17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

3
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
LA SETMANA
La persistència
d’aquest sistema pot
causar també una
pèrdua de legitimitat
de les eleccions,
sobretot entre les
generacions més joves
té una representació territorial perfecta
i, a més, és l’encarregada de confirmar
o vetar els jutges candidats al Tribunal
Suprem que elegeix el president. Per
exemple, va vetar un jutge proposat per
Barack Obama l’últim any del seu mandat
i alhora ha avalat el nomenament de
la magistrada conservadora Amy Coney
Barrett, proposada per Trump, la setmana
abans de les eleccions.
El debat als Estats Units és obert de fa
anys. S’ha proposat d’abolir el Col·legi
Electoral, l’organisme que reuneix els
delegats dels estats que sorgeixen de les
eleccions i que acaba elegint el president.
Però aquest canvi institucional requereix
el consens dels dos grans partits i ara per
ara no sembla viable: perquè hi ha una
polarització molt gran i perquè el sistema
electoral tendeix a afavorir els republicans.
Hi ha dos estats, Maine i Nebraska,
que han optat per un sistema més proporcional.
En aquestes eleccions Maine
ha donat tres vots electorals al candidat
guanyador a l’estat i n’ha atorgat un a
l’altre, i Nebraska ha fet semblantment:
quatre vots per al guanyador i un per al
segon. Però en el còmput global aquests
dos estats tenen molt poc pes relatiu al
Col·legi Electoral, on hi ha 538 vots.
D’aquest sistema, se’n deriven dificultats
afegides, com ara que els candidats
centrin les campanyes als estats clau o
indecisos, on es disputen la victòria. Són
els anomenats swing states, on no hi ha
una majoria clara dels demòcrates o dels
republicans. En canvi, deixen de banda
els votants dels altres estats. Un altre
desavantatge és l’existència de minories
demòcrates i republicanes en certs estats
els vots de les quals no donen mai un
rèdit al seu candidat preferit. Això pot
empènyer molts votants al desencís amb
el sistema electoral i, consegüentment,
a l’abstenció, que en algunes eleccions
supera el 40%. La persistència d’aquest
sistema pot causar també una pèrdua
de legitimitat de les eleccions, sobretot
entre les generacions més joves.
Són molts els arguments dels partidaris
d’abolir aquesta elecció indirecta i canviar-la
per un sistema d’elecció directa
en circumscripció única, com el de l’estat
francès, que comparteix el règim presidencialista
dels Estats Units. Sens dubte,
això eliminaria l’avantatge que ara mateix
tenen els republicans, obligaria els
dos candidats a fer campanya a tot el país
i revaloraria els vots dels electors que es
troben en minoria als seus estats. Quan es
tracta d’elegir un president, la circumscripció
única és la més democràtica en
termes d’igualtat de vot.
En els sistemes de representació proporcional
com els de la major part del nostre
país, la divisió en circumscripcions també
introdueix un biaix, però és en favor
de l’equilibri territorial. Se cerca que
totes les circumscripcions o illes siguin
representades al parlament de manera
proporcional i que els interessos dels
grans nuclis de població no s’imposin a
les zones menys poblades. En aquest cas
preval el criteri de l’equilibri territorial
en la representació parlamentària per
sobre de la igualtat del vot de tots els
electors. Per exemple, per a guanyar un
diputat a la circumscripció de Barcelona
un partit necessita més vots que no
pas per a obtenir-ne un a la de Lleida,
i per tant és més ‘valuós’ el votant de
la circumscripció petita. És discutible
si és millor aquest sistema que no pas
una circumscripció única també en unes
eleccions parlamentàries, però a l’acadèmia
hi ha arguments a favor i en contra
de quin criteri ha de prevaldre. En canvi,
sembla evident que no és necessari que
aquesta pluralitat territorial s’expressi
en la tria d’un president. Els partidaris
de fer prevaler el vot popular i canviar
el sistema d’elecció actual als Estats
Units tenen un argument molt poderós:
la modernització d’un sistema electoral
que ara mateix sembla anacrònic.
Per tant, no sembla raonable, en els termes
democràtics actuals, que hi hagi un
criteri territorial en una elecció presidencial,
perquè no se cerca una representació
proporcional. Els estats ja són representats
degudament a la cambra territorial,
que és el senat. Democratitzar l’elecció
presidencial requereix un sistema que
eviti que el candidat guanyador en el vot
popular perdi les eleccions, com li passà
a Al Gore contra Bush el 2000, a Clinton
contra Trump el 2016 i com encara podria
passar-li a Biden enguany.