17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

55
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
‘La pornografia
és un dels braços
forts del
patriarcat’
la noia. En cap moment li
pregunten si les carícies al
clítoris li agraden més fluixes
o menys. A vegades és
molt brusc: introducció de
dits, tocaments en què es
maltracta el clítoris...’
‘Entre un 75% i un 80% de la
pornografia convencional és
violenta’, continua la sexòloga.
‘Si això es trasllada a la
vida sexual, els nois es poden
trobar estirant els cabells,
estrenyent el coll o donant
una bufetada a una noia, que
potser no ho ha demanat. Si
les condicions són ètiques,
l’actriu sap que li faran allò,
però en la vida real no estem
acostumats a parlar sobre què
ens ve de gust i què no, i reproduïm
allò que hem après.’
Mónica Alario, doctora en
estudis interdisciplinars de
gènere i experta en violència
sexual i pornografia, hi coincideix:
‘És molt difícil trobar
un vídeo en què a la dona no
li peguin, la insultin, l’estirin
dels cabells o li provoquin arcades
amb el face-fucking. Els
nois normalitzen una pràctica
en què les dones tenen arcades,
s’ennueguen i els ploren
els ulls. Les noies continuen
socialitzades a agradar i satisfer
l’altre, i moltes vegades
no tenen eines per a identificar
que això és violència i que
poden dir que no’.
Una pressió que també
afecta els nois
Pel que fa als homes, tot i que
el seu paper en la pornografia
convencional és de dominació
i privilegi, aquest imaginari
també els comporta pressió i
problemes de confiança. ‘Els
nois arriben a les relacions
sexuals amb la imatge que
han de ser els amos, uns encastadors
que saben què s’ha
de fer’, explica Crespi. Aquesta
idea que han de ser ells els qui
deixin satisfeta la dona –relegant-la
a un subjecte passiu i
incapaç de fer una cerca activa
del propi plaer– pot despertar
en els nois un cert sentiment
de tasca i d’inseguretat, i més
quan la pornografia convencional
dóna el missatge erroni
que el plaer femení depèn de la
mida del penis i de la durada
del coit i invisibilitza l’estimulació
del clítoris. Però Alario
matisa que aquesta pressió
no és comparable amb la que
tenen les dones: ‘És tòxic per
a ells, però fonamentalment
és tòxic per a elles, que són les
qui reben la violència.’
Un imaginari que es
trasllada també a la
pornografia homosexual
Sempre es focalitza en els
imaginaris que es creen des de
la pornografia heterosexual,
però què passa amb la pornografia
homosexual? Crespi hi
veu els mateixos problemes:
Anunci de Dolce & Gabbana. Va ser molt criticat per entitats feministes per erotitzar la violència
sexual en grup contra una dona