Prizes. Arzuaga has participated in the exhibition 12 Designs for… presented in Tokyo, Beijing, Istanbul and Milan, and MMODANY at the Queen Sofía Spanish Institute, and has been honoured with a Gold Medal for Merit in the Fine Arts. She has designed Christmas lights for the city of Madrid. ROSA CHACEL Prolífica autora de novel·la, assaig i poesia, Rosa Chacel és una de les escriptores més singulars de la literatura espanyola del segle XX. Rosa Chacel va néixer el 1898 a Valladolid. Desde el amanecer, la seva autobiografia, comença amb aquestes paraules: «Empiezo por confesar mi orgullo más pueril, el de haber nacido en el 98». L’any 1908 es va traslladar al barri de Maravillas, de Madrid, a viure a casa de la seva àvia materna. Aviat es matriculà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando per estudiar escultura, matèria que va abandonar el 1918. Vinculada al cercle d’Ortega y Gasset i la Revista de Occidente, va començar a freqüentar el cafè Granja del Henar i l’Ateneo, on va fer la seva primera conferència, la polèmica «La mujer y sus posibilidades». L’abril del 1921 es va casar amb el pintor Timoteo Pérez Rubio. Al cap d’un any, el pintor fou convocat per treballar a l’Escola d’Art a Roma i tots dos se’n van anar a viure a Itàlia. Ja de tornada a Madrid, el 1930 Chacel va publicar la seva primera novel·la, Estación, ida y vuelta, la forma i l’estil de la qual la van acostar a un tipus d’objectivisme descriptiu, que anys més tard es va identificar amb el nouveau roman. Després de l’esclat de la Guerra Civil va treballar com a infermera fins a l’evacuació de Madrid. Abans de començar un exili que la va dur a París, Buenos Aires i Rio de Janeiro, encara va publicar A la orilla de un pozo (1936), la seva primera col·lecció de sonets. Instal·lada a Buenos Aires, va publicar Teresa, novel·la inspirada en l’amant del poeta romàntic José de Espronceda. Iniciada l’any 1930 i influenciada per les vicissituds de l’exili, recrea les misèries de la societat i descriu sense concessions l’«udol nocturn del romanticisme». L’edifici narratiu es fonamenta, d’una banda, en una sòlida prosa descriptiva i, de l’altra, en una acurada composició psicològica dels personatges, amb la qual responia a la màxima orteguiana d’inventar «ànimes interessants» abans que accions. Les seves novel·les posteriors estan molt influenciades per la seva biografia: es tracta de Memorias de Leticia Valle (1946) i La sinrazón (1960). L’any 1959, la Fundación Guggenheim li atorgà una beca de creació que la va portar a viure a Nova York durant dos anys, on va escriure Saturnal, assaig publicat el 1970. No va tornar definitivament a Espanya fins al 1973, gràcies a una beca de creació de la Fundación Juan March per acabar Barrio de Maravillas (1976). Durant els anys vuitanta va continuar escrivint i es va encarregar de rescatar i reeditar les seves obres, coincidint amb un reconeixement més gran a Espanya del seu treball. El 1990 va obtenir el premi Castilla y León de les lletres i, el 1987, el Premi Nacional de les Lletres. Va morir a Madrid l’any 1994. Prolífica autora de novela, ensayo y poesía, Rosa Chacel es una de las escritoras más singulares de la literatura española del siglo XX. Rosa Chacel nació en 1898 en Valladolid. Desde el amanecer, su autobiografía, abre con estas palabras: «Empiezo por confesar mi orgullo más pueril, el de haber nacido en el 98». En 1908 se traslada a Madrid al barrio de Maravillas a vivir en casa de su abuela materna. Pronto se matricula en la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando para estudiar escultura, materia que abandona en 1918. Vinculada al círculo de Ortega y Gasset y la Revista de Occidente, comienza a frecuentar el café Granja del Henar y el Ateneo, donde dará su primera conferencia, la polémica «La mujer y sus posibilidades». En abril de 1921 se casa con el pintor Timoteo Pérez Rubio. Un año más tarde, éste es convocado para trabajar en la Escuela de Arte en Roma y ambos se trasladan a vivir a Italia. Ya de regreso en Madrid, publica su primera novela en 1930, Estación, ida y vuelta, cuya forma y estilo la aproximaron a un tipo de objetivismo descriptivo, que años más tarde se identificó con el nouveau roman. Tras el estallido de la Guerra Civil trabajó como enfermera hasta la evacuación de Madrid. Antes de comenzar un exilio que la llevaría a París, Buenos Aires y Río de Janeiro, aún publicaría A la orilla de un pozo (1936), su primera colección de sonetos. Instalada en Buenos Aires, publicaría Teresa, novela inspirada en la amante del poeta romántico José de Espronceda. Iniciada en 1930 e influido por las vicisitudes del exilio, recrea las miserias de la sociedad y describe sin concesiones el «aullido nocturno del romanticismo». El edificio narrativo se fundamenta por un lado en una sólida prosa descriptiva y por otro en una cuidada composición psicológica de los personajes, con la que respondía a la máxima orteguiana de inventar «almas interesantes» antes que acciones. Sus novelas posteriores estarán muy influidas por su propia biografía: se trata de Memorias de Leticia Valle (1946) y La sinrazón (1960).
En 1959 la Fundación Guggenheim le otorga una beca de creación que la lleva a Nueva York a vivir durante dos años donde escribe Saturnal, ensayo que publicará en 1970. Hasta el año 1973 no regresaría definitivamente a España, gracias a una beca de creación de la Fundación Juan March para terminar Barrio de Maravillas (1976). Durante los años ochenta continúa escribiendo y se encarga de rescatar y reeditar sus obras, coincidiendo con un mayor reconocimiento de su trabajo en España. Obtuvo en 1990 el Premio Castilla y León de las Letras y en 1987 el Premio Nacional de las Letras. Murió en Madrid en 1994. A prolific author of novels, essays and poetry, Rosa Chacel is one of the most exceptional writers of 20th century Spanish literature. Rosa Chacel was born in 1898 in Valladolid. Desde el amanecer, her autobiography, opens with these words: “I begin by confessing my most childish pride, that of being born in 98”. In 1908, she moved to the Maravillas district of Madrid to live with her maternal grandmother. She registered at the San Fernando Higher School of Fine Arts to study sculpture, a subject she gave up in 1918. Linked to the circle of Ortega y Gasset and his journal Revista de Occidente, she began frequenting the café Granja del Henar and the Ateneo, where she delivered her first lecture, the controversial “The woman and her possibilities”. In April 1921, she married painter Timoteo Pérez Rubio. A year later, he was called to work for the Art School in Rome and the two moved to Italy. After moving back to Madrid, in 1930 she published her first novel, Estación, ida y vuelta, whose form and style put her close to the kind of descriptive objectivism that, years later, would be identified as the nouveau roman. After the outbreak of the Spanish Civil War, she worked as a nurse until the evacuation of Madrid. Before beginning an exile that would take her to Paris, Buenos Aires and Rio de Janeiro, she still published A la orilla de un pozo (1936), her first book of sonnets. Settled in Buenos Aires, she published Teresa, a novel inspired by the lover of the Romantic poet José de Espronceda. Begun in 1930 and influenced by the vicissitudes of exile, it recreates the miseries of society and describes without constraints the “night howl of Romanticism”. Her narrative work is based, on the one hand, on a solid descriptive prose and, on the other, on the meticulous psychological makeup of the characters, her response to Ortega y Gasset’s maxim of inventing “interesting souls” rather than actions. Her later novels, Memorias de Leticia Valle (1946) and La sinrazón (1960), were largely influenced by her own biography. In 1959, she won a Guggenheim Fellowship that took her to New York for two years, where she wrote Saturnal, an essay that she published in 1970. Her definitive return to Spain did not take place until 1973, and occurred thanks to a scholarship from the Juan March Foundation to finish her book Barrio Maravillas (The Maravillas District, 1976). During the 1980s, she continued writing and took charge of rescuing and republishing her works, coinciding with a greater recognition of her work in Spain. In 1990, she received the Castilla y León Literature Prize and in 1987 the National Literature Prize. She died in Madrid in 1994. LYDIA DELGADO Lydia Delgado (Barcelona) fa la seva presentació a la passarel·la Gaudí de Barcelona l’any 1991. El febrer del 1998 fa la seva primera desfilada a la Cibeles Madrid Fashion Week i actualment hi continua presentant les seves propostes. Les seves primeres col·leccions són creacions d’alta costura i l’any 1998 llança al mercat la seva línia de prêt-à-porter. Ha rebut el Premi a la Dona Empresària de FIDEM (1995), el T de Telva Plata (1996), la Medalla d’Or Antoni Gaudí (2002), la T de Telva a la millor dissenyadora espanyola (2001) i el Prix de la Moda Marie Claire (2007). Ha participat en les exposicions 12 trajes para…, presentada a Tòquio, Pequín, Istanbul i Milà, i MMODANY, en el Queen Sofía Institute de Nova York. Lydia Delgado (Barcelona) realiza su presentación en la Pasarela Gaudí de Barcelona en el año 1991. Su primer desfile en Cibeles Madrid Fashion Week fue en febrero de 1998, donde sigue presentando sus propuestas. Sus primeras colecciones son creaciones de alta costura y en 1998 lanza al mercado su línea de prêt-à-porter. Ha recibido Premio a la Mujer Empresaria (FIDEM) (1995), el T de Telva Plata (1996), la Medalla de Oro Antonio Gaudí (2002), la T de Telva a la Mejor Diseñadora Española (2001), y el Prix de la Moda Marie Claire (2007). Ha participado en exposiciones como 12 trajes para… presentada en Tokio, Pekín, Estambul y Milán, y MMODANY en el Queen Sofía Institute de Nueva York. Barcelona-born Lydia Delgado made her debut at the city’s Gaudí Fashion Week in 1991. In February 1998, she held her first show at the Cibeles Madrid Fashion Week, and she has continued to present her designs there. Her first collections consisted of haute couture creations, whilst her prêt-à-porter range was launched in 1998. She received the 1995 Female Entrepreneur Prize (FIDEM), the 1996 Silver T de Telva Prize, the 2002 Antonio Gaudí Gold Medal, the T de Telva for Best Spanish Female Designer 2001, and the Marie Claire Fashion Prize in 2007. She has participated in exhibitions such as 12 Designs for… presented in Tokyo, Beijing, Istanbul and Milan, and MMODANY at the Queen Sofía Institute in New York. NIKOLÁI GÓGOL Nikolái Gógol està considerat el primer gran prosista rus. La seva vocació literària es va desvetllar durant els primers anys de la seva joventut, cosa que el 1828 el va portar a traslladar-se a Sant Petersburg, amb la finalitat de consagrar-se a l’ofici d’escriptor, on va tenir una vida miserable. El fracàs del seu poema Hans Küchelgarten (1829) li va causar una gran frustració. Això no obstant, entre el 1831 i el 1832 va publicar, amb el títol Tardes en una granja, dos llibres de relats basats en llegendes tradicionals de la seva terra natal. Els personatges pintorescos, el colorit, l’humor i la brillantor del llenguatge li van reportar un èxit tan important que fins i tot el gran Puixkin va quedar impressionat. Va acceptar la càtedra d’Història a la Universitat de Sant Petersburg; tanmateix, la va abandonar aviat, alhora que començava a ser reconegut en els ambients literaris. L’any 1835 va publicar Mírgorod, que inclou la novel·la històrica Taràs Bulba, i Arabescos, amb La perspectiva Nevski, un relat que més tard va passar a formar part de Tres relats de Sant Petersburg, juntament amb El nas i El capot (1842), textos destacats de la literatura russa del segle XIX. Les seves obres dramàtiques més importants són les comèdies L’inspector general (1836), una crítica aguda de les institucions russes, i El casament (1842). Gràcies al suport dels seus amics escriptors, va rebre una beca per viatjar a l’estranger. Essent com era del sud, l’escriptor suportava malament el clima de Sant Petersburg: «Em falta aquesta calor que no necessita llenya», es queixava. Durant una llarga estada a Roma, va començar a escriure l’obra que li va comportar la consagració definitiva, Les ànimes mortes (1842), projecte amb el qual pretenia traçar un quadre èpic de Rússia, dividit en infern, purgatori i paradís. Va aconseguir escriure només la primera part, L’infern, que va tenir un gran èxit, tot i que el corrent naturalista de l’època va interpretar l’obra com una novel·la costumista amb elements de sàtira, sense arribar a advertir-ne el contingut més profund. De salut delicada, i després d’haver recopilat el seu pensament religiós, filosòfic i literari a Fragments selectes de la correspondència amb els seus amics (1846), Gógol emprèn un viatge a Terra Santa, del qual torna sumit en una crisi profunda: una nit va cremar a la llar de foc el segon volum de Les ànimes mortes, gairebé acabat, i va morir poc després. Amb un estil molt original, detallista, curull d’humor i de tristesa, Gógol és l’escriptor més enigmàtic de la literatura russa. La coneguda frase, atribuïda a Dostoievski, «Tots hem sortit del capot de Gógol» confirma sens dubte la seva influència en la cultura russa. Nikolái Gógol está considerado como el primer gran prosista ruso. Su vocación literaria despertó en su temprana juventud, lo que, en 1828, y con el objeto de consagrarse al oficio de escritor, le empujó a trasladarse a San Petersburgo, donde llevaría una vida miserable. El fracaso de su poema Hans Küchelgarten (1829) le causó una gran frustración. Sin embargo, entre 1831 y 1832, publicaría, bajo el título Las veladas de Dikanka, dos libros de relatos, basados en leyendas tradicionales de su tierra natal. Los personajes pintorescos, el colorido, el humor y la brillantez del lenguaje le reportaron tal éxito que hasta el gran Pushkin quedó impresionado. Aceptó la cátedra de Historia en la Universidad de San Petersburgo; sin embargo, pronto la abandonaría, al tiempo que empezaba a ser reconocido
Page 1:
DIÀLEGS ENTRE MODA I LITERATURA DI
Page 6 and 7:
6 La creativitat és el nexe que un
Page 9 and 10:
10 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36
Page 11 and 12:
dones, reivindicades per cançonair
Page 13 and 14:
Tsvetáyeva y Ana Ajmátova. La her
Page 15 and 16:
times they had to live in: Marina T
Page 17 and 18:
Don Quixot de la Manxa (Primera Par
Page 19 and 20:
Anna Karénina /... un reflector, c
Page 21 and 22:
La dona de Lot La dona de Lot, que
Page 23 and 24: Latitud No vull res més que estar
Page 25 and 26: Aquesta arna que voleteja davant me
Page 27 and 28: Musa Ni cartes, ni avantpassats, ni
Page 29 and 30: El professor de rus /... El sol de
Page 31 and 32: Cent anys de solitud /... Aleshores
Page 33 and 34: La Festa del Boc AGATHA RUIZ DE LA
Page 35 and 36: Els anys amb Laura Díaz /... La ve
Page 37 and 38: Sols a Mara sempre Sota del doble s
Page 39 and 40: Exempts II Aquí la boca, la seva b
Page 41 and 42: Oblidat Rei Gudú /...A soles amb G
Page 43 and 44: Cinc hores amb Mario /... Però, tu
Page 45 and 46: La Plaça del Diamant /... I ens va
Page 47 and 48: La Reina de la Neu /... Finalment,
Page 49 and 50: Carlota Fainberg /... Cap dona que
Page 51 and 52: Deliri i destí LA BOJA /... I ho h
Page 53 and 54: Barri de Meravelles /... - Mamà, t
Page 55 and 56: Contes de Peterburg LA PERSPECTIVA
Page 57 and 58: d’accessoris de l’any 2006, s
Page 59 and 60: Her early works are included in the
Page 61 and 62: colectivos: Perdidas en el espacio.
Page 63 and 64: ompen los corazones», explicaba el
Page 65 and 66: mentiras, ensayos literarios (1990)
Page 67 and 68: por un tono político de denuncia.
Page 69 and 70: Prize and National Literature Prize
Page 71 and 72: Clarisme, where she worked from Oct
Page 73: idiomas. La obra de Muñoz Molina t
Page 77 and 78: MIGUEL DE CERVANTES / Don Quixot de
Page 79 and 80: ROCA Equip de Comunicació de Roca
Page 81 and 82: Roca Barcelona Gallery és el prime
Page 84: Joan Güell, 211-213 08028 Barcelon
show all

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?