17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

63
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
JAUME PADRÓS
d’antígens pot dur un canvi?
—Podria ser, però s’haurà d’avaluar.
L’experiència va variant segons el moment
epidemiològic. Tot dependrà una
mica de què passi els dies vinents. Les
proves d’antígens tenen unes certes
indicacions, i si s’utilitzen correctament
són una arma molt eficaç. Ara, també
tenen limitacions. Per això crec que per a
determinades actuacions ens anirà molt
bé de poder-los utilitzar, i per tant, seran
un element important.
Som en un moment excepcional, cal aprofitar tots els
recursos existents. També s’hauran de tornar a utilitzar
els recursos privats, com es va fer a la primera onada
—Hi ha hagut prou preparació per a
aquesta segona onada?
—No, no ens hem preparat. Els governs
no s’han preparat prou. Segurament hi
ha molts motius. La pel·lícula del coronavirus
no s’ha acabat. Aquí hi ha molta
gent que diu que les coses no s’han
fet bé, i en part tenen raó. Es va fer un
desconfinament massa ràpid i la gent
es va pensar que el virus havia marxat.
Es va fer creure a la gent que en un país
de sol, a l’estiu no hi hauria problemes.
Però la covid-19 no se n’havia anat. De
fet, l’atenció primària pràcticament
no ha descansat. Ara, aquí només hi
ha un dolent de la pel·lícula que és el
SARS-CoV-2.
—Fa pocs mesos dèieu en una entrevista
a VilaWeb que la sanitat catalana
necessitava cinc mil milions d’euros
més. S’ha fet res sobre això?
—Nosaltres ho hem explicat a tot arreu,
sobretot als polítics. Que consti que no
demanen cinc mil milions de cop. Som
conscients de quina és realitat. Però en
quatre o cinc anys hem de posar en el
sistema sanitari català aquesta quantitat
per acostar-nos al PIB que s’hi dedica a
Europa.
—Però hi ha hagut resposta dels polítics?
—Com a president del Col·legi de Metges
de Catalunya he demanat que les
trenta propostes que vam presentar, i
en les quals hi ha aquesta inversió de
diners, no tan sols les assumeixi el govern
actual, sinó que formin part dels
programes electorals dels partits que es
presentaran a les eleccions del Parlament
de Catalunya. De moment, tinc la
conformitat verbal d’alguns. Espero que
sigui una posició unànime de la majoria
de forces polítiques que permeti que hi
hagi un consens. Aquesta trentena de
punts s’han de convertir en un full de
ruta per a la sanitat, amb independència
de qui mani.
—Però el govern de la Generalitat de
Catalunya sí que ha fet coses aquests
últims mesos. Ha invertit en la construcció
ràpida de cinc hospitals. Era
prioritari això?
—Ara som enmig de la pandèmia. Ja us
he explicat què és per mi la cosa més prioritària:
augmentar el personal no clínic
de l’atenció primària. Això sí que és un
element estratègic que serà permanent.
Des del punt de vista econòmic? Haurem
de veure quin és el pressupost de la Generalitat.
És veritat que durant aquesta
època tan complicada s’ha gastat molt
més que no s’havia pressupostat, però
encara no sabem cap a on anirà la tendència.
Pensem que el pressupost del
Departament de Salut, malgrat els esforços
fets, encara és el pressupost del
2010. Falta molt per recórrer.
—Però hi són, aquests diners?
—No farem trampes: aquests diners
la Generalitat no els té. Si no hi ha un
reconeixement de part de l’estat a l’hora
d’invertir en el sistema sanitari, no ens
en sortirem. Per això és important que
els partits d’àmbit estatal també ho tinguin
clar. Aquestes propostes ja les hem
fetes arribar tant al ministre Illa, com
als partits que hi ha al congrés espanyol.
També és prioritari de posar tots els focus
en els projectes de fons europeus.
—Deia això d’aquests hospitals, perquè
sorprèn que constantment es digui que
falten metges i infermers, i ara pensin
a obrir nous centres. D’on sortiran
aquests professionals?
—És una bona pregunta, que no us puc
respondre.
—Però hi ha un dèficit clar. Aquesta
setmana la Generalitat ja ha tornat a
demanar la col·laboració d’estudiants i
sanitaris jubilats...
—Som en un moment excepcional, cal
aprofitar tots els recursos existents.
També s’hauran de tornar a utilitzar
els recursos privats, com es va fer a la
primera onada. Aquí hi ha dos debats
de fons relacionats. Per una banda, a
l’estat espanyol ningú no ha avaluat
quants professionals necessitem per
a funcionar. Ningú s’ha qüestionat
quants metges necessitem i de quines
especialitats han de ser, per exemple.
Un cop sapiguem això, caldrà adequar
les formacions segons les necessitats
del país. Això no s’ha fet mai a l’estat
espanyol. A Catalunya tampoc. Encara
que n’hi ha hagut alguna voluntat per
part del departament, no s’ha aconseguit
mai. Per una altra banda, tinguem
en compte que cal mirar també quin
model d’organització volem. Segons
això necessitarem més o menys professionals
en cada àmbit. I, finalment,
també hauríem de determinar quins
recursos necessitem.