17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

57
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
L’accés a la
pornografia es pot
mirar de limitar
amb l’ús del control
parental o, fins i
tot, canviant les
DNS del router,
però pedagogs com
Jaume Funes no ho
recomanen
des anticonceptius i en les
relacions heterosexuals i el
coitcentrisme, i no es parla
ni de diversitat sexual, ni de
plaer ni de consentiment.
Alguns països han impulsat
programes experimentals
en què s’analitza la pornografia
amb els adolescents
mitjançant debats grupals,
jocs de rol i altres exercicis.
S’ha anomenat ‘alfabetització
porno’ i s’ha començat a
implementar a Boston. Alguns
experts diuen que és
el camí a seguir, mentre que
alguns sectors del moviment
feminista consideren que pot
ser problemàtic, perquè legitima
la indústria i dóna per fet
que els adolescents en seran
consumidors.
Als Països Catalans també
s’implementen canvis en els
programes d’educació afectivo-sexual
–al Principat,
per exemple, s’ha avançat a
la primària–, però l’educació
sexual encara no té, ni de bon
tros, el pes que té en altres
països. De fet, a molts estats
europeus és una assignatura
obligatòria, i no es limita a les
xerrades i tallers. A Suècia, per
exemple, és una matèria com
qualsevol altra des de 1955.
No fugir d’estudi
amb els fills
L’accés a la pornografia es pot
mirar de limitar amb l’ús del
control parental o, fins i tot,
canviant les DNS del router,
però pedagogs com Jaume
Funes no ho recomanen. Per
una banda, si no poden accedir
a contingut pornogràfic
a casa o amb el seu mòbil, és
probable que ho facin en un
altre lloc o amb el mòbil d’una
altra persona. Per una altra, el
fet de prohibir pot introduir
molta desconfiança vers als
pares.
‘És millor observar i preguntar
quan es pugui’, explica
Funes. Diu que no és qüestió
de tenir una conversa planificada,
sinó parlar i debatre
el tema indirectament –a
partir d’una pel·lícula o una
sèrie, per exemple– i deixar
caure què es pensa, sempre
sense ignorar la qüestió ni
fugir d’estudi. ‘La cosa és
intuir o descobrir de quina
manera l’adolescent es relaciona
amb el porno, que
només és una de les moltes
coses que s’han d’observar
de la seva vida’. El pedagog
també recomana la iniciativa
‘The porn conversation’,
impulsada per la directora
Erika Lust, que ofereix eines
per a abordar la qüestió amb
els fills.
Crespi demana d’actuar preventivament:
‘Se’ls ha de
parlar de pornografia abans
que se la trobin. Dir-los “Ei,
potser algun dia et trobaràs
un vídeo d’això. Si vols, explica-m’ho
i en parlem”. No
parlo de veure el porno amb
els fills, però sí explicar què
és el que veuen.’
‘La pornografia és ficció’:
un bon argument per als
adolescents?
Sovint, quan es parla d’abordar
la qüestió de la pornografia
amb els adolescents, es
parla de fer-los entendre que
allò que veuen a la pantalla és
ficció i que, per tant, no han
de reproduir-ho a la vida real.
Però hi ha discrepàncies entre
els experts sobre el fet que
aquest argument sigui útil.
Alguns consideren que sí que
ho és, en tant que mostra una
sexualitat poc realista i té una
postproducció, mentre que
altres creuen que és l’argument
que utilitza la indústria
per a justificar-se. Tots coincideixen,
però, que cal que
aprenguin a identificar-hi la
violència, els estereotips i les
pràctiques de risc o poc realistes.
‘La pornografia sí que és
ficció, perquè hi ha moltes
trampes. Els actors sovint
consumeixen substàncies
per mantenir ereccions
inacabables, per exemple. A
més, tu no saps si realment
aquella noia té dolor, perquè
aguanta. Hi ha talls de
càmera, i per tant veus una
erecció que potser ha estat
més d’una’, considera Crespi.
‘La pornografia no és ficció,
és un argument trampa’, defensa
Alario. ‘No és com una
pel·lícula de guerra, en què no
mor ningú. Quan una dona
té arcades, les arcades són
reals, no són fingides. Quan