20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

mentiras, ensayos literarios (1990); El pez en el agua, memorias (1993);
Desafíos a la libertad, ensayo (1994); Los cuadernos de don Rigoberto,
novela (1997); Cartas a un joven novelista, ensayo literario (1997); La fiesta
del chivo, novela (2000); El paraíso en la otra esquina, novela (2003); Diario
de Irak, selección de artículos sobre la guerra en Irak (2003); La tentación
de lo imposible, ensayo sobre Los miserables, de Víctor Hugo (2004);
Travesuras de la niña mala, novela, (2006); Al pie del Támesis, teatro (2008);
El viaje a la ficción. El mundo de Juan Carlos Onetti, ensayo (2008); Sables y
utopías. Visiones de América Latina, selección de ensayos sobre temas de
arte, literatura y política (2009); Las mil noches y una noche, teatro (2009);
Fonchito y la luna, cuento infantil (2010) y El sueño del celta, novela (2010).
Además, Mario Vargas Llosa es miembro de la Real Academia Española
de la Lengua, doctor honoris causa por diversas universidades de todo el
mundo y ha sido galardonado con los premios más prestigiosos del ámbito
literario, entre ellos, el Premio Cervantes, el Premio Príncipe de Asturias y,
recientemente, el Premio Nobel de Literatura.
Mario Vargas Llosa was born in 1936 in the Peruvian city of Arequipa. In
1953, he went to Lima’s National University of San Marcos, where he studied
Law and Literature.
In 1959, he left for Spain thanks to a Javier Prado Study Grant. At the
Complutense University in Madrid he obtained a PhD in Philosophy and Arts.
One year later, he settled in Paris. His first work, Los jefes (The Leaders),
appeared in 1959 and he received the Leopoldo Alas Prize in Barcelona.
Since then, he has enjoyed a prolific career as article writer, political activist,
essayist, playwright and novelist. Some examples of his vast literary
output are: La huida del Inca (play, 1952); El desafío (short story, 1957);
Los jefes (short story collection, 1959); La ciudad y los perros (The Time
of the Hero, novel, 1963); La casa verde (The Green House, novel, 1966);
Los cachorros, (The Cubs, short stories, 1967); Conversación en la catedral
(Conversation in the Cathedral, novel, 1969); Historia secreta de una novela
(essay, 1969); García Márquez: historia de un deicidio (literary essay,
1971); Pantaleón y las visitadoras (Capitain Pantoja and the Special Service
(novel, 1973); La orgía perpetua: Flaubert y Madame Bovary, (The Perpetual
Orgy: Flaubert and Madame Bovary, literary essay, 1975); La tía Julia y el
escribidor (Aunt Julia and the Scriptwriter, novel, 1977); La señorita de Tacna
(play, 1981); Entre Sartre y Camus (essay, 1981); Contra viento y marea
(Making waves, political and literary essays, 1983); Historia de Mayta (The
Real Life of Alejandro Maita, novel 1984); Contra viento y marea, volumes
I, II and III (1962-1990); ¿Quién mató a Palomino Molero? (Who Killed
Palomino Molero?, crime novel, 1986); Elogio de la madrastra (In Praise of
the Stepmother, novel, 1988); La verdad de las mentiras (A Writer’s Reality,
literary essays 1990); El pez en el agua (A Fish in the Water: A Memoir,
memoirs, 1993); Desafíos a la libertad (essay, 1994); Los cuadernos de
Don Rigoberto (The Notebooks of Don Rigoberto, novel, 1997); Cartas a un
joven novelista (Letters to a Young Novelist, literary essay 1997); La fiesta
del chivo (The Feast of the Goat, novel, 2000); El paraíso en la otra esquina
(The Way to Paradise, novel, 2003); Diario de Irak (a selection of articles
on the Iraq war, 2003); La tentación de lo imposible (The Temptation of the
Impossible: Victor Hugo and “Les Miserables”, essay, 2004); Travesuras de
la niña mala (The Bad Girl, novel, 2006); Al pie del Támesis (play, 2008); El
viaje a la ficción. El mundo de Juan Carlos Onetti (essay, 2008); Sables y
utopías. Visiones de América Latina, selection of essays on themes of art,
literature and politics (2009); Las mil noches y una noche (play, 2009);
Fonchito y la luna (children’s tale, 2010) and El sueño del celta (The Dream
of the Celt, novel, 2010).
Mario Vargas Llosa is also a member of the RAE (Royal Spanish Academy of
the Language), has honorary degrees from several universities around the
world and has received the most prestigious prizes in literature, including the
Cervantes, the Prince of Asturias and, recently, the Nobel Prize in Literature.
AGATHA RUIZ DE LA PRADA
Agatha Ruiz de la Prada (Madrid, 1960) presenta la seva primera col·lecció
a la Cibeles Madrid Fashion Week el 1985, passarel·la en la qual continua
desfilant. Té una destacada trajectòria internacional amb botigues a París,
Milà, Porto i Nova York. Ha presentat les seves col·leccions en passarel·les
d’arreu del món, entre les quals destaquen la Milan Fashion Week i la Pitti
Bimbo de Florència. Té un desenvolupament comercial important, amb més
de 30 llicències, i aplica la seva marca Ágatha Ruiz de la Prada a altres sectors
a part del tèxtil. Ha rebut, entre d’altres, el premi T de Telva a la seva carrera
professional i el Prix de la Moda Marie Claire. Ha participat en nombroses
exposicions individuals, com ara la de la Triennale de Milà i la de Caixaforum,
i col·lectives, entre les quals cal esmentar 12 trajes para…, presentada a
Tòquio, Pequín, Istanbul i Milà, 20 trajes para Europa i MMODANY, al Queen
Sofía Spanish Institute. Ha dissenyat llums de Nadal per a la ciutat de Madrid.
Agatha Ruiz de la Prada (Madrid, 1960) presenta su primera colección en
Cibeles Madrid Fashion Week en 1985, pasarela en la que sigue desfilando.
Tiene una importante trayectoria internacional con tiendas en París, Milán,
Oporto y Nueva York. Ha presentado sus colecciones en pasarelas de todo el
mundo entre las que destacan Milán Fashion Week o Pitti Bimbo en Florencia.
Tiene un importante desarrollo comercial con más de 30 licencias, aplicando
su marca Ágatha Ruiz de la Prada a distintos sectores además del textil. Ha
recibido, entre otros, el Premio T de Telva a su carrera profesional, y el Prix de
la Moda Marie Claire. Ha participado en numerosas exposiciones individuales,
como la de la Triennale de Milán y la de Caixa Forum, y colectivas, destacando
12 trajes para… presentada en Tokio, Pekín, Estambul y Milán, 20 Trajes
para Europa, y MMODANY en Queen Sofía Spanish Institute. Ha diseñado
luces de Navidad para la ciudad de Madrid.
Agatha Ruíz de la Prada (Madrid, 1960) presented her first collection at
the Cibeles Madrid Fashion Week in 1985, where she continues to show
her designs. A designer with an important international presence, she has
boutiques in Paris, Milan, Oporto and New York. She has presented her
collections around the world, notably including the Milan Fashion Week and
Florence’s Pitti Bimbo, and has enjoyed great commercial success, granting
more than 30 licences over her Ágatha Ruíz de la Prada label to different
sectors in addition to clothing. She has received, amongst others, the T de
Telva Prize for her professional career and the Marie Claire Fashion Prize and
has participated in numerous exhibitions, both individual, such as that of
the Milan Triennial and CaixaForum, and group, most notably 12 Designs
for… presented in Tokyo, Beijing, Istanbul and Milan, 20 Designs for Europe,
and MMODANY at the Queen Sofía Spanish Institute. She has also designed
Christmas lights for the city of Madrid.
CARLOS FUENTES
Narrador i assagista mexicà pertanyent al boom llatinoamericà, Carlos Fuentes
és una de les figures més importants del panorama narratiu hispànic.
Fill de diplomàtics, va néixer a Panamà el 1928. Va passar una infància
i una joventut cosmopolites i intel·lectuals. Es va llicenciar en lleis per
la Universidad Nacional Autónoma de México i més tard es va doctorar a
l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra (Suïssa). La seva trajectòria
personal i literària està marcada pels seus viatges constants, sense
perdre mai la base cultural mexicana; la seva primera novel·la, La región
más transparente (1958), és un collage de la vida urbana a Mèxic DF.
El 1955 va fundar la Revista Mexicana de Literatura i al llarg dels anys
cinquanta hi va col·laborar amb diverses publicacions. Durant els anys
setanta i vuitanta va combinar la seva activitat literària amb la tasca
docent en diverses universitats dels Estats Units: Columbia, Princeton,
Harvard, Pennsylvania…
Amb la seva obra, Fuentes traça una panoràmica general de la societat
mexicana contemporània des d’un punt de vista crític. Malgrat que les
seves primeres obres exploren el realisme màgic, Carlos Fuentes sempre
ha defugit els corrents literaris concrets. Mestre del llenguatge, en la
seva obra es barregen les al·lusions mitològiques, les històriques, els
aires policíacs, les referències cinematogràfiques i els homenatges
als grans noms de la literatura nord-americana. Podem destacar títols
com ara La muerte de Artemio Cruz (1962), Aura (1962), Zona sagrada
(1967), Cambio de piel (1967), La cabeza de hidra (1979), Una familia
lejana (1980), Gringo viejo (1985), Constancia y otras novelas para
vírgenes (1989), La campaña (1990), Los años con Laura Díaz (1999),
Instinto de Inez (2001) i La silla del águila (2003).
Carlos Fuentes és doctor honoris causa per diverses universitats dels Estats
Units. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Rómulo Gallegos
(1977), l’Alfonso Reyes (1979) i el Cervantes (1987). Així mateix, el
1994 va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les lletres, en
reconeixement a la seva tasca narrativa i assagística en llengua castellana.