12.05.2013 Views

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

74<br />

María Zambrano is one of <strong>20</strong>th-century Spanish philosophy’s most<br />

important figures. Born in Vélez-Málaga in 1904, she studied philosophy<br />

in Madrid, where she was a pupil of José Ortega y Gasset. Close to the<br />

group of “the Generation of 1927”, in the early 1930s she combined her<br />

activity as professor at Madrid’s Central University with contributions<br />

to several intellectual journals of the time: Cruz y Raya, Revista de<br />

Occidente and Hora de España. As was the case with other left-wing<br />

intellectuals, she went into exile in 1939 at the end of the Spanish Civil<br />

War. She subsequently lived in the United States, Mexico, Cuba, Puerto<br />

Rico –countries where she did outstanding work as a teacher– Italy,<br />

France and Switzerland. Exile would leave a profound mark on her work<br />

and she would not return to Spain until 1984. Zambrano carried on her<br />

research work, despite her delicate health, until just before her death in<br />

1991. During her life, she became friends with writers such as Lezama<br />

Lima, Octavio Paz, Albert Camus and José Ángel Valente.<br />

Until well into the 1970s, the work of María Zambrano remained unnoticed<br />

by Spanish readers. She wrote around thirty volumes of essays, including<br />

Horizonte del liberalismo (1930), Pensamiento y poesía de la vida<br />

española and Filosofía y poesía (1939). The 1950s saw the appearance<br />

of her most important works: Los sueños y el tiempo (1958), Persona y<br />

democracia and El hombre y lo divino (1955). They were followed by Claros<br />

de bosque (1977), De la aurora (1986) and Delirio y destino (Delirium and<br />

Destiny. A Spaniard in Her Twenties, 1989). Although her earliest work<br />

advocates deep social and cultural renewal, complemented by a reflection<br />

on the being and poetic reason, the relations between the human and the<br />

divine remained constantly at the heart of all her work. In her final years,<br />

she received a range of honours in Spain: the Prince of Asturias Prize in<br />

1981, an honorary doctorate from the University of Malaga the following<br />

year and, in 1988, the Cervantes Prize.<br />

AMAYA ARZUAGA<br />

Amaya Arzuaga (Burgos, 1970) va presentar la seva primera col·lecció<br />

l’any 1994 a la passarel·la Gaudí de Barcelona i, des del 1995, desfila a la<br />

Cibeles Madrid Fashion Week. Ha participat en les desfilades de la London<br />

Fashion Week des del 1995 fins al <strong>20</strong>01, de la Milan Fashion Week del<br />

<strong>20</strong>02 al <strong>20</strong>04 i de la Paris Fashion Week a partir del <strong>20</strong>10. Té una gran<br />

presència en els mercats internacionals, amb punts de venda als Estats<br />

Units, el Japó, la Xina, Austràlia, Rússia, el Regne Unit, Aràbia Saudita,<br />

Itàlia, etc. Ha rebut els premis T de Telva i Prix de la Moda Marie Claire.<br />

Ha participat en les exposicions 12 trajes para…, presentada a Tòquio,<br />

Pequín, Istanbul i Milà, i MMODANY, al Queen Sofía Spanish Institute. Amaya<br />

Arzuaga és Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Ha dissenyat llums de<br />

Nadal per a la ciutat de Madrid.<br />

Amaya Arzuaga (Burgos, 1970) presentó su primera colección en 1994<br />

en la Pasarela Gaudí de Barcelona, y desde 1995 desfila en Cibeles<br />

Madrid Fashion Week. Ha participado en los desfiles de London Fashion<br />

Week desde 1995 hasta <strong>20</strong>01, Milán Fashion Week de <strong>20</strong>02 a <strong>20</strong>04, y<br />

en París Fashion Week a partir de <strong>20</strong>10. Tiene una gran presencia en los<br />

mercados internacionales con puntos de venta en Estados Unidos, Japón,<br />

China, Australia, Rusia, Reino Unido, Arabia Saudí, Italia… Ha recibido los<br />

premios T de Telva y Prix de la Moda Marie Claire. Ha participado en las<br />

exposiciones 12 trajes para… presentada en Tokio, Pekín, Estambul y<br />

Milán, y MMODANY en el Queen Sofía Spanish Institute; Amaya Arzuaga es<br />

Medalla de Oro al Mérito a las Bellas Artes. Ha diseñado luces de Navidad<br />

para la ciudad de Madrid.<br />

Amaya Arzuaga (Burgos, 1970) presented her first collection in 1994 at<br />

the Gaudí Fashion Week in Barcelona and, since 1995, she has shown<br />

her designs at the Cibeles Madrid Fashion Week. She participated in the<br />

London Fashion Week from 1995 to <strong>20</strong>01, Milan Fashion Week from <strong>20</strong>02<br />

to <strong>20</strong>04, and Paris Fashion Week from <strong>20</strong>10. She has a great presence in<br />

international markets, with sales points in the United States, Japan, China,<br />

Australia, Russia, the United Kingdom, Saudi Arabia and Italy, amongst<br />

others. She has received the T de Telva and the Marie Claire Fashion Prizes.<br />

Arzuaga has participated in the exhibition 12 Designs for… presented<br />

in Tokyo, Beijing, Istanbul and Milan, and MMODANY at the Queen Sofía<br />

Spanish Institute, and has been honoured with a Gold Medal for Merit in the<br />

Fine Arts. She has designed Christmas lights for the city of Madrid.<br />

ROSA CHACEL<br />

Prolífica autora de novel·la, assaig i poesia, Rosa Chacel és una de les<br />

escriptores més singulars de la literatura espanyola del segle XX.<br />

Rosa Chacel va néixer el 1898 a Valladolid. Desde el amanecer, la seva<br />

autobiografia, comença amb aquestes paraules: «Empiezo por confesar mi<br />

orgullo más pueril, el de haber nacido en el 98». L’any 1908 es va traslladar<br />

al barri de Maravillas, de Madrid, a viure a casa de la seva àvia materna.<br />

Aviat es matriculà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando per<br />

estudiar escultura, matèria que va abandonar el 1918. Vinculada al cercle<br />

d’Ortega y Gasset i la Revista de Occidente, va començar a freqüentar el cafè<br />

Granja del Henar i l’Ateneo, on va fer la seva primera conferència, la polèmica<br />

«La mujer y sus posibilidades». L’abril del 1921 es va casar amb el pintor<br />

Timoteo Pérez Rubio. Al cap d’un any, el pintor fou convocat per treballar a<br />

l’Escola d’Art a Roma i tots dos se’n van anar a viure a Itàlia.<br />

Ja de tornada a Madrid, el 1930 Chacel va publicar la seva primera<br />

novel·la, Estación, ida y vuelta, la forma i l’estil de la qual la van acostar<br />

a un tipus d’objectivisme descriptiu, que anys més tard es va identificar<br />

amb el nouveau roman. Després de l’esclat de la Guerra Civil va treballar<br />

com a infermera fins a l’evacuació de Madrid. Abans de començar un exili<br />

que la va dur a París, Buenos Aires i Rio de Janeiro, encara va publicar<br />

A la orilla de un pozo (1936), la seva primera col·lecció de sonets.<br />

Instal·lada a Buenos Aires, va publicar Teresa, novel·la inspirada en<br />

l’amant del poeta romàntic José de Espronceda. Iniciada l’any 1930 i<br />

influenciada per les vicissituds de l’exili, recrea les misèries de la societat<br />

i descriu sense concessions l’«udol nocturn del romanticisme». L’edifici<br />

narratiu es fonamenta, d’una banda, en una sòlida prosa descriptiva i,<br />

de l’altra, en una acurada composició psicològica dels personatges,<br />

amb la qual responia a la màxima orteguiana d’inventar «ànimes<br />

interessants» abans que accions. Les seves novel·les posteriors estan<br />

molt influenciades per la seva biografia: es tracta de Memorias de Leticia<br />

Valle (1946) i La sinrazón (1960).<br />

L’any 1959, la Fundación Guggenheim li atorgà una beca de creació que la<br />

va portar a viure a Nova York durant dos anys, on va escriure Saturnal, assaig<br />

publicat el 1970. No va tornar definitivament a Espanya fins al 1973, gràcies<br />

a una beca de creació de la Fundación Juan March per acabar Barrio de<br />

Maravillas (1976).<br />

Durant els anys vuitanta va continuar escrivint i es va encarregar de rescatar<br />

i reeditar les seves obres, coincidint amb un reconeixement més gran a<br />

Espanya del seu treball.<br />

El 1990 va obtenir el premi Castilla y León de les lletres i, el 1987, el Premi<br />

Nacional de les Lletres. Va morir a Madrid l’any 1994.<br />

Prolífica autora de novela, ensayo y poesía, Rosa Chacel es una de las<br />

escritoras más singulares de la literatura española del siglo XX.<br />

Rosa Chacel nació en 1898 en Valladolid. Desde el amanecer, su<br />

autobiografía, abre con estas palabras: «Empiezo por confesar mi orgullo<br />

más pueril, el de haber nacido en el 98». En 1908 se traslada a Madrid al<br />

barrio de Maravillas a vivir en casa de su abuela materna. Pronto se matricula<br />

en la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando para estudiar<br />

escultura, materia que abandona en 1918. Vinculada al círculo de Ortega y<br />

Gasset y la Revista de Occidente, comienza a frecuentar el café Granja del<br />

Henar y el Ateneo, donde dará su primera conferencia, la polémica «La mujer<br />

y sus posibilidades». En abril de 1921 se casa con el pintor Timoteo Pérez<br />

Rubio. Un año más tarde, éste es convocado para trabajar en la Escuela de<br />

Arte en Roma y ambos se trasladan a vivir a Italia.<br />

Ya de regreso en Madrid, publica su primera novela en 1930, Estación,<br />

ida y vuelta, cuya forma y estilo la aproximaron a un tipo de objetivismo<br />

descriptivo, que años más tarde se identificó con el nouveau roman. Tras<br />

el estallido de la Guerra Civil trabajó como enfermera hasta la evacuación<br />

de Madrid. Antes de comenzar un exilio que la llevaría a París, Buenos Aires<br />

y Río de Janeiro, aún publicaría A la orilla de un pozo (1936), su primera<br />

colección de sonetos. Instalada en Buenos Aires, publicaría Teresa,<br />

novela inspirada en la amante del poeta romántico José de Espronceda.<br />

Iniciada en 1930 e influido por las vicisitudes del exilio, recrea las<br />

miserias de la sociedad y describe sin concesiones el «aullido nocturno<br />

del romanticismo». El edificio narrativo se fundamenta por un lado en una<br />

sólida prosa descriptiva y por otro en una cuidada composición psicológica<br />

de los personajes, con la que respondía a la máxima orteguiana de inventar<br />

«almas interesantes» antes que acciones. Sus novelas posteriores<br />

estarán muy influidas por su propia biografía: se trata de Memorias de<br />

Leticia Valle (1946) y La sinrazón (1960).

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!