36 vilaweb.cat Divendres 06 de novembre de 2020 ENTREVISTA JORDI PERALES ‘No he vist gent més independentista que els gitanos catalans’ ANDREU BARNILS Entrevista al politòleg gitano, ex-assessor al Parlament Europeu, que ara comença un ‘podcast’ sobre la Catalunya no blanca
37 vilaweb.cat Divendres 06 de novembre de 2020 JORDI PERALES Jordi Pera<strong>les</strong> (1977) és un gitano català amb un perfil poc habitual: llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ex-assessor d’Ernest Maragall al Parlament Europeu, parlant de xinès fluid, sinòleg i amb una vida de pel·lícula. Només de néixer, una congregació religiosa va donar-lo en adopció, després d’haver enganyat la mare biològica, una gitana ado<strong>les</strong>cent, dient-li que el nadó havia mort. Jordi Pera<strong>les</strong> no va descobrir l’engany fins que tenia quaranta-dos anys, i l’any 2018 va retrobar-se amb la seva mare per primera vegada. Pera<strong>les</strong> ha viscut des d’a<strong>les</strong>hores un procés de desvetllament de la seva identitat gitana, que intuïa de petit. I ara ha començat una campanya de micromecenatge per a recollir diners i fer un podcast sobre la Catalunya gitana, que tan bé retrata al seu perfil de Twitter, però no tan sols. Pera<strong>les</strong> vol donar veu a la Catalunya diversa, no blanca, que veiem cada dia al carrer i rarament amb tribunes als mitjans. VilaWeb ha contactat amb el senyor Pera<strong>les</strong> per parlar del podcast que prepara i de la seva intensa vida. —Un gitano politòleg. Això si que no és habitual. —Ha! Jo vaig estudiar Polítiques a la UAB del 1998 al 2002. Era l’època d’Aznar, <strong>les</strong> mobilitzacions contra el Banc Mundial i l’FMI. De professors, hi havia Ricard Gomà, Quim Brugué, Raül Romeva, gent destacada de la política del país, que poc després van entrar al tripartit. Van dir a la meva mare biològica que jo havia mort. I em van lliurar als meus pares adoptius, que eren valencians que acabaven de tornar de l’exili i vivien a la Garriga —On vau néixer? —Jo, no sé si en sabeu la història, vaig néixer el 1977 a la Clínica Lourdes de Gràcia, a Barcelona. Ma mare era una gitana ado<strong>les</strong>cent i mon pare un colombià. Ma mare vivia en condicions dramàtiques a Santa Coloma, acabada d’arribar del Somorrostro, i volia que em criés la seva germana gran. Però la congregació religiosa a la qual es van dirigir els meus avis els va acabar enganyant. Van dir a la meva mare biològica que jo havia mort. I em van lliurar als meus pares adoptius, que eren valencians que acabaven de tornar de l’exili i vivien a la Garriga. Per tant, jo he nascut a Barcelona, a Gràcia, però puc dir que sóc de la Garriga. —I quan ho vau descobrir? —Ho vaig descobrir quan tenia vora quaranta anys, al Parlament Europeu, on buscava feina de politòleg. Em van demanar el certificat literal de naixement, on vaig veure que no hi constava el nom dels meus pares. No hi constava res. A partir de llavors va començar una aventura de descobrir els meus orígens. Ara he arribat a conèixer la meva mare biològica, hem conviscut, tot i que ara, desgraciadament, la mare està fotuda. Càncer. M’he integrat, si vols dir-ho així, en la meva família biològica, que han estat molt receptius. S’han trobat un nen que es pensaven que havia mort. Jo era una figura mítica: aquell nen que havia desaparegut, aquell nen que havia mort. L’any passat va morir el meu pare adoptiu, i la meva mare i la meva germana adoptives ja fa anys que viuen a València. Per tant, m’he integrat molt més en la meva família gitana d’aquí que no si haguessin estat circumstàncies normals. —Els vostres pares adoptius en sabien res, de l’engany? —No. A ells també els van enganyar. No en sabien res. També tinc una germanastra adoptiva. La meva mare adoptiva també venia d’una família gitana catalanoparlant de la Costera. Valencians. N’hi havia molts, de catalanoparlants, al País Valencià. Ara, menys. En queden a Xàtiva, Benicarló, Vinaròs. Poquets. La gran majoria, com a <strong>les</strong> Il<strong>les</strong>, són ara d’origen andalús, o bé s’hi han assimilat, com els
Change language