20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS
20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS
20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
colectivos: Perdidas en el espacio. Formas de ocupar, recorrer y representar<br />
los lugares (coord. Asun Bernárdez) y En torno a Velázquez (coord. Miguel<br />
Ángel Ramos) (1999).<br />
Ha traducido a Pier Paolo Pasolini, La religión de mi tiempo (1997) y Larga<br />
carretera de arena (<strong>20</strong>07), y a Anna Ajmátova y Marina Tsvetáieva, El canto y<br />
la ceniza. Antología poética (en colaboración con Monika Zgustova) (<strong>20</strong>05).<br />
Spanish poetess born in Santianes de Pravia, Asturias, in 1950. She has a<br />
degree in Romance Languages and in Philosophy. Co-editor of the journals<br />
Los Infolios (1987-<strong>20</strong>05) and El signo del gorrión (1992-<strong>20</strong>02), she was<br />
also a member of the standing committee of the Spanish-Portuguese poetry<br />
journal Hablar/Falar (1996-<strong>20</strong>02) and Director of the Instituto Cervantes in<br />
Toulouse. She is currently Professor of Spanish Language and Literature at<br />
the Instituto El Greco, in Toledo. The following books of her poetry have been<br />
published: El tercer jardín (1986), Exposición (1990, winner Ícaro Literature<br />
Prize), Ella, los pájaros (1994, winner of the Leonor Poetry Prize), Caza<br />
nocturna (1997) which has been translated into Swedish by Ulf Eriksson<br />
(Nattlig jakt, <strong>20</strong>04) and French by Stéphane Chaumet (Chasse nocturne,<br />
<strong>20</strong>09), Del ojo al hueso (<strong>20</strong>01), La poesía, ese cuerpo extraño (anthology,<br />
<strong>20</strong>05), as well as Y todos estábamos vivos (<strong>20</strong>06).<br />
An anthology of her work in French, Racines d’ombre, translated by Jean-<br />
Yves Bériou and Martine Joulia, was published in <strong>20</strong>10. Esa polilla que<br />
delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-<strong>20</strong>08) provides a complete<br />
collection of her poetry to date.<br />
In <strong>20</strong>07, she received Spain’s National Poetry Prize for Y todos estábamos<br />
vivos.<br />
Moreover, she has published the essays Teresa de Jesús (<strong>20</strong>01), Los poetas<br />
de la República (in collaboration with Miguel Casado, 1997) and in collective<br />
volumes: Perdidas en el espacio. Formas de ocupar, recorrer y representar<br />
los lugares (coord. Asun Bernárdez) and En torno a Velázquez (coord. Miguel<br />
Ángel Ramos, 1999).<br />
She has translated Pier Paolo Pasolini, La religión de mi tiempo (1997)<br />
and Larga carretera de arena (<strong>20</strong>07), and Anna Akhmatova and Marina<br />
Tsvetaeva, El canto y la ceniza. Antología poética (in collaboration with<br />
Monika Zgustova) (<strong>20</strong>05).<br />
ANA LOCKING<br />
Ana González (Toledo, 1970) crea el 1996 la marca Locking Shocking, un<br />
tàndem creatiu que es dissol el <strong>20</strong>07. Les seves primeres activitats se<br />
centren en el disseny d’accessoris i joieria fins que l’any <strong>20</strong>01 llança la seva<br />
primera col·lecció de pret-à-porter i es presenta al Circuit de Barcelona. El<br />
<strong>20</strong>03 debuta a la Cibeles Madrid Fashion Week i guanya el premi L’Oréal París<br />
a la millor col·lecció jove i el Prix Marie Claire al millor dissenyador nacional<br />
l’any següent. Després de la creació de la seva nova marca Ana Locking<br />
el <strong>20</strong>08, la seva primera col·lecció rep el premi L’Oréal París a Cibeles. És<br />
guardonada dissenyadora de l’any per la revista Cosmopolitan el <strong>20</strong>09, any<br />
en el qual presenta la seva col·lecció primavera/estiu <strong>20</strong>10 a la New York<br />
Fashion Week, al costat dels seus companys del projecte 4Eyes, celebrat a<br />
la Biblioteca Pública de Nova York. Artista plàstica, fotògrafa i videoartista, les<br />
seves obres s’han exposat en importants museus com ara el Reina Sofía, el<br />
MUSAC i l’IVAM. Un dels seus últims projectes ha estat el disseny de llums de<br />
Nadal per a la ciutat de Madrid.<br />
Ana González (Toledo, 1970) crea en 1996 la firma Locking Shocking, un<br />
tandem creativo que se disuelve en el <strong>20</strong>07. Sus primeras actividades<br />
se centran en el diseño de accesorios y joyería hasta que en <strong>20</strong>01 lanza<br />
su primera colección de pret-à-porter, presentándose en el Circuit de<br />
Barcelona. En <strong>20</strong>03 debuta en Cibeles Madrid Fashion Week ganando el<br />
premio L’Oreal París a la mejor colección joven y el Prix Marie Claire al mejor<br />
diseñador Nacional en <strong>20</strong>04. Tras la creación de su nueva firma Ana Locking<br />
en <strong>20</strong>08, su primera colección recibe el premio L’Oreal París en Cibeles. Es<br />
galardonada diseñadora del año por la revista Cosmopolitan en <strong>20</strong>09, año en<br />
el que presenta su colección primavera/verano <strong>20</strong>10 en la New York Fashion<br />
Week junto a sus compañeros del proyecto 4Eyes, celebrado en la Biblioteca<br />
Pública de Nueva York. Artista plástica, fotógrafa, videoartista, sus obras han<br />
sido expuestas en importantes museos como el Reina Sofía, MUSAC o IVAM.<br />
Uno se sus últimos proyectos ha sido el diseño de luces de Navidad para la<br />
ciudad de Madrid.<br />
Born in Toledo in 1970, Ana González created the firm Locking Shocking<br />
in 1996, a creative duo that was dissolved in <strong>20</strong>07. Her first steps in<br />
design were in the field of accessories and jewellery, until <strong>20</strong>01, when<br />
she presented her first pret-à-porter collection at the Circuit in Barcelona.<br />
In <strong>20</strong>03, she debuted at the Cibeles Madrid Fashion Week, where she won<br />
the L’Oréal Paris Prize for the Best Young Collection and the Marie Claire Best<br />
National Designer Prize <strong>20</strong>04. Her first collection after the creation of her<br />
new firm, Ana Locking, in <strong>20</strong>08, received the L’Oréal Paris Prize at Cibeles.<br />
She was Cosmopolitan Designer of the Year <strong>20</strong>09, when she presented her<br />
spring/summer <strong>20</strong>10 collection at the New York Fashion Week together with<br />
her colleagues from the 4Eyes project, in the New York Public Library. Visual<br />
artist, photographer and video artist, her works have been exhibited in major<br />
museums such as the Reina Sofía, MUSAC and the IVAM. One of her latest<br />
projects has been to design the Christmas lights for the city of Madrid.<br />
MARINA TSEVETÁYEVA<br />
Una de les veus més originals i ineludibles de la poesia russa.<br />
Nascuda al si d’una família d’intel·lectuals il·lustrats (el seu pare, professor<br />
de la Universitat de Moscou, fou un destacat filòleg i el creador del Museu de<br />
Belles Arts de Moscou; la seva mare fou una gran aficionada a la música i a la<br />
poesia), Tsvetáyeva va començar a escriure de molt jove: el 1910 publicava<br />
el seu primer llibre, Àlbum del capvespre, al qual van succeir La llanterna<br />
màgica (1912), Fites (1921) i L’ofici (1921-1922).<br />
Després del triomf de la Revolució d’Octubre, va passar grans dificultats<br />
quan el seu marit, Sergei Efron, compromès amb l’oposició, es va haver<br />
d’exiliar. Després de la mort de la seva filla petita de tres anys, la poetessa<br />
va aconseguir reunir-se amb el seu marit a Txecoslovàquia, on van romandre<br />
fins al 1925. Aquests anys foren els més fructífers de la seva producció i van<br />
donar lloc, entre altres títols, a El poema de la muntanya (1924-1925) i Poema<br />
del final (1925), en els versos del qual es consolida una estètica innovadora,<br />
pròxima a la de Maiakovski, basada en la manca de correspondència entre la<br />
forma rítmica i el contingut, essencialment romàntic.<br />
Entre el 1925 i el 1939, Tsvetáyeva viu a París i, entre grans dificultats<br />
materials, tradueix Puixkin i compon els poemes de Carta d’any nou (1926-<br />
1927), entre altres obres.<br />
Durant els seus anys d’exili també va escriure assaigs: Xàfec lluminós<br />
(1922), dedicat a l’obra de Borís Pasternak; Historia d’una dedicatòria<br />
(1932), en la qual glossa aspectes de l’obra d’Óssip Mandelxtam, i els<br />
assaigs lírics El poeta i la crítica (1928) i El poeta i el temps (1934).<br />
Cal destacar també les obres dramàtiques de tema clàssic, Ariadna (1924)<br />
i Fedra (1927).<br />
El 1939, quan feia pocs mesos que havia tornat a la Unió Soviètica, i després<br />
de l’empresonament del seu marit i de la seva filla, Tsvetáyeva se suïcida.<br />
Una de las voces más originales e insoslayables de la poesía rusa.<br />
Nacida en el seno de una familia de intelectuales ilustrados (su padre, profesor<br />
de la Universidad de Moscú, fue un destacado filólogo y creador del Museo<br />
de Bellas Artes de Moscú; su madre fue una gran aficionada a la música y a<br />
la poesía), Tsvetáyeva empezó a escribir siendo todavía muy joven: En 1910<br />
publicaba su primer libro, Álbum vespertino, que vendría seguido de La linterna<br />
mágica (1912), Verstas (1921) y El oficio (1921-1922).<br />
Tras el triunfo de la Revolución de Octubre, tuvo que soportar grandes<br />
dificultades cuando su esposo, Sergéi Efrón, comprometido con la oposición,<br />
se vio obligado a exiliarse. Tras la muerte de su hija menor de tres años, la<br />
poeta logró reunirse con él en Checoslovaquia, donde permanecerían hasta<br />
1925. Fueron esos los años más fecundos de su producción, dando lugar,<br />
entre otros títulos, a El poema de la Montaña (1924-1925) y Poema del fin<br />
(1925), en cuyos versos se consolida una estética innovadora, próxima a la<br />
de Mayakovski, basada en la falta de correspondencia entre la forma rítmica<br />
y el contenido, romántico en esencia.<br />
Entre 1925 y 1939, Tsvetáyeva vive en París y, entre grandes dificultades<br />
materiales, traduce a Pushkin y compone los poemas de Carta de año nuevo<br />
(1926-1927), entre otras obras.<br />
Durante sus años de exilio escribió también ensayos: Aguacero luminoso<br />
(1922), dedicado a la obra de Boris Pasternak, Historia de una dedicatoria<br />
(1932), en la que glosa aspectos de la obra de Osip Mandelshtam; y los<br />
ensayos líricos El poeta y la crítica (1928) y El poeta y el tiempo (1934).<br />
Merecen, además, ser destacadas las obras dramáticas de tema clásico,<br />
Ariadna (1924) y Fedra (1927).