20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

En 1959 la Fundación Guggenheim le otorga una beca de creación que la
lleva a Nueva York a vivir durante dos años donde escribe Saturnal, ensayo
que publicará en 1970. Hasta el año 1973 no regresaría definitivamente a
España, gracias a una beca de creación de la Fundación Juan March para
terminar Barrio de Maravillas (1976).
Durante los años ochenta continúa escribiendo y se encarga de rescatar
y reeditar sus obras, coincidiendo con un mayor reconocimiento de su
trabajo en España.
Obtuvo en 1990 el Premio Castilla y León de las Letras y en 1987 el Premio
Nacional de las Letras. Murió en Madrid en 1994.
A prolific author of novels, essays and poetry, Rosa Chacel is one of the most
exceptional writers of 20th century Spanish literature.
Rosa Chacel was born in 1898 in Valladolid. Desde el amanecer, her
autobiography, opens with these words: “I begin by confessing my most
childish pride, that of being born in 98”. In 1908, she moved to the Maravillas
district of Madrid to live with her maternal grandmother. She registered at
the San Fernando Higher School of Fine Arts to study sculpture, a subject
she gave up in 1918. Linked to the circle of Ortega y Gasset and his journal
Revista de Occidente, she began frequenting the café Granja del Henar and
the Ateneo, where she delivered her first lecture, the controversial “The
woman and her possibilities”. In April 1921, she married painter Timoteo
Pérez Rubio. A year later, he was called to work for the Art School in Rome and
the two moved to Italy.
After moving back to Madrid, in 1930 she published her first novel, Estación,
ida y vuelta, whose form and style put her close to the kind of descriptive
objectivism that, years later, would be identified as the nouveau roman.
After the outbreak of the Spanish Civil War, she worked as a nurse until
the evacuation of Madrid. Before beginning an exile that would take her
to Paris, Buenos Aires and Rio de Janeiro, she still published A la orilla de
un pozo (1936), her first book of sonnets. Settled in Buenos Aires, she
published Teresa, a novel inspired by the lover of the Romantic poet José
de Espronceda. Begun in 1930 and influenced by the vicissitudes of exile,
it recreates the miseries of society and describes without constraints the
“night howl of Romanticism”. Her narrative work is based, on the one hand, on
a solid descriptive prose and, on the other, on the meticulous psychological
makeup of the characters, her response to Ortega y Gasset’s maxim of
inventing “interesting souls” rather than actions. Her later novels, Memorias
de Leticia Valle (1946) and La sinrazón (1960), were largely influenced by
her own biography.
In 1959, she won a Guggenheim Fellowship that took her to New York for two
years, where she wrote Saturnal, an essay that she published in 1970. Her
definitive return to Spain did not take place until 1973, and occurred thanks
to a scholarship from the Juan March Foundation to finish her book Barrio
Maravillas (The Maravillas District, 1976).
During the 1980s, she continued writing and took charge of rescuing and
republishing her works, coinciding with a greater recognition of her work
in Spain.
In 1990, she received the Castilla y León Literature Prize and in 1987 the
National Literature Prize. She died in Madrid in 1994.
LYDIA DELGADO
Lydia Delgado (Barcelona) fa la seva presentació a la passarel·la Gaudí de
Barcelona l’any 1991. El febrer del 1998 fa la seva primera desfilada a la
Cibeles Madrid Fashion Week i actualment hi continua presentant les seves
propostes. Les seves primeres col·leccions són creacions d’alta costura i
l’any 1998 llança al mercat la seva línia de prêt-à-porter. Ha rebut el Premi a la
Dona Empresària de FIDEM (1995), el T de Telva Plata (1996), la Medalla d’Or
Antoni Gaudí (2002), la T de Telva a la millor dissenyadora espanyola (2001)
i el Prix de la Moda Marie Claire (2007). Ha participat en les exposicions 12
trajes para…, presentada a Tòquio, Pequín, Istanbul i Milà, i MMODANY, en el
Queen Sofía Institute de Nova York.
Lydia Delgado (Barcelona) realiza su presentación en la Pasarela Gaudí
de Barcelona en el año 1991. Su primer desfile en Cibeles Madrid Fashion
Week fue en febrero de 1998, donde sigue presentando sus propuestas.
Sus primeras colecciones son creaciones de alta costura y en 1998 lanza al
mercado su línea de prêt-à-porter. Ha recibido Premio a la Mujer Empresaria
(FIDEM) (1995), el T de Telva Plata (1996), la Medalla de Oro Antonio Gaudí
(2002), la T de Telva a la Mejor Diseñadora Española (2001), y el Prix de la
Moda Marie Claire (2007). Ha participado en exposiciones como 12 trajes
para… presentada en Tokio, Pekín, Estambul y Milán, y MMODANY en el
Queen Sofía Institute de Nueva York.
Barcelona-born Lydia Delgado made her debut at the city’s Gaudí Fashion
Week in 1991. In February 1998, she held her first show at the Cibeles Madrid
Fashion Week, and she has continued to present her designs there. Her first
collections consisted of haute couture creations, whilst her prêt-à-porter
range was launched in 1998. She received the 1995 Female Entrepreneur
Prize (FIDEM), the 1996 Silver T de Telva Prize, the 2002 Antonio Gaudí Gold
Medal, the T de Telva for Best Spanish Female Designer 2001, and the Marie
Claire Fashion Prize in 2007. She has participated in exhibitions such as 12
Designs for… presented in Tokyo, Beijing, Istanbul and Milan, and MMODANY
at the Queen Sofía Institute in New York.
NIKOLÁI GÓGOL
Nikolái Gógol està considerat el primer gran prosista rus. La seva vocació
literària es va desvetllar durant els primers anys de la seva joventut, cosa
que el 1828 el va portar a traslladar-se a Sant Petersburg, amb la finalitat de
consagrar-se a l’ofici d’escriptor, on va tenir una vida miserable.
El fracàs del seu poema Hans Küchelgarten (1829) li va causar una gran
frustració. Això no obstant, entre el 1831 i el 1832 va publicar, amb el títol
Tardes en una granja, dos llibres de relats basats en llegendes tradicionals
de la seva terra natal. Els personatges pintorescos, el colorit, l’humor i la
brillantor del llenguatge li van reportar un èxit tan important que fins i tot el
gran Puixkin va quedar impressionat.
Va acceptar la càtedra d’Història a la Universitat de Sant Petersburg;
tanmateix, la va abandonar aviat, alhora que començava a ser reconegut
en els ambients literaris. L’any 1835 va publicar Mírgorod, que inclou la
novel·la històrica Taràs Bulba, i Arabescos, amb La perspectiva Nevski, un
relat que més tard va passar a formar part de Tres relats de Sant Petersburg,
juntament amb El nas i El capot (1842), textos destacats de la literatura
russa del segle XIX.
Les seves obres dramàtiques més importants són les comèdies
L’inspector general (1836), una crítica aguda de les institucions russes,
i El casament (1842).
Gràcies al suport dels seus amics escriptors, va rebre una beca per viatjar a
l’estranger. Essent com era del sud, l’escriptor suportava malament el clima
de Sant Petersburg: «Em falta aquesta calor que no necessita llenya», es
queixava. Durant una llarga estada a Roma, va començar a escriure l’obra
que li va comportar la consagració definitiva, Les ànimes mortes (1842),
projecte amb el qual pretenia traçar un quadre èpic de Rússia, dividit en
infern, purgatori i paradís. Va aconseguir escriure només la primera part,
L’infern, que va tenir un gran èxit, tot i que el corrent naturalista de l’època
va interpretar l’obra com una novel·la costumista amb elements de sàtira,
sense arribar a advertir-ne el contingut més profund.
De salut delicada, i després d’haver recopilat el seu pensament religiós,
filosòfic i literari a Fragments selectes de la correspondència amb els seus
amics (1846), Gógol emprèn un viatge a Terra Santa, del qual torna sumit en
una crisi profunda: una nit va cremar a la llar de foc el segon volum de Les
ànimes mortes, gairebé acabat, i va morir poc després.
Amb un estil molt original, detallista, curull d’humor i de tristesa, Gógol és
l’escriptor més enigmàtic de la literatura russa. La coneguda frase, atribuïda
a Dostoievski, «Tots hem sortit del capot de Gógol» confirma sens dubte la
seva influència en la cultura russa.
Nikolái Gógol está considerado como el primer gran prosista ruso. Su
vocación literaria despertó en su temprana juventud, lo que, en 1828, y con
el objeto de consagrarse al oficio de escritor, le empujó a trasladarse a San
Petersburgo, donde llevaría una vida miserable.
El fracaso de su poema Hans Küchelgarten (1829) le causó una gran
frustración. Sin embargo, entre 1831 y 1832, publicaría, bajo el título
Las veladas de Dikanka, dos libros de relatos, basados en leyendas
tradicionales de su tierra natal. Los personajes pintorescos, el colorido, el
humor y la brillantez del lenguaje le reportaron tal éxito que hasta el gran
Pushkin quedó impresionado.
Aceptó la cátedra de Historia en la Universidad de San Petersburgo; sin
embargo, pronto la abandonaría, al tiempo que empezaba a ser reconocido