17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici
- No tags were found...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
2<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres 06 de novembre de 2020<br />
LA SETMANA<br />
EL SISTEMA ELECTORAL ANACRÒNIC<br />
DELS ESTATS UNITS<br />
ROGER GRAELLS FONT<br />
Els republicans han<br />
tingut la presidència<br />
dotze anys dels últims<br />
vint havent guanyat<br />
en vot popular tan<br />
sols en unes eleccions<br />
de <strong>les</strong> cinc que hi ha<br />
hagut en tot aquest<br />
període<br />
Per què Joe Biden no és ja el president electe dels Estats Units?<br />
Tres dies després de <strong>les</strong> eleccions, el recompte continua en<br />
alguns estats a causa de la quantitat gegantina de vots anticipats<br />
i per correu que hi ha hagut en aquestes eleccions tan tenses i<br />
incertes –i tan seguides arreu del món. Tanmateix, hi ha un fet<br />
incontestable. Biden és el candidat que ha rebut més vots de tota<br />
la història dels Estats Units –gairebé setanta-tres milions, ja–,<br />
gràcies a la immensa participació, un percentatge que pot acabar<br />
essent dels més elevats que hi hagi hagut mai.<br />
És probable que la victòria a Nevada<br />
atorgui la presidència definitivament<br />
a Biden, atès que li permetrà d’assolir<br />
els 270 vots electorals necessaris. Tampoc<br />
no es descarta encara que pugui<br />
endur-se’ls també a Pennsilvània, on<br />
escurça l’avantatge respecte de Donald<br />
Trump a cada hora que passa, o a Geòrgia.<br />
No obstant això, encara no és el<br />
guanyador, malgrat tenir gairebé quatre<br />
milions de vots més que Trump, i cal<br />
veure si el Tribunal Suprem no tindrà<br />
l’última paraula sobre aquestes eleccions.<br />
El discurs incendiari del president<br />
la nit electoral, tot acusant els demòcrates<br />
de frau i proclamant-se vencedor,<br />
juntament amb la seva resistència tenaç<br />
a acceptar una possible derrota, fan preveure<br />
setmanes complicades als Estats<br />
Units. L’alt tribunal nord-americà ja va<br />
decantar la balança l’any 2000 en favor<br />
de George Bush després d’ordenar un<br />
recompte a Florida, on havia guanyat Al<br />
Gore, i Trump prova d’aturar l’escrutini<br />
i d’anul·lar uns quants milers de vots que<br />
facin fer un tomb a la situació.<br />
D’ençà del 1988, el Partit Demòcrata<br />
guanya el Partit Republicà a <strong>les</strong> eleccions<br />
presidencials en vot popular. L’única<br />
excepció és la reelecció de Bush el 2004.<br />
Tanmateix, tant Bush l’any 2000 com<br />
Trump el 2016 van ser elegits presidents<br />
amb menys suport que els seus contrincants,<br />
Al Gore i Hillary Clinton. Dit d’una<br />
altra manera, els republicans han tingut<br />
la presidència dotze anys dels últims vint<br />
havent guanyat en vot popular tan sols en<br />
unes eleccions de <strong>les</strong> cinc que hi ha hagut<br />
en tot aquest període. És un anacronisme<br />
en una democràcia, incompatible amb el<br />
principi bàsic de la igualtat del vot.<br />
L’origen del sistema electoral dels Estats<br />
Units té un fort component històric –és<br />
vigent de fa dos seg<strong>les</strong>– pel pes que han<br />
tingut els estats federats en la composició<br />
de la Unió. L’assignació dels vots electorals<br />
als estats segons la població n’és un<br />
factor corrector, però així i tot hi persisteix<br />
un biaix que aquests darrers anys ha<br />
afavorit el Partit Republicà, perquè els<br />
vots del candidat que no aconsegueix<br />
guanyar en un estat no l’ajuden a arribar<br />
a la Casa Blanca.<br />
De la mateixa manera, l’elecció del senat<br />
–dos senadors per estat, independentment<br />
de la població– ha tendit a formar<br />
majories conservadores. La cambra alta