17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

21
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
Mentre aquella furgoneta Fiat
Talento blanca pujava per la
Rambla, la gent que hi passejava
tranquil·lament no podia
saber què era a punt de passar
ni tenia cap raó aparent per a
témer res. Havent travessat la
plaça de Catalunya, va girar
per tornar a baixar pel carrer
de Pelai, i ara sí, el vehicle va
accelerar de sobte i es va enfilar
al passeig central. Allà es
va dedicar a anar donant cops
de volant per atropellar tanta
gent com pogués. La calma
d’aquella vesprada d’agost
va quedar immediatament
trencada pels crits d’alarma
de la gent que fugia i pels crits
de dolor dels ferits, incapaços
d’entendre què passava. Fins
que la furgoneta finalment va
quedar frenada. Aleshores,
Younes va baixar-ne i va fugir
a peu en direcció al mercat de
la Boqueria, aprofitant l’estupor
creat. En aquell mateix
instant, va començar la persecució
més important de la
història policial de Catalunya.
Van ser pràcticament cent
hores, quatre dies que es van
fer eterns, sobretot per als
Mossos responsables de les
operacions contra els grups
gihadistes.
L’acció d’un home sol?
El visionament minuciós de
totes les càmeres de la Rambla
havia aportat dues pistes
importants més. La primera,
que a la furgoneta només hi
anava una persona, estranyament
tranquil·la. Els experts
sabien del cert que, abans de
cometre molts atemptats,
els gihadistes consumeixen
substàncies estimulants. En
aquest cas, semblava més
aviat el contrari, que hagués
consumit tranquil·litzants. La
segona pista important era
que la furgoneta estava sola.
Amb els vídeos, els policies
van traçar i seguir els recorreguts
fets per tots els vehicles
que en un moment o un
altre s’havien posat davant o
darrere de la furgoneta i cap
no hi tenia relació. Tampoc
no semblava haver-hi cap
còmplice en cap moment del
recorregut aturat en alguna
vorera, observant. Ningú no
l’esperava ni l’acompanyava
en la fugida. Era, doncs, un
home sol, o com a mínim, i
aparentment, anava sol.
Però el grup d’intel·ligència
dels Mossos dedicat a seguir
les activitats gihadistes no ho
veia clar. Tots ells són agents
bregats en interminables investigacions,
amb un coneixement
molt minuciós de tot
allò relacionat amb l’islam a
Catalunya i que han pentinat
durant anys cada pam del país,
acumulant tot d’informació
que el dia de l’atemptat
era la més imprescindible de
totes. Estaven convençuts
que ningú no actua mai sol
del tot i especulaven amb la
possibilitat que hi hagués,
com a mínim, un individu
més implicat. Per això, la
feina d’aquell primer mo-
ment va ser telefonar a tots
els contactes demanant-los
qualsevol informació, per
petita que fos, qualsevol pista,
un cabdell de fil del qual
estirar. Per força, algú havia
de saber alguna cosa d’allò
que acabava de passar.
A la furgoneta, s’hi van trobar
factures emeses a Cambrils i
algunes dades esparses sobre
qui podia ser-ne l’ocupant,
material que van anar processant
alhora que cercaven
petjades o qualsevol resta
biològica. Però tot allò era
encara poca cosa, inconnexa,
i el temps volava. De sobte,
una de les trucades va tenir
resposta. Una persona assegurava
haver parlat uns
dies abans amb qui podia ser
l’autor de l’atemptat.
Una pista cap al sud
El grup de Mossos va anar
de seguida i a tota velocitat
de Barcelona cap al sud, a la
localitat on hi havia aquella