17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

More documents

Recommendations

Info

2 vilaweb.cat Divendres 06 de novembre de 2020 LA SETMANA EL SISTEMA ELECTORAL ANACRÒNIC DELS ESTATS UNITS ROGER GRAELLS FONT Els republicans han tingut la presidència dotze anys dels últims vint havent guanyat en vot popular tan sols en unes eleccions de les cinc que hi ha hagut en tot aquest període Per què Joe Biden no és ja el president electe dels Estats Units? Tres dies després de les eleccions, el recompte continua en alguns estats a causa de la quantitat gegantina de vots anticipats i per correu que hi ha hagut en aquestes eleccions tan tenses i incertes –i tan seguides arreu del món. Tanmateix, hi ha un fet incontestable. Biden és el candidat que ha rebut més vots de tota la història dels Estats Units –gairebé setanta-tres milions, ja–, gràcies a la immensa participació, un percentatge que pot acabar essent dels més elevats que hi hagi hagut mai. És probable que la victòria a Nevada atorgui la presidència definitivament a Biden, atès que li permetrà d’assolir els 270 vots electorals necessaris. Tampoc no es descarta encara que pugui endur-se’ls també a Pennsilvània, on escurça l’avantatge respecte de Donald Trump a cada hora que passa, o a Geòrgia. No obstant això, encara no és el guanyador, malgrat tenir gairebé quatre milions de vots més que Trump, i cal veure si el Tribunal Suprem no tindrà l’última paraula sobre aquestes eleccions. El discurs incendiari del president la nit electoral, tot acusant els demòcrates de frau i proclamant-se vencedor, juntament amb la seva resistència tenaç a acceptar una possible derrota, fan preveure setmanes complicades als Estats Units. L’alt tribunal nord-americà ja va decantar la balança l’any 2000 en favor de George Bush després d’ordenar un recompte a Florida, on havia guanyat Al Gore, i Trump prova d’aturar l’escrutini i d’anul·lar uns quants milers de vots que facin fer un tomb a la situació. D’ençà del 1988, el Partit Demòcrata guanya el Partit Republicà a les eleccions presidencials en vot popular. L’única excepció és la reelecció de Bush el 2004. Tanmateix, tant Bush l’any 2000 com Trump el 2016 van ser elegits presidents amb menys suport que els seus contrincants, Al Gore i Hillary Clinton. Dit d’una altra manera, els republicans han tingut la presidència dotze anys dels últims vint havent guanyat en vot popular tan sols en unes eleccions de les cinc que hi ha hagut en tot aquest període. És un anacronisme en una democràcia, incompatible amb el principi bàsic de la igualtat del vot. L’origen del sistema electoral dels Estats Units té un fort component històric –és vigent de fa dos segles– pel pes que han tingut els estats federats en la composició de la Unió. L’assignació dels vots electorals als estats segons la població n’és un factor corrector, però així i tot hi persisteix un biaix que aquests darrers anys ha afavorit el Partit Republicà, perquè els vots del candidat que no aconsegueix guanyar en un estat no l’ajuden a arribar a la Casa Blanca. De la mateixa manera, l’elecció del senat –dos senadors per estat, independentment de la població– ha tendit a formar majories conservadores. La cambra alta
3 vilaweb.cat Divendres 06 de novembre de 2020 LA SETMANA La persistència d’aquest sistema pot causar també una pèrdua de legitimitat de les eleccions, sobretot entre les generacions més joves té una representació territorial perfecta i, a més, és l’encarregada de confirmar o vetar els jutges candidats al Tribunal Suprem que elegeix el president. Per exemple, va vetar un jutge proposat per Barack Obama l’últim any del seu mandat i alhora ha avalat el nomenament de la magistrada conservadora Amy Coney Barrett, proposada per Trump, la setmana abans de les eleccions. El debat als Estats Units és obert de fa anys. S’ha proposat d’abolir el Col·legi Electoral, l’organisme que reuneix els delegats dels estats que sorgeixen de les eleccions i que acaba elegint el president. Però aquest canvi institucional requereix el consens dels dos grans partits i ara per ara no sembla viable: perquè hi ha una polarització molt gran i perquè el sistema electoral tendeix a afavorir els republicans. Hi ha dos estats, Maine i Nebraska, que han optat per un sistema més proporcional. En aquestes eleccions Maine ha donat tres vots electorals al candidat guanyador a l’estat i n’ha atorgat un a l’altre, i Nebraska ha fet semblantment: quatre vots per al guanyador i un per al segon. Però en el còmput global aquests dos estats tenen molt poc pes relatiu al Col·legi Electoral, on hi ha 538 vots. D’aquest sistema, se’n deriven dificultats afegides, com ara que els candidats centrin les campanyes als estats clau o indecisos, on es disputen la victòria. Són els anomenats swing states, on no hi ha una majoria clara dels demòcrates o dels republicans. En canvi, deixen de banda els votants dels altres estats. Un altre desavantatge és l’existència de minories demòcrates i republicanes en certs estats els vots de les quals no donen mai un rèdit al seu candidat preferit. Això pot empènyer molts votants al desencís amb el sistema electoral i, consegüentment, a l’abstenció, que en algunes eleccions supera el 40%. La persistència d’aquest sistema pot causar també una pèrdua de legitimitat de les eleccions, sobretot entre les generacions més joves. Són molts els arguments dels partidaris d’abolir aquesta elecció indirecta i canviar-la per un sistema d’elecció directa en circumscripció única, com el de l’estat francès, que comparteix el règim presidencialista dels Estats Units. Sens dubte, això eliminaria l’avantatge que ara mateix tenen els republicans, obligaria els dos candidats a fer campanya a tot el país i revaloraria els vots dels electors que es troben en minoria als seus estats. Quan es tracta d’elegir un president, la circumscripció única és la més democràtica en termes d’igualtat de vot. En els sistemes de representació proporcional com els de la major part del nostre país, la divisió en circumscripcions també introdueix un biaix, però és en favor de l’equilibri territorial. Se cerca que totes les circumscripcions o illes siguin representades al parlament de manera proporcional i que els interessos dels grans nuclis de població no s’imposin a les zones menys poblades. En aquest cas preval el criteri de l’equilibri territorial en la representació parlamentària per sobre de la igualtat del vot de tots els electors. Per exemple, per a guanyar un diputat a la circumscripció de Barcelona un partit necessita més vots que no pas per a obtenir-ne un a la de Lleida, i per tant és més ‘valuós’ el votant de la circumscripció petita. És discutible si és millor aquest sistema que no pas una circumscripció única també en unes eleccions parlamentàries, però a l’acadèmia hi ha arguments a favor i en contra de quin criteri ha de prevaldre. En canvi, sembla evident que no és necessari que aquesta pluralitat territorial s’expressi en la tria d’un president. Els partidaris de fer prevaler el vot popular i canviar el sistema d’elecció actual als Estats Units tenen un argument molt poderós: la modernització d’un sistema electoral que ara mateix sembla anacrònic. Per tant, no sembla raonable, en els termes democràtics actuals, que hi hagi un criteri territorial en una elecció presidencial, perquè no se cerca una representació proporcional. Els estats ja són representats degudament a la cambra territorial, que és el senat. Democratitzar l’elecció presidencial requereix un sistema que eviti que el candidat guanyador en el vot popular perdi les eleccions, com li passà a Al Gore contra Bush el 2000, a Clinton contra Trump el 2016 i com encara podria passar-li a Biden enguany.
Page 1: 31 OCTUBRE - 06 NOVEMBRE 2020 No fa
Page 5 and 6: 5 vilaweb.cat Divendres 06 de novem
Page 7 and 8: 7 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres
Page 9 and 10: 9 vilaweb.cat Divendres 06 de novem
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 06 de nove
Page 21 and 22: 21 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 53 and 54:
53 vilaweb.cat Divendres 06 de nove
Page 55 and 56:
55 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
show all

17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?