12.05.2013 Views

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

20 TRAJES 20 VESTITS 20 DESIGNS

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

58<br />

He took part in Russia’s Caucasian War, and his experience as an officer in the<br />

Crimean War led to several short stories of an unmistakable style: The Wood-<br />

Cutting Expedition (1855), Two Hussars (1856) and Tales of Sebastopol<br />

(1855-1856). For his part in the defence of Sebastopol, he was awarded the<br />

Order of Saint Anna, 1st Class.<br />

In 1856, he returned to St. Petersburg, where he was enthusiastically<br />

received by the circle of writers behind the journal The Contemporary,<br />

edited by the poet Nekrasov. His new acquaintances included writers as<br />

renowned as Turgenev, Goncharov, Grigorovich and Ostrovsky. He published<br />

Landowner’s Morning (1856) and Youth (1857), which would form part of<br />

the trilogy Childhood. Adolescence. Youth. However, he would soon move<br />

away from the literary life of the capital, which he found excessively frivolous<br />

and superficial.<br />

Dedicated, in his native village, to the education of the children of the<br />

peasants, he published Lucerne (1857), Three Deaths (1857-1858) and<br />

Family Happiness (1859), as well as one of his best works: The Cossacks<br />

(1863). His three most famous, globally-celebrated novels are War and<br />

Peace (1865-1869), Anna Karenina (1876-1877) and Resurrection (1899).<br />

Equally as important are The Death of Ivan Ilyich (1886), The Kreutzer<br />

Sonata (1889), Hadji Murad (1896-1904) and Father Sergius (1890-1898).<br />

As a playwright, Tolstoy wrote, among others, The Power of Darkness (1886)<br />

and The Living Corpse (1900).<br />

A great expert on the sociology of the human being, towards the end of his<br />

life he opposed all state institutions. Although deeply Christian, he became a<br />

critic of the Orthodox Church, which he found useless and deceitful, leading<br />

to his public excommunication. An advocate of a simple, natural lifestyle, he<br />

became a vegetarian. His followers founded a religious movement bearing<br />

his name (the Tolstoyans).<br />

His ideas have influenced many thinkers and writers, such as Mahatma<br />

Gandhi, Miguel de Unamuno, Thomas Mann and Martin Luther King.<br />

DUYOS<br />

Duyos (Madrid) inicia la seva carrera el 1992 amb Manuel Piña.<br />

Paral·lelament, dissenya les seves primeres col·leccions amb Cecilia<br />

Paniagua per a la marca Duyos & Paniagua. Després d’unes quantes<br />

desfilades a la Cibeles Madrid Fashion Week i a la London Fashion Week<br />

el 1998, el dissenyador emprèn la seva carrera en solitari amb la marca<br />

Duyos. La seva primera desfilada a la setmana de la moda de Madrid va ser<br />

premiada com la millor col·lecció d’aquell any a Cibeles. Presenta el seu<br />

treball a la New York Fashion Week l’any <strong>20</strong>09 sota el projecte col·lectiu<br />

4Eyes. Ha rebut un gran nombre de premis (Glamour, Lancia, Vanidad…)<br />

i ha col·laborat amb marques com ara Absolut, Levi’s, Adidas i Coca-Cola.<br />

Duyos treballa, a més, una línia de complements, nuvi, núvia, ulleres i<br />

Fandeduyos (la seva segona línia). Ha dissenyat llums de Nadal per a la<br />

ciutat de Madrid i vestuari per a espectacles.<br />

Duyos (Madrid) inicia su carrera en 1992 con Manuel Piña. Paralelamente,<br />

diseña sus primeras colecciones con Cecilia Paniagua para la marca Duyos<br />

& Paniagua. Tras varios desfiles en Cibeles Madrid Fashion Week y London<br />

Fashion Week en 1998, el diseñador emprende su carrera en solitario bajo<br />

la firma Duyos. Su primer desfile en la semana de la moda de Madrid fue<br />

premiado como la mejor colección de ese año en Cibeles. Presentó su trabajo<br />

en la New York Fashion Week en <strong>20</strong>09 bajo el proyecto colectivo 4Eyes. Ha<br />

recibido numerosos premios (Glamour, Lancia, Vanidad…), y ha colaborado<br />

con marcas como Absolut, Levi´s, Adidas o Coca-Cola. Duyos trabaja además<br />

una línea de complementos, novio, novia, gafas y Fandeduyos (su segunda<br />

línea). Ha diseñado luces de Navidad para la ciudad de Madrid y vestuario<br />

para espectáculos.<br />

Madrid-born Juan Duyos began his career in 1992 with Manuel Piña. It was<br />

also at this time that he designed his first collections with Cecilia Paniagua for<br />

the label Duyos & Paniagua. After several shows at Cibeles Madrid Fashion<br />

Week, and at London Fashion Week in 1998, he embarked upon on his solo<br />

career with the label Duyos. His first solo show at Cibeles Madrid Fashion<br />

Week received the Best Collection Award for that year. He presented his work<br />

at the New York Fashion Week in <strong>20</strong>09 as part of the 4Eyes group. Honoured<br />

with numerous awards (from Glamour, Lancia, Vanidad, etc.), he has worked<br />

with companies such as Absolut, Levi´s, Adidas and Coca-Cola. Duyos also<br />

produces a line of accessories, wedding suits and dresses, eyewear, and<br />

Fandeduyos (his second line). He has also turned his hand to designing<br />

Christmas lights for the city of Madrid and to costume design.<br />

ANNA AJMÁTOVA<br />

Gran poetessa russa, el seu nom veritable era Anna Andréievna Gorenko.<br />

En la seva primera etapa va pertànyer al grup acmeista, dirigit pel seu primer<br />

marit, el també poeta Nikolai Gumiliov, fundador de la Corporació dels Poetes.<br />

Les seves primeres obres estan recollides en dos volums, El vespre (1912)<br />

i El rosari (1914), on mostra la seva predilecció per una poesia de tema<br />

amorós, expressada en un lèxic depurat.<br />

El 1921 i, posteriorment, als anys trenta del segle XX, tots els seus<br />

propparents van ser víctimes de la repressió política. El seu marit, Gumiliov,<br />

va morir aquell mateix any afusellat.<br />

Després de la publicació de La bandada blanca (1917) i Anno Domini<br />

MCMXXI (1922), va mantenir un llarg silenci, només interromput de tant en<br />

tant amb poesies curulles de malenconia i d’angoixa pels horrors de la vida.<br />

En el període 1936-1940, en plena època de la repressió estalinista,<br />

va escriure la seva gran obra mestra, Rèquiem, sobre les víctimes de la<br />

repressió, però no es va publicar fins al 1987.<br />

L’any 1946, acusada d’esteticisme i manca de compromís polític, va ser<br />

expulsada de la Unió d’Escriptors Soviètics, malgrat que fou readmesa el<br />

1951. La seva darrera obra important, Poema sense heroi, escrita entre el<br />

1942 i el 1962, és un intent de conciliar l’intimisme de la seva lírica juvenil<br />

amb una visió més àmplia de la realitat i de la història.<br />

Ajmátova va saber descriure en els seus versos el patiment de les víctimes<br />

de la repressió i de la guerra. Tot i que els seus llibres més punyents van<br />

trigar dècades a ser publicats, la seva obra ha estat, al capdavall, objecte d’un<br />

reconeixement merescut.<br />

El 1962 va ser nominada al premi Nobel de literatura i el 1965 se li va atorgar<br />

el premi Etna Taormina. L’any 1965 fou nomenada doctora honoris causa per<br />

la Universitat d’Oxford.<br />

La seva poesia conjuga un to clàssic i musical amb notes profundament<br />

tràgiques i solemnes.<br />

Gran poeta rusa, cuyo verdadero nombre era Anna Andréyevna Gorenko.<br />

En su primera etapa, perteneció al grupo acmeísta, dirigido por su primer<br />

marido, el también poeta Nikolai Gumiliov, el fundador de La corporacion de<br />

los poetas.<br />

Sus primeras obras se encuentran recogidas en los dos volúmenes, El<br />

atardecer (1912) y El Rosario (1914), en los que demuestra su predilección<br />

por una poesía de tema amoroso, expresada en un léxico depurado.<br />

En 1921 y, posteriormente, en los años treinta, todos sus allegados fueron<br />

víctimas de la represión política. Su marido, Gumiliov, murió ese mismo año<br />

fusilado.<br />

Tras la publicación de La bandada blanca (1917) y Anno Domini MCMXXII<br />

(1922), mantuvo un largo silencio, interrumpido solo en ocasiones con<br />

poesías llenas de melancolía y de angustia por los horrores de la vida.<br />

En 1936-1940, en plena época de la represión estalinista, escribió su<br />

gran obra maestra, Réquiem, sobre las víctimas de la represión, que no se<br />

publicaría hasta 1987.<br />

En 1946, acusada de esteticismo y falta de compromiso político, fue<br />

expulsada de la Unión de Escritores Soviéticos, aunque sería readmitida<br />

en 1951. Su última obra importante, Poema sin héroe, escrita entre 1942 y<br />

1962, es un intento de conciliar el intimismo de su lírica juvenil con una más<br />

amplia visión de la realidad y de la historia.<br />

Ajmátova supo describir en sus versos el sufrimiento de las víctimas de la<br />

represión y de la guerra. Aunque sus obras más desgarradoras tardaron<br />

décadas en ser publicadas, su obra ha sido, a la postre, objeto de un<br />

merecido reconocimiento.<br />

En 1962 fue nominada al premio Nobel de Literatura y en 1965 le fue<br />

otorgado el Premio Etna Taormina. En 1965 fue nombrada doctora honoris<br />

causa por la Universidad de Oxford.<br />

Su poesía conjuga un tono clásico y musical con notas profundamente<br />

trágicas y solemnes.<br />

This great Russian poet’s real name was Anna Andreyevna Gorenko.<br />

In her early period, she was part of the Acmeist group led by her first husband,<br />

the poet Nikolai Gumilev, the founder of the Guild of Poets.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!