17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

61
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
JAUME PADRÓS
Nosaltres formem part de la
generació d’europeus que
més bé hem viscut en tres mil
anys. Si excloem les guerres
dels Balcans, és l’etapa de
la història més llarga que
hem viscut sense guerres
ni epidèmies. La capacitat
de resiliència d’aquesta
generació és bastant baixa
data pròxima al vaccí, i haver fet creure
que això ho tornaria a canviar tot, podia
ser contraproduent. Què en penseu?
—Crec que entre els que parlen i han
d’informar, s’hi barreja l’explicació de
la realitat i el desig sobre què voldríem
que passes. Com a societat encara tenim
lliçons a aprendre. Aquest virus no és el
primer que surt d’on surt, i per tant, la
possibilitat que en vinguin de nous hi
és. Segurament l’any que ve les coses
milloraran amb l’arribada del vaccí i els
tractaments, però tindrem més virus. Per
una altra banda, nosaltres formem part
de la generació d’europeus que més bé
hem viscut en tres mil anys. Si excloem
les guerres dels Balcans, és l’etapa de la
història més llarga que hem viscut sense
guerres ni epidèmies. La capacitat de
resiliència d’aquesta generació és bastant
baixa. Hi ha persones que s’ofeguen
amb un got d’aigua perquè no poden anar
a sopar o no es poden trobar amb els
amics. Segurament no ho vam explicar
prou bé quan va acabar la primera onada.
Hi havia el desig de tornar a la normalitat,
i hi havia la creença que el virus se
n’havia anat. I ens vam equivocar. Però
fixeu-vos, hi ha països on s’han fet les
coses relativament bé, com ara als Països
Baixos, i ara estan pitjor que nosaltres.
Per tant...
—L’altre dia vau ser crític amb unes
declaracions que va fer el doctor Baselga.
—Dels vaccins, està molt bé que se n’informi,
però també s’ha de tenir en compte
qui n’informa i per què n’informa.
No és igual que ho faci un investigador
independent, que algú que representa
uns productes. Aquest desig de donar
una resposta positiva a l’expectativa que
té la societat, s’ha de controlar fins a un
cert punt. És raonable de pensar que el
2021 tindrem el vaccí, però la gent s’ha
de mentalitzar de dues coses. La primera,
fins que no el tinguem no podem abaixar
la guàrdia des del punt de vista del comportament.
I fins i tot quan el tinguem,
no ho podrem fer del tot. Abans haurem
d’aconseguir la immunitat de grup. A
més, cal ser conscients que no tothom
es podrà vaccinar, com ja ha passat amb
moltes altres malalties. Per tant, les vies
de contagi s’hauran de continuar extremant,
sobretot perquè tot això ha
vingut una mica per no moure’s d’aquí.
Observeu que als països que ara surten
de l’hivern, mai no s’hi havia registrat
tan poca grip.
—I això és per les mesures de protecció
contra la covid-19?
—Això té tres raons. La primera, la gent
s’ha vaccinat més que mai contra la grip.
La segona, les mesures de prevenció
contra la covid-19 han funcionat també
contra la grip, perquè en definitiva són
les mateixes. I, finalment, segurament
la competitivitat entre virus ha afavorit
la covid-19. Probablement, una vegada
s’hagi acabat tot plegat, els ciutadans
hauran de continuar prenent aquestes
mesures de protecció, com ara rentar-se
les mans sovint, mantenir la distància
o evitar els contactes si no es troben
bé. Esperem que la covid també s’acabi
convertint en una espècie de grip, però
de moment no ho podem assegurar. És
veritat que per la informació que ens arriba
és raonable de pensar que l’any que
ve podrem disposar de diferents tipus de
vaccins. Fins i tot, alguns laboratoris ja
n’han fabricat esperant que els resultats
de l’última fase siguin satisfactoris. El
2021 el veig amb optimisme, però no ens
podem relaxar.
—Parleu d’un sistema sanitari en tensió.
L’atenció primària és la més col·lapsada?
—L’atenció primària fa mesos que treballa
molt, i sense parar. A diferència
d’allò que va passar a Madrid, aquí vam
aconseguir de mantenir la cosa estable,
malgrat que les xifres no eren bones
durant els mesos del juliol a l’octubre.
I això ha estat gràcies a la feina ingent
que ha fet l’atenció primària. Són els
que han aguantat el pes de la pandèmia.
Ara aquest pes s’ha repartit. La feina ha
arribat també als hospitals. I allò que realment
és perillós és que els hospitals hagin
de deixar la feina que tenien prevista.
Ja hi ha hospitals que desprogramen
activitats no covid. Si això creix, seria
una notícia molt negativa. Som al llindar.