20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

Recommendations

Info

70 (The Hedge, 1969), his most experimental novel; Las guerras de nuestros antepasados (The Wars of our Ancestors, 1975); El disputado voto del Señor Cayo (1978) and El hereje (The Heretic, 1998), winner of Spain’s National Narrative Prize and his first book with a historicist setting. A lover of hunting and travel, he wrote a number of different treatises on small game hunting and several travel stories. Delibes held honorary degrees from a large number of universities. Additionally, he was Chevalier des Arts et des Lettres of the French Republic (1985), a member of RAE (Spanish Royal Academy of Language) from 1973 and of the Hispanic Society of America from 1975. His works have frequently been adapted for the cinema and theatre. In addition to the National Narrative Prize, he received the Prince of Asturias Prize (1982), Spain’s National Letters Prize (1991) and the Cervantes Prize (1993). AILANTO Ailanto és el fruit de la conjunció de treball en el disseny dels germans Iñaki i Aitor Muñoz (Bilbao, 1968). El 1995 comencen el seu camí públic amb la seva participació en el saló Gaudí i en la SIMM de Madrid. Des del 1999 inicien el seu treball en l’àmbit internacional participant en el saló Atmosphère de París. Les seves creacions es poden adquirir al Japó, al Regne Unit, a Hong Kong i als Estats Units, i tenen espai en algunes de les millors botigues multimarca del món. El 2002 es presenten a la Cibeles Madrid Fashion Week, el 2004 guanyen el premi Glamour i el Llongueras com a millors dissenyadors i l’any 2009 obtenen el Prix Marie Claire al millor dissenyador nacional. Han participat en nombroses mostres i exposicions en importants museus internacionals. Han dissenyat llums de Nadal per a la ciutat de Madrid i objectes de decoració per a cases com ara Sargadelos, DAC i Santa & Cole. Ailanto es el fruto de la conjunción de trabajo en el diseño de los hermanos Iñaki y Aitor Muñoz (Bilbao, 1968). En 1995 comienzan su andadura pública con su participación en el salón Gaudí, y en la SIMM de Madrid. Desde 1999 inician su trabajo a nivel internacional con su participación en el salón Atmosphère de París. Sus creaciones pueden adquirirse en Japón, Reino Unido, Hong Kong o Estados Unidos, teniendo espacio en algunas de las mejores tiendas multimarca del mundo. En 2002 se presentan en Cibeles Madrid Fashion Week, ganando en 2004 el premio Glamour y el Llongueras como mejores diseñadores, y en 2009 el Prix Marie Claire al Mejor Diseñador Nacional. Han participado en numerosas muestras y exposiciones en importantes museos internacionales. Han diseñado luces de Navidad para la ciudad de Madrid y objetos de decoración para firmas como Sargadelos, DAC y Santa & Cole. Ailanto is the result of the combined design work of Iñaki and Aitor Muñoz (Bilbao, 1968). In 1995 they began their public career with by taking part in the Gaudí Fashion Week and Madrid International Fashion Week. From 1999, they began their work at an international level with their participation in the Atmosphère trade show in Paris. Their creations can be acquired in Japan, United Kingdom, Hong Kong and the United States, with spaces in the best multi-label boutiques in the world. In 2002, they presented their designs at the Cibeles Madrid Fashion Week, winning in 2004 the Glamour Prize and the Llongueras Best Designers Prize, and in 2009 the Marie Claire Best National Designer Prize. They have formed part of numerous exhibitions in leading international museums and have designed the Christmas lights for the city of Madrid and decorative objects for companies such as Sargadelos, DAC and Santa & Cole. MERCÈ RODOREDA Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983), escriptora espanyola en llengua catalana, és una de les novel·listes més importants de la postguerra. És l’autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962). Dona de formació autodidacta, va publicar pel seu compte la novel·la Sóc una dona honrada? (1932). Durant aquesta època també escriu contes per a diversos diaris. Mercè Rodoreda s’incorpora aviat al periodisme mitjançant Clarisme, en la qual col·labora des d’octubre del 1933 fins al 1934 i on publica les seves entrevistes a escriptors i artistes plàstics, com també cròniques de la ciutat i de viatges. El 1934 publica Del que hom no pot fugir, a Edicions Clarisme, i Un dia en la vida d’un home, a Edicions Proa. Entre el 1935 i el 1939 escriu contes infantils a la pàgina setmanal del diari La Publicitat anomenada «Una estona amb els infants» i contes a La Revista, La Veu de Catalunya i Mirador. L’any 1936 es publica la seva quarta novel·la, Crim. A principis de la Guerra Civil Espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer en diverses localitats franceses i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obté el premi Víctor Català. El 1962 publica La plaça del Diamant, al Club dels Novel·listes. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica i el Ramon Llull. El 1967 es publica el seu volum de contes La meva Cristina i altres contes. A mitjan anys setanta torna a Catalunya i publica la novel·la Mirall trencat (1974). El 1980 es publica la recopilació Tots els contes. Rep el Premi de les Lletres Catalanes i el Ciutat de Barcelona per Viatges i flors. Quanta, quanta guerra obté el premi Crítica Serra d’Or. Dos anys després s’estrena la versió cinematogràfica de La plaça del Diamant, dirigida per Francesc Betriu. Escriu Imatges d’infantesa, breus relats biogràfics publicats a la revista Serra d’Or. Mor el dia 13 d’abril de 1983 en una clínica de Girona, víctima d’un càncer, i és enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva. Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983), escritora española en lengua catalana, es una de las novelistas más importantes de la posguerra. Es la autora de la novela en catalán más aclamada de todos los tiempos, La plaça del Diamant (1962). Mujer de formación autodidacta, publicó por cuenta propia su novela Sóc una dona honrada? (1932). Durante esta época escribe también cuentos para distintos periódicos. Mercè Rodoreda ingresa pronto en el periodismo a través de Clarisme, en la que colabora desde el mes de octubre de 1933 hasta 1934 y donde publica sus entrevistas a escritores y artistas plásticos, y también crónicas de la ciudad o viajes. En 1934 publica Del que hom no pot fugir (De lo que nadie puede huir), en ediciones de Clarisme, y en ediciones Proa Un dia en la vida d’un home (Un día en la vida de un hombre). Entre 1935 y 1939 escribe cuentos infantiles en la página semanal del periódico La publicitat, llamada «Una estona amb els infants» (Un rato con los niños), y cuentos en La revista, La veu de Catalunya y Mirador. En 1936 aparece publicada su cuarta novela, Crim (Crimen). A principios de la Guerra Civil española trabaja en el Comisariado de Propaganda de la Generalitat de Catalunya y en la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primero en varias localidades francesas y después en Ginebra, rompe su silencio de veinte años con Vint-i-dos contes (1958), que obtendrá el Premio Víctor Català. En 1962 publica La plaza del Diamante, en el Club de los Novelistas. Con El carrer de les Camèlies (1966) gana el Premio Sant Jordi, el de la Crítica y el Ramon Llull. En 1967 se publica el volumen de cuentos Mi Cristina y otros cuentos. A mediados de los años setenta vuelve a Cataluña y publica la novela Mirall trencat (1974). En 1980 se publica la recopilación Todos los cuentos. Recibe el Premi de les Lletres Catalanes y el Ciutat de Barcelona por Viajes y flores. Cuánta, cuánta guerra merece el Premio Crítica Serra d’Or. Dos años después se estrena la versión cinematográfica de La plaza del Diamante, dirigida por Francesc Betriu. Escribe Imatges d’infantesa (Imágenes de infancia), breves relatos biográficos publicados en la revista Serra d’Or. Muere el día 13 de abril de 1983 en una clínica de Girona, víctima de un cáncer, y es enterrada en el cementerio de Romanyà de la Selva. Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983), who wrote in the Catalan language, is one Spain’s most important post-Civil War novelists. She is the author of the most highly acclaimed novel in Catalan of all time, La plaça del Diamant (The Time of the Doves, 1962). A self-taught woman, she self-published her first novel Sóc una dona honrada? in 1932. In this period, she also wrote short stories for different newspapers. Rodoreda soon entered the world of journalism through
Clarisme, where she worked from October 1933 to 1934 and in which she published interviews with writers and visual artists, and also chronicles of the city or travels. In 1934, Edicions Clarisme published her Del que hom no pot fugir, and Edicions Proa her Un dia en la vida d’un home. Between 1935 and 1939, she wrote short stories for newspaper La publicitat’s weekly children’s supplement Una estona amb els infants and short stories in La revista, La Veu de Catalunya and Mirador. Her fourth novel, Crim, appeared in 1936. After the outbreak of the start of the Spanish Civil War, she worked on the Propaganda Committee of the Generalitat (the Government of Catalonia) and at the Institució de les Lletres Catalanes. Living in exile in various places in France and later in Geneva, she broke a twenty-year silence with Vint-i-dos contes (1958), which was awarded the Víctor Català Prize. In 1962, La plaça del Diamant was released by publishers Club Editor as part of the collection “El Club dels Novel·listes”. With El carrer de les Camèlies (1966) she won the Sant Jordi, Critics’ and Ramon Llull Prizes, whilst 1967 saw the publishing of her collection of short stories La meva Cristina i altres contes. In the mid-1970s, she returned to Catalonia and published the novel Mirall trencat (1974). In 1980, the collection Tots els contes was published. She received the Catalan Literature Prize and the City of Barcelona Prize for Viatges i flors. Quanta, quanta, guerra was awarded the Serra d’Or Critics’ Prize. Two years later, film version of La plaça del Diamant, directed by Francesc Betriu, was premiered. She also wrote Imatges d’infantesa, brief biographical stories that were published in the journal Serra d’Or. Mercè Rodoreda died of cancer on 13 April 1983 in a clinic in Girona, and was buried in the cemetery of the town of Romanyà de la Selva. CUSTO BARCELONA La firma Custo Barcelona és creada el 1980 pels germans Custo i David Dalmau. Té més de 3.000 punts de venda repartits per 40 països. Des del 1997 presenta les seves col·leccions a la New York Fashion Week i ha participat també en altres passarel·les internacionals com ara Milà, Sao Paulo, Moscou i Los Angeles. Caracteritzades per l’ús dels gràfics, el color i la fusió de materials, les seves peces de roba s’han utilitzat en sèries i pel·lícules com ara Sexo en Nueva York, Friends, Novia a la fuga i Notting Hill. El seu estil colorista s’estén a àmbits com ara la perfumeria, l’òptica, la rellotgeria i el disseny d’interiors, entre d’altres. El treball dels germans Dalmau ha estat reconegut amb nombrosos premis com ara l’Oscar de la Moda Italiana-Kore, el T de Telva, el Prix de la Moda Marie Claire i el guardó com a millor marca del 2009 d’AMEC. La firma Custo Barcelona es creada en 1980 por los hermanos Custo y David Dalmau. Cuenta con más de 3000 puntos de venta repartidos por 40 países. Desde 1997 presenta sus colecciones en la New York Fashion Week, y ha participado también en otras pasarelas internacionales como Milán, Sao Paulo, Moscú y Los Ángeles. Caracterizadas por el uso de los gráficos, el color y la fusión de materiales, sus prendas se han utilizado en series y películas como Sexo en Nueva York, Friends, Novia a la fuga o Notting Hill. Su estilo colorista se extiende a ámbitos como la perfumería, la óptica, la relojería y el diseño de interiores, entre otros. La labor de los hermanos Dalmau ha sido reconocida con numerosos premios como el Oscar de la Moda Italiana-Kore, el T de Telva, el Prix de la Moda de Marie Claire o el galardón como Mejor Marca española de 2009 de AMEC. The firm Custo Barcelona was created in 1980 by the brothers Custo and David Dalmau. It has more than 3,000 sales points throughout 40 countries. Since 1997, they have presented their collections at the New York Fashion Week, and have also participated in other international shows such as those of Milan, Sao Paulo, Moscow and Los Angeles. Characterised by the use of graphics, colour and the fusion of materials, their garments have been featured in TV series and films such as Sex and the City, Friends, Runaway Bride and Notting Hill. Their colourist style extends to areas such as perfumery, eyewear, watches and interior designs, among others. The work of the Dalmau brothers has been recognised with numerous awards such as a Kore (Italian’s Fashion’s “Oscar”), the T de Telva Prize, the Marie Claire Fashion Prize and the AMEC Best Spanish Label Prize 2009. CARMEN MARTÍN GAITE Carmen Martín Gaite és una de les novel·listes espanyoles més elogiades del segle XX, autora d’Entre visillos, novel·la guanyadora del premi Nadal (1957). Va néixer a Salamanca el 1925. Va començar a escriure durant la seva etapa universitària a la universitat de la seva ciutat, on es va llicenciar en filologia romànica i va publicar poemes i articles a Trabajos y Días. El 1950, la seva família es va traslladar a Madrid i ella va entrar en contacte amb el grup que després es va conèixer com la Generació dels 50. Entre ells hi havia els escriptors Rafael Sánchez Ferlosio —amb qui es va casar el 1953—, Jesús Fernández Santos, Ignacio Aldecoa, Josefina Rodríguez, Alfonso Sastre i Medardo Fraile. Martín Gaite va començar a col·laborar als diaris i les revistes del moment, com ara Clavileño, La Estafeta Literaria, Destino, Blanco y Negro, ABC i Revista Española, entre d’altres. L’any 1955 va guanyar el premi Café Gijón de novel·la, i al cap de dos anys, el Nadal. Entre els anys 1976 i 1979 va compaginar la seva activitat d’escriptora amb la crítica literària al diari madrileny Diario 16. Així mateix, al llarg dels anys va col·laborar assíduament a Informaciones, Triunfo, Revista de Occidente, Cuadernos para el Diálogo, etc. A més a més, la seva faceta de traductora no és gens menyspreable. Ha traduït autors com ara Italo Svevo, William Carlos Williams, Virginia Woolf, Emily Brontë, José María Eça de Queiroz, Gustave Flaubert, Rainer Maria Rilke. L’obra de Carmen Martín Gaite reflexiona sobre els problemes d’incomunicació i les sempre convulses tensions entre l’individu i la societat. És autora d’un gran nombre de novel·les, entre les quals hi ha Ritmo lento (1963), El cuarto de atrás (1978), Nubosidad variable (1992) i Lo raro es vivir (1996). També ha escrit relat curt: El balneario (1954) i Las ataduras (1960). I contes infantils: El pastel del diablo (1985) i Caperucita en Manhattan (1990). És també autora d’un poemari, A rachas (1976), i de diversos volums d’assaig: Feijoo (1970), Usos y costumbres de la posguerra española (1987), Desde la ventana (1987) i Agua pasada (1992). Martín Gaite va obtenir el Premi Nacional de les Lletres el 1994 i el premi Príncep d’Astúries de les lletres el 1988. Va morir l’any 2000. En una de les seves últimes declaracions va dir: «Sóc una dona de fe i de paraula». Carmen Martín Gaite es una de las novelistas españolas más elogiadas del siglo XX, autora de Entre visillos, novela ganadora del Premio Nadal (1957). Nació en Salamanca en 1925. Comenzó a escribir durante su etapa universitaria en la universidad de su ciudad, donde se licenció en Filología Románica, publicando poemas y artículos en Trabajos y Días. En 1950 su familia se trasladó a Madrid y ella entró en contacto con el grupo que luego se conocería como generación de los 50. Entre ellos se encontraban los escritores Rafael Sánchez Ferlosio —con el que contraería matrimonio en 1953—, Jesús Fernández Santos, Ignacio Aldecoa, Josefina Rodríguez, Alfonso Sastre y Medardo Fraile. Martín Gaite comenzó a colaborar en los periódicos y revistas del momento, como Clavileño, La Estafeta Literaria, Destino, Blanco y Negro, ABC y Revista Española, entre otros. En 1955 ganó el Premio Café Gijón de novela y dos años más tarde el Nadal. Entre los años 1976 y 1979 compaginó su actividad de escritora con la crítica literaria en el periódico madrileño Diario 16. Asimismo, a lo largo de los años, colaboró asiduamente en Informaciones, Triunfo, Revista de Occidente, Cuadernos para el Diálogo, etc. Además, su faceta de traductora no es nada desdeñable. Ha traducido a autores como Italo Svevo, William Carlos Williams, Virginia Woolf, Emily Brontë, José Maria Eça de Queiroz, Gustave Flaubert, Rainer Maria Rilke… La obra de Carmen Martín Gaite reflexiona sobre los problemas de incomunicación y las siempre agitadas tensiones entre el individuo y la sociedad. Es autora de un gran número de novelas, entre ellas, Ritmo lento (1963), El cuarto de atrás (1978), Nubosidad variable (1992) Lo raro es vivir (1996). También ha escrito relato corto -El balneario (1954) y Las ataduras (1960)- así como cuentos infantiles: El pastel del diablo (1985) y Caperucita en Manhattan (1990). Es también autora de un poemario, A rachas (1976), y de varios volúmenes de ensayo: Feijoo (1970), Usos y costumbres de la posguerra española (1987), Desde la ventana (1987) y Agua pasada (1992). Martín Gaite obtuvo el Premio Nacional de las Letras en 1994 y el Premio Príncipe de Asturias de las Letras en 1988. Falleció en el año 2000. En una de sus últimas declaraciones dijo: «Soy una mujer de fe y de palabra».
Page 1:
DIÀLEGS ENTRE MODA I LITERATURA DI
Page 6 and 7:
6 La creativitat és el nexe que un
Page 9 and 10:
10 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36
Page 11 and 12:
dones, reivindicades per cançonair
Page 13 and 14:
Tsvetáyeva y Ana Ajmátova. La her
Page 15 and 16:
times they had to live in: Marina T
Page 17 and 18:
Don Quixot de la Manxa (Primera Par
Page 19 and 20: Anna Karénina /... un reflector, c
Page 21 and 22: La dona de Lot La dona de Lot, que
Page 23 and 24: Latitud No vull res més que estar
Page 25 and 26: Aquesta arna que voleteja davant me
Page 27 and 28: Musa Ni cartes, ni avantpassats, ni
Page 29 and 30: El professor de rus /... El sol de
Page 31 and 32: Cent anys de solitud /... Aleshores
Page 33 and 34: La Festa del Boc AGATHA RUIZ DE LA
Page 35 and 36: Els anys amb Laura Díaz /... La ve
Page 37 and 38: Sols a Mara sempre Sota del doble s
Page 39 and 40: Exempts II Aquí la boca, la seva b
Page 41 and 42: Oblidat Rei Gudú /...A soles amb G
Page 43 and 44: Cinc hores amb Mario /... Però, tu
Page 45 and 46: La Plaça del Diamant /... I ens va
Page 47 and 48: La Reina de la Neu /... Finalment,
Page 49 and 50: Carlota Fainberg /... Cap dona que
Page 51 and 52: Deliri i destí LA BOJA /... I ho h
Page 53 and 54: Barri de Meravelles /... - Mamà, t
Page 55 and 56: Contes de Peterburg LA PERSPECTIVA
Page 57 and 58: d’accessoris de l’any 2006, s
Page 59 and 60: Her early works are included in the
Page 61 and 62: colectivos: Perdidas en el espacio.
Page 63 and 64: ompen los corazones», explicaba el
Page 65 and 66: mentiras, ensayos literarios (1990)
Page 67 and 68: por un tono político de denuncia.
Page 69: Prize and National Literature Prize
Page 73 and 74: idiomas. La obra de Muñoz Molina t
Page 75 and 76: En 1959 la Fundación Guggenheim le
Page 77 and 78: MIGUEL DE CERVANTES / Don Quixot de
Page 79 and 80: ROCA Equip de Comunicació de Roca
Page 81 and 82: Roca Barcelona Gallery és el prime
Page 84: Joan Güell, 211-213 08028 Barcelon
show all

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?