12.05.2013 Views

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

colectivos: Perdidas en el espacio. Formas de ocupar, recorrer y representar<br />

los lugares (coord. Asun Bernárdez) y En torno a Velázquez (coord. Miguel<br />

Ángel Ramos) (1999).<br />

Ha traducido a Pier Paolo Pasolini, La religión de mi tiempo (1997) y Larga<br />

carretera de arena (<strong>20</strong>07), y a Anna Ajmátova y Marina Tsvetáieva, El canto y<br />

la ceniza. Antología poética (en colaboración con Monika Zgustova) (<strong>20</strong>05).<br />

Spanish poetess born in Santianes de Pravia, Asturias, in 1950. She has a<br />

degree in Romance Languages and in Philosophy. Co-editor of the journals<br />

Los Infolios (1987-<strong>20</strong>05) and El signo del gorrión (1992-<strong>20</strong>02), she was<br />

also a member of the standing committee of the Spanish-Portuguese poetry<br />

journal Hablar/Falar (1996-<strong>20</strong>02) and Director of the Instituto Cervantes in<br />

Toulouse. She is currently Professor of Spanish Language and Literature at<br />

the Instituto El Greco, in Toledo. The following books of her poetry have been<br />

published: El tercer jardín (1986), Exposición (1990, winner Ícaro Literature<br />

Prize), Ella, los pájaros (1994, winner of the Leonor Poetry Prize), Caza<br />

nocturna (1997) which has been translated into Swedish by Ulf Eriksson<br />

(Nattlig jakt, <strong>20</strong>04) and French by Stéphane Chaumet (Chasse nocturne,<br />

<strong>20</strong>09), Del ojo al hueso (<strong>20</strong>01), La poesía, ese cuerpo extraño (anthology,<br />

<strong>20</strong>05), as well as Y todos estábamos vivos (<strong>20</strong>06).<br />

An anthology of her work in French, Racines d’ombre, translated by Jean-<br />

Yves Bériou and Martine Joulia, was published in <strong>20</strong>10. Esa polilla que<br />

delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-<strong>20</strong>08) provides a complete<br />

collection of her poetry to date.<br />

In <strong>20</strong>07, she received Spain’s National Poetry Prize for Y todos estábamos<br />

vivos.<br />

Moreover, she has published the essays Teresa de Jesús (<strong>20</strong>01), Los poetas<br />

de la República (in collaboration with Miguel Casado, 1997) and in collective<br />

volumes: Perdidas en el espacio. Formas de ocupar, recorrer y representar<br />

los lugares (coord. Asun Bernárdez) and En torno a Velázquez (coord. Miguel<br />

Ángel Ramos, 1999).<br />

She has translated Pier Paolo Pasolini, La religión de mi tiempo (1997)<br />

and Larga carretera de arena (<strong>20</strong>07), and Anna Akhmatova and Marina<br />

Tsvetaeva, El canto y la ceniza. Antología poética (in collaboration with<br />

Monika Zgustova) (<strong>20</strong>05).<br />

ANA LOCKING<br />

Ana González (Toledo, 1970) crea el 1996 la marca Locking Shocking, un<br />

tàndem creatiu que es dissol el <strong>20</strong>07. Les seves primeres activitats se<br />

centren en el disseny d’accessoris i joieria fins que l’any <strong>20</strong>01 llança la seva<br />

primera col·lecció de pret-à-porter i es presenta al Circuit de Barcelona. El<br />

<strong>20</strong>03 debuta a la Cibeles Madrid Fashion Week i guanya el premi L’Oréal París<br />

a la millor col·lecció jove i el Prix Marie Claire al millor dissenyador nacional<br />

l’any següent. Després de la creació de la seva nova marca Ana Locking<br />

el <strong>20</strong>08, la seva primera col·lecció rep el premi L’Oréal París a Cibeles. És<br />

guardonada dissenyadora de l’any per la revista Cosmopolitan el <strong>20</strong>09, any<br />

en el qual presenta la seva col·lecció primavera/estiu <strong>20</strong>10 a la New York<br />

Fashion Week, al costat dels seus companys del projecte 4Eyes, celebrat a<br />

la Biblioteca Pública de Nova York. Artista plàstica, fotògrafa i videoartista, les<br />

seves obres s’han exposat en importants museus com ara el Reina Sofía, el<br />

MUSAC i l’IVAM. Un dels seus últims projectes ha estat el disseny de llums de<br />

Nadal per a la ciutat de Madrid.<br />

Ana González (Toledo, 1970) crea en 1996 la firma Locking Shocking, un<br />

tandem creativo que se disuelve en el <strong>20</strong>07. Sus primeras actividades<br />

se centran en el diseño de accesorios y joyería hasta que en <strong>20</strong>01 lanza<br />

su primera colección de pret-à-porter, presentándose en el Circuit de<br />

Barcelona. En <strong>20</strong>03 debuta en Cibeles Madrid Fashion Week ganando el<br />

premio L’Oreal París a la mejor colección joven y el Prix Marie Claire al mejor<br />

diseñador Nacional en <strong>20</strong>04. Tras la creación de su nueva firma Ana Locking<br />

en <strong>20</strong>08, su primera colección recibe el premio L’Oreal París en Cibeles. Es<br />

galardonada diseñadora del año por la revista Cosmopolitan en <strong>20</strong>09, año en<br />

el que presenta su colección primavera/verano <strong>20</strong>10 en la New York Fashion<br />

Week junto a sus compañeros del proyecto 4Eyes, celebrado en la Biblioteca<br />

Pública de Nueva York. Artista plástica, fotógrafa, videoartista, sus obras han<br />

sido expuestas en importantes museos como el Reina Sofía, MUSAC o IVAM.<br />

Uno se sus últimos proyectos ha sido el diseño de luces de Navidad para la<br />

ciudad de Madrid.<br />

Born in Toledo in 1970, Ana González created the firm Locking Shocking<br />

in 1996, a creative duo that was dissolved in <strong>20</strong>07. Her first steps in<br />

design were in the field of accessories and jewellery, until <strong>20</strong>01, when<br />

she presented her first pret-à-porter collection at the Circuit in Barcelona.<br />

In <strong>20</strong>03, she debuted at the Cibeles Madrid Fashion Week, where she won<br />

the L’Oréal Paris Prize for the Best Young Collection and the Marie Claire Best<br />

National Designer Prize <strong>20</strong>04. Her first collection after the creation of her<br />

new firm, Ana Locking, in <strong>20</strong>08, received the L’Oréal Paris Prize at Cibeles.<br />

She was Cosmopolitan Designer of the Year <strong>20</strong>09, when she presented her<br />

spring/summer <strong>20</strong>10 collection at the New York Fashion Week together with<br />

her colleagues from the 4Eyes project, in the New York Public Library. Visual<br />

artist, photographer and video artist, her works have been exhibited in major<br />

museums such as the Reina Sofía, MUSAC and the IVAM. One of her latest<br />

projects has been to design the Christmas lights for the city of Madrid.<br />

MARINA TSEVETÁYEVA<br />

Una de les veus més originals i ineludibles de la poesia russa.<br />

Nascuda al si d’una família d’intel·lectuals il·lustrats (el seu pare, professor<br />

de la Universitat de Moscou, fou un destacat filòleg i el creador del Museu de<br />

Belles Arts de Moscou; la seva mare fou una gran aficionada a la música i a la<br />

poesia), Tsvetáyeva va començar a escriure de molt jove: el 1910 publicava<br />

el seu primer llibre, Àlbum del capvespre, al qual van succeir La llanterna<br />

màgica (1912), Fites (1921) i L’ofici (1921-1922).<br />

Després del triomf de la Revolució d’Octubre, va passar grans dificultats<br />

quan el seu marit, Sergei Efron, compromès amb l’oposició, es va haver<br />

d’exiliar. Després de la mort de la seva filla petita de tres anys, la poetessa<br />

va aconseguir reunir-se amb el seu marit a Txecoslovàquia, on van romandre<br />

fins al 1925. Aquests anys foren els més fructífers de la seva producció i van<br />

donar lloc, entre altres títols, a El poema de la muntanya (1924-1925) i Poema<br />

del final (1925), en els versos del qual es consolida una estètica innovadora,<br />

pròxima a la de Maiakovski, basada en la manca de correspondència entre la<br />

forma rítmica i el contingut, essencialment romàntic.<br />

Entre el 1925 i el 1939, Tsvetáyeva viu a París i, entre grans dificultats<br />

materials, tradueix Puixkin i compon els poemes de Carta d’any nou (1926-<br />

1927), entre altres obres.<br />

Durant els seus anys d’exili també va escriure assaigs: Xàfec lluminós<br />

(1922), dedicat a l’obra de Borís Pasternak; Historia d’una dedicatòria<br />

(1932), en la qual glossa aspectes de l’obra d’Óssip Mandelxtam, i els<br />

assaigs lírics El poeta i la crítica (1928) i El poeta i el temps (1934).<br />

Cal destacar també les obres dramàtiques de tema clàssic, Ariadna (1924)<br />

i Fedra (1927).<br />

El 1939, quan feia pocs mesos que havia tornat a la Unió Soviètica, i després<br />

de l’empresonament del seu marit i de la seva filla, Tsvetáyeva se suïcida.<br />

Una de las voces más originales e insoslayables de la poesía rusa.<br />

Nacida en el seno de una familia de intelectuales ilustrados (su padre, profesor<br />

de la Universidad de Moscú, fue un destacado filólogo y creador del Museo<br />

de Bellas Artes de Moscú; su madre fue una gran aficionada a la música y a<br />

la poesía), Tsvetáyeva empezó a escribir siendo todavía muy joven: En 1910<br />

publicaba su primer libro, Álbum vespertino, que vendría seguido de La linterna<br />

mágica (1912), Verstas (1921) y El oficio (1921-1922).<br />

Tras el triunfo de la Revolución de Octubre, tuvo que soportar grandes<br />

dificultades cuando su esposo, Sergéi Efrón, comprometido con la oposición,<br />

se vio obligado a exiliarse. Tras la muerte de su hija menor de tres años, la<br />

poeta logró reunirse con él en Checoslovaquia, donde permanecerían hasta<br />

1925. Fueron esos los años más fecundos de su producción, dando lugar,<br />

entre otros títulos, a El poema de la Montaña (1924-1925) y Poema del fin<br />

(1925), en cuyos versos se consolida una estética innovadora, próxima a la<br />

de Mayakovski, basada en la falta de correspondencia entre la forma rítmica<br />

y el contenido, romántico en esencia.<br />

Entre 1925 y 1939, Tsvetáyeva vive en París y, entre grandes dificultades<br />

materiales, traduce a Pushkin y compone los poemas de Carta de año nuevo<br />

(1926-1927), entre otras obras.<br />

Durante sus años de exilio escribió también ensayos: Aguacero luminoso<br />

(1922), dedicado a la obra de Boris Pasternak, Historia de una dedicatoria<br />

(1932), en la que glosa aspectos de la obra de Osip Mandelshtam; y los<br />

ensayos líricos El poeta y la crítica (1928) y El poeta y el tiempo (1934).<br />

Merecen, además, ser destacadas las obras dramáticas de tema clásico,<br />

Ariadna (1924) y Fedra (1927).

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!