20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

Deliri i destí
LA BOJA
/... I ho havia anat llençant tot per la finestra i a vegades
s’esquinçava el vestit i també el volia llençar, i la colònia regava
el terra. Però durant hores enteres, quedant-se molt quieta,
mirava i mirava la tapa d’una caixa de panses de Màlaga, ja
vella on hi havia, pintada, una dona ballant, embolcallada amb
vels d’un vermell foc, com si fossin flames i tenia els cabells
entrelligats amb penjolls de raïms negres i uns pàmpols que
li queien pel coll, un cap de marbre la mirava ballar somrient
amb molta burla. No sabien per què li agradava això i d’aquí
havia pres exemple, potser, per adornar-se el cap amb raïms i
embullar-se amb els pàmpols, verds i frescos. Després cridava
enfollida i es va anar ressecant com si l’emmorenís el sol, que
no el prenia mai, ni tan sols entrava a la cambra que donava
al jardí ben ombrejat. Després d’estar molt furiosa, es va anar
calmant i ja no mirava la pintura de la dona aquella, ni tan sols
els raïms; quan se’ls enduien, els mirava, somreia una mica
com si recordés, ni tan sols els tocava, ni tan sols en mirava les
fulles. Es va anar fent molt religiosa, com havia estat quan es
trobava bé i va demanar aigua beneita, que la hi van portar.../
AMAYA ARZUAGA