20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

Oblidat Rei Gudú
/...A soles amb Gudrilkja, Gudú la va mirar de dalt a baix. Ja
sabia que no era un home. Era una dona, i encara sabia molt
més: era la seva filla. No n’havia conegut cap abans que ella,
i es pot dir que tampoc no havia conegut cap dels seus fills
quan eren criatures, ja que només va arriba a tractar Gudulín,
i per poc temps. A més a més, Gudulín va ser per a ell només
com el rebrot d’un arbre, que esperava veure créixer. Aquell
rebrot s’havia fet malbé. Però, ¿una dona? Una dona, a més a
més, amb ànima, valor i aptituds de soldat... Una nova confusió
es va afegir a les confusions ja trobades que darrerament el
dominaven. Així, quan la va mirar palplantada al seu davant,
alta, fina, fibrosa, amb aquells ulls tan grossos que –ara se
n’adonava– semblaven el mirall dels seus, va dir:
– Soldat, abandona totes les teves farses i mentides. No tan sols
sé que ets una dona, sinó també que ets la meva filla.
Aleshores va ser ella que es va quedar sorpresa. La seva filla?
Com era possible? Ningú no li ho havia revelat mai.
– Jo no sóc la teva filla, va esquivar, quasi cridant–. Sóc la filla
d’un vell soldat que va morir a les teves ordres. No puc ser la
teva filla, perquè t’estimo.
El rei va somriure.
– Què és això de dir que m’estimes? L’amor és una de les grans
mentides d’aquest món.../
MIRIAM OCÁRIZ