17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

44
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
EDUARDO MUÑIZ
L’estudi que hem fet
demostra que el grup 0 té
una certa protecció i que el
grup A, respecte als altres
grups, té un risc una mica
superior de contraure la
infecció. Això és veritat en
tant que parlem de joves,
o relativament joves, sans
i sense cap altra malaltia
associada
—I aquí és on juga amb avantatge el
grup 0?
—Sí, perquè el virus es vesteix de grup
sanguini i arriba a la porta on hi ha els
vigilants, que són aquests anticossos
del grup sanguini. Com que el grup 0 té
anticossos contra el grup A i B, té un mecanisme
de defensa més ampli, un ventall
més gran i que el fan una mica més segur.
En el cas d’A i B, el nivell de protecció que
tenim és més limitat. I les persones del
grup AB són les més indefenses. Per sort,
aquest és un grup poc representat en la
població. Per això, on veiem més risc de
contraure la infecció és en els A, que són
majoritaris en la població, i els 0 tenen
més protecció.
—I tindran més protecció segons si són
0 negatiu o 0 positiu?
—No, l’Rh no hi té cap paper. L’estructura
del virus recorda l’estructura del
virus AB0, no la dels molts altres grups
sanguinis que tenim.
—Tot això fa referència al risc de contraure
la infecció. Una vegada ja la tenim,
quin pes hi té, el nostre grup sanguini?
—A banda de veure què passa amb els
donants de sang respecte al risc d’infectar-se,
també hem fet aquesta mateixa
anàlisi amb un grup d’un miler de persones
que, després d’haver-se infectat,
van haver d’ingressar en un hospital
de Catalunya i van ser transfoses. Quan
nosaltres analitzem el risc d’aquestes
persones de contraure la malaltia, no
veiem això mateix que he explicat que sí
que veiem en els donants.
—Per què?
—Perquè són persones amb una mitjana
d’edat de setanta anys, que en el 85% dels
casos tenien una patologia associada o
més d’una, que fan que el seu sistema
immunològic estigui afeblit i no tingui la
mateixa capacitat de resposta i defensa
que trobem en persones més joves i més
sanes. Ara bé, un cop aquestes persones
estan infectades, com pot ser l’evolució?
Sembla que el grup sanguini té algun lligam
amb l’evolució o el grau de gravetat
de la infecció. I aquí ens tornem a trobar
que els grups 0, en general, tenen una
millor evolució. I els del grup A una forma
clínica més greu. Però això, amb matisos.
—Quins?
—El matís és molt important per a no
crear una alarma innecessària, que a
més seria inexacta, i és que la gravetat
clínica i el risc que tenim de fer una
evolució desfavorable no va lligat només
al grup sanguini. Va lligat a molts altres
paràmetres que, si els sumem, sí que
poden acabar donant un valor final. El
grup sanguini hi té un cert pes. Però hi
ha moltes altres característiques genètiques
pròpies de cada individu que es van
estudiant i que encara no coneixem, que
al final són les que, lligades o associades
a un determinat grup, poden acabar
donant més risc.
—És a dir, que els que són del grup 0 no
estan ‘salvats’ del tot.
—Exactament, no ens quedem amb la
idea alarmista que si som del grup A, ens
anirà molt malament i si som del grup 0,
potser ens anirà molt bé. Podem tenir un
0 que vagi molt bé i un altre molt malament.
Per aquesta raó, perquè hi ha altres
característiques genètiques que poden
tenir un paper tan important o més que
el grup sanguini.
—Quins poden ser aquests factors genètics?
—Tenim projectes sobre això i més
endavant en podrem donar resultats.
Serien mutacions genètiques de determinades
persones, que poden estar més
representades amb persones del grup
sanguini A. Mutacions lligades a la nostra
capacitat de resposta a la infecció, la
nostra capacitat de defensar-nos i de
patir certes complicacions que aquest
virus pot donar, tant cardiovasculars
com respiratòries. Tot això no passa
per atzar, passa evidentment per fets
coneguts, com l’edat o la malaltia que
tens. Però hi ha altres característiques
genètiques que poden explicar que la
infecció evolucioni d’una manera més
negativa o que tinguem una infecció més
lleu o asimptomàtica.