17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

18
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
REPORTATGE
Es-Satti era seguit o controlat
de prop per la policia espanyola?
Era, potser, un confident
o un agent del CNI?
Era un agent doble?
Qui sap si, tal com van les coses,
apareixerà tard o d’hora (en qualsevol
cas, tard) un Villarejo de torn amb
enregistraments o documents que ens
aportin algun raig de llum sobre tot plegat
no els van dir que havia estat
a la presó i encara menys que
havia estat investigat per gihadisme.
Al començament del 2016
malda per ser contractat en
un oratori de Vilvoorde, a
Bèlgica, com a imam. Però hi
és refusat perquè no aporta
els documents que li demanaven
per assegurar-se que
no tingués antecedents gihadistes.
Aleshores torna a
Ripoll, on és contractat per un
altre oratori, el de la comunitat
Annour, de creació recent,
per set-cents euros el mes.
Al final del 2016 dos agents
de la policia espanyola el visiten
a l’oratori de Ripoll.
Al començament del 2017, hi
ha una segona reunió a Ripoll
entre ell i agents de la policia
espanyola.
També el 2017, poc abans
de l’atemptat de la Rambla
de Barcelona, la policia espanyola
telefona a l’oratori
interessant-se per Es-Satti.
No sabem si hi va haver més
reunions amb la policia o
amb el CNI, però què passa el
mes d’agost del 2017 a Alcanar,
a Barcelona i a Cambrils,
ho sap tothom.
Els fets incontestables són
aquests. A partir d’aquí, també
sabem que: el president
de la Unió de Comunitats Islàmiques
de Catalunya (Ucidcat)
assegura, havent visitat
Ripoll pocs dies després de
l’atemptat, que Es-Satti era
un agent, sense dir de qui
(val la pena de recordar ara
l’excel·lent ‘30 minuts’ de
TV3, sobre aquesta qüestió);
que Es-Satti havia estat investigat
per gihadisme el
2005, arran d’una cèl·lula
que hi hagué a Vilanova i
Geltrú, on també havia estat
imam esporàdic, i que havia
compartit pis amb Belgacem
Bellil, un gihadista que es
va immolar el novembre del
2003 a Nasiriya, a l’Irac, a la
caserna dels carrabiners italians;
i que després de passar
per la presó es vantava dels
contactes que tenia amb la
policia i amb el poder espanyol,
per dotar-se d’un
prestigi pervers en cercles
reduïts.
Amb tot això a la mà, les interpretacions
són múltiples i
espinoses. No tenim prou informació
per a fer afirmacions
fermes i tot plegat exigeix una
precisió periodística, gairebé
d’orfebreria, que ara mateix
no podem oferir. Tota anàlisi
seria coixa. I gens professional.
Però, sigui com vulgui,
és pertinent de fer-se unes
quantes preguntes: Es-Satti
era seguit o controlat de prop
per la policia espanyola? Era,
potser, un confident o un
agent del CNI? Era, qui sap, un
agent doble? Va actuar sol? I,
si no, de qui rebia ordres? Per
què el govern espanyol de Rajoy
va tardar set inacabables
hores (sí, set) a comparèixer
després dels atemptats?
Per què no es va informar els
Mossos d’Esquadra del seguiment
o atenció que es dedicava
a Es-Satti?
Tampoc no tenim prou informació
per a respondre a
aquestes preguntes amb la
solidesa que reclamen. I potser
no la tindrem mai. Però
qui havia de tenir aquesta
informació són els Mossos
d’Esquadra, que aleshores,
per ordre del govern espanyol,
que els va excloure de
la xarxa de contactes d’intel·ligència
europeus sobre
gihadisme, no tenien. Prova
de la desinformació injustificable
entre aquests cossos
de policia és el cas de l’operació
Caront, del 2015, en
què la policia espanyola va
avisar un grup gihadista que
era investigat per la policia
catalana, amb la ‘mala fortuna’
que un agent infiltrat
del Mossos era present (sí,
allà mateix) en el moment
de l’avís, un fet greu i important
del qual s’ha parlat
massa poc. Una altra prova
són les declaracions recents
del batlle de Ripoll, que ha
decidit de no convocar més la
policia espanyola a les junt-
es de seguretat del municipi
argüint que no té sentit
convidar-los-hi tenint en
compte que ‘mai els cossos
de seguretat estatals no van
compartir la informació que
tenien sobre l’imam Es-Satti
a la Junta Local de Seguretat’
(és a dir, ni amb l’ajuntament
ni amb els Mossos d’Esquadra
ni amb ningú).
Qui sap si, tal com van les coses,
apareixerà tard o d’hora
(en qualsevol cas, tard) un
Villarejo de torn amb enregistraments
o documents
que ens aportin algun raig de
llum sobre tot plegat. Però,
ara com ara, els únics altres
fets objectius, reconeguts
o demostrats són que
el major dels Mossos d’Esquadra
Josep Lluís Trapero i
el conseller d’Interior Quim
Forn, que són els qui van
encapçalar la resposta als
atemptats i van atrapar-ne
els responsables (de manera
sorprenentment ràpida
i impecable, segons qualsevol
diari o analista de tot
el món), són avui acusats (sí,
acusats judicialment) de rebel·lió
contra l’estat espanyol
pel referèndum de l’1-O.
Trapero ha estat apartat de
les seves funcions, pendent
de judici; Forn és a la presó
de fa més d’un any, no se sap
ben bé per què, sense judici. I
així, una vegada més, qui dia
passa Espanya empeny.