17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

68
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
REPORTATGE
Miren el futur del Mas el Lladré
amb diverses possibles
sortides del producte per assegurar-se
una certa adaptabilitat.
Volen mantenir la
botiga en línia per als particulars,
però també recuperar el
comerç amb restaurants, les
petites comandes per a botigues
d’alimentació, la venda a
una coneguda gran superfície
comercial i el manteniment de
l’agrobotiga física que tenen a
la masia. ‘D’aquesta manera,
si una pota falla, saps que en
tens més –diuen–. Creiem
que l’empresa no ha de créixer,
sinó diversificar-se. La
pandèmia ens ha ensenyat
que o et reinventes o et quedes
pel camí’.
dició sine qua non. Les vaques
viuen tranquil·les i el ramat
de cabres pastura i neteja el
sotabosc de dalt el turó. Els
porcs no semblen tenir tanta
llibertat, col·locats en unes
fosques porqueres. M’expliquen
que aquest és el canvi
de prioritat més immediata
i que fins ara han tingut dificultats
per a habilitar-los
un espai obert on puguin estar
completament aïllats dels
senglars. Qualsevol contacte
amb els porcs senglars podria
encomanar a la raça domèstica
la pesta porcina africana,
gairebé eradicada.
Com jo, hi ha més nouvinguts
que han tingut l’oportunitat
de passejar-se pel mas. Fins
fa ben poc, la família oferia
visites guiades i activitats a
aquells que volguessin saber
més coses del Mas el Lladré,
però les mesures de seguretat
contra la covid-19 han aturat
‘S’ha perdut molt la connexió ciutat-pagès.
Hi ha gent que sap que la llet ve de la vaca,
però quan els expliques tot el procés se’n
meravellen.’
Mentre m’ensenyen les instal·lacions
de la granja, que
inclouen un obrador que funciona
de fa sis anys, comprovo
que, efectivament, el benestar
animal sembla ser una conaquestes
pràctiques. Així i tot,
les germanes reconeixen que
els agrada explicar la vida al
camp a la gent de fora. ‘S’ha
perdut molt la connexió ciutat-pagès.
Hi ha gent que sap
que la llet ve de la vaca, però
quan els expliques tot el procés
se’n meravellen.’
A Les Llosses, hi impera la
calma. Ni els pocs automòbils
que passen no són capaços de
trencar l’harmonia d’aquest
indret. L’església de Santa
Maria de Matamala senyoreja
aquest racó aïllat de la comarca
i recorda que la tradició i la
història s’hi mantenen ben
vives. ‘Som unes afortunades
–pensen en veu alta–. Ens
n’hem adonat amb el confinament.
Aquesta és la feina
més esclava, però també la
que ens ha donat més llibertat
de totes.’
El Mas el Lladré (esquerra) i l’església de Santa Maria de Matamala (dreta) vigilen el ramat