17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

8
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
JAVIER MARTÍNEZ
ge, fa dos mesos que mira tots els papers
del judici. I la veritat és que hi descobreix
molts errors.
Fa tres anys que intento de demostrar que el 17-A
hi va haver una cadena d’errors. I en tot aquest
temps no s’ha fet res per investigar per què va
passar tot això
També a la meva filla petita i la meva
ex-dona. Però hauria pogut ser qualsevol.
Fa tres anys que lluito i l’única
opció que em donaven com a eina era fer
una associació. Però he vist com funcionen
aquestes associacions de víctimes
del terrorisme i no vull convertir-me en
això. Aquesta gent recapta diners per
a les víctimes, però després no ajuden
ningú. No vull ser una associació més.
Vull anar al judici, per poder esbrinar
alguna cosa. Per això he obert aquesta
pàgina, per recaptar diners i poder pagar
tot el cost que tindrà aquest judici.
—Demaneu 100.000 euros...
—Nosaltres ja ens hem gastat molts
diners. Hem pagat moltes factures.
Però ha arribat un moment que no
podem més. Necessitem diners per a
poder anar al judici i fer moltes preguntes
sobre la investigació. Jo no vull
anar al judici per seure en una cadira i
escoltar. Nosaltres volem preguntar...
Per exemple: per què no van anar a
Bèlgica i al Marroc a investigar? En
definitiva, aquests diners no són per
a mi, són per a tots. A mi ningú no
em tornarà el meu fill amb vida. Però
tot plegat ha de servir per a canviar
protocols i actuacions. Cal veure què
va fallar per arreglar-ho i poder estar
més protegits. I si els polítics no ho
fan, ho haurem de fer nosaltres, la gent
del carrer. M’agradaria no solament
demanar diners, sinó poder donar
alguna cosa a canvi. Per exemple fer
un concert en record de les víctimes.
Però amb la covid-19 tot s’ha aturat.
—Per a què serviran aquests diners?
—Aquests diners han de servir per a
pagar totes les despeses d’un judici com
aquest, que durarà dos o tres mesos. Jo
ara mateix em sento molt pressionat, i
aquesta sensació no és pels diners. En
tot moment explicarem en què els gastem,
aquests diners. La pressió és per
aconseguir alguna cosa. Però si aquí, a
l’estat espanyol, no és possible, ho hem
d’aconseguir a Europa...
—A Europa?
—Ens hem trobat que moltes proves
aquí no ens les han acceptades, perquè
no formen part del sumari, però
algú se les hauria de mirar. Si aquí no
volen investigar, ho haurem de dur a
Europa... Aquí no ens agafen les proves
que vénen de fora de la investigació,
potser a Europa sí. Per exemple, ara a
França segurament es farà un judici
amb les víctimes franceses que hi havia
aquell dia a la Rambla. Es farà amb una
setantena més de víctimes que l’estat
espanyol no té comptabilitzades. La idea
seria que nosaltres poguéssim donar
tota la informació a aquesta gent, perquè
França ho investigués. Però això és
molt complicat. Nosaltres no ens podem
presentar en aquest judici, i tot plegat
també té uns costos.
—Dieu que teniu informació que no us
han acceptat en el cas...
—Si, només accepten coses que siguin
al sumari. Per això ara l’equip de Jaume
Alonso-Cuevillas mira el sumari. El senyor
Carles Agustí Garau, que va ser jut-
—Precisament ahir Publico informava
que la Guàrdia Civil i la fiscalia havien
passat per alt el testimoni clau que relacionava
l’imam de Ripoll amb el CNI...
És aquesta mena d’informació la que
investigueu?
—Exacte, aquesta informació, per exemple,
fa molt de temps que la sabíem. Però
no ens havien deixat preguntar sobre la
relació amb el CNI i l’imam perquè no era
al sumari. Ara si trobem aquesta classe
d’informació, potser podrem demanar
d’investigar més.
—Què trobeu?
—Havíem trobat, per exemple, això de
la Guàrdia Civil i la declaració que aquest
imam va fer a la fiscalia de Bèlgica. Sabem
que la cadena de custòdia de l’ADN
d’es-Satti, l’imam de Ripoll, es va trencar
en algun moment. Creiem que aquestes
proves no van arribar a Madrid...
—Per això l’altre dia Jaume Alonso-Cuevillas
va dir al 3/24 que posava
en dubte que es-Satti fos mort?
—Sí, no posem en dubte que sigui viu.
Però sí que sigui mort, perquè no s’ha
pogut comprovar. Per exemple, la gel·
laba amb què es va comparar l’ADN era
d’un color diferent de la que ell duia
sempre. Però hi ha moltes més coses.
Per exemple, hi ha gent de la comunitat
de Ripoll que assegura que l’endemà de
l’explosió d’Alcanar van veure la furgoneta
d’es-Satti recollint coses a la
mesquita. Ningú no hi ha anat a parlar
per demanar-los què van veure? S’han
comprovat els enregistraments de les
càmeres per veure si realment aquesta
furgoneta era a Ripoll?
—Dieu que teniu unes proves que no us
han acceptat... Quines són?
—L’estiu de l’any passat vam presentar
un munt de proves. Per exemple, papers
de quan el CNI va visitar es-Satti
a la presó o de quan agents de policia
van anar a Ripoll a parlar amb aquest