17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

More documents

Recommendations

Info

52 vilaweb.cat Divendres 06 de novembre de 2020 I agafa un branquilló i em fa: ‘Huele el hinojo, esto es la poesía’. I jo pense: ‘Hinojo?, no em diu res’. Fins que no en sent l’olor i dic: ‘Si és fenoll!’ de València els autors clàssics i moderns? Qui? Quin percentatge? Qui podia tindre ‘Els nostres clàssics’ de la Barcino a casa? Cabrien en les dues mans? Si tot això no ho tenim pensat, no podem entendre eixa resposta negativa d’una part de la societat valenciana quan apareix Fuster i apareixem els joves. Per què Fuster fa por als anteriors? Perquè van abandonant. Quan, anys després, Abril Martorell li dirà a Fuster una frase que no he oblidat mai, ‘has revifat un càncer que estava extingit’, què diu? —Tot al llarg del llibre resseguim el fil de la vostra descoberta, del vostre pas al català escrit. —Sí, és el procés iniciàtic. —Hi ha un episodi meravellós, passejant prop de Granada amb el poeta Antonio Carvajal i el seu company Carlos Villareal… —I agafa un branquilló i em fa: ‘Huele el hinojo, esto es la poesía’. I jo pense: ‘Hinojo?, no em diu res’. Fins que no en sent l’olor i dic: ‘Si és fenoll!’ Havia llegit Proust, i li donava molt de valor a les coses sensorials. Això em provocarà grans reflexions, entre la llengua de Marc, la llengua dels pares, la llengua dels avis, la que has heretat, la llengua dels llibres, i quina història hi ha darrere que no t’han contat. —Escriviu: ‘Per quina raó hinojo em resultava un mot sense olor ni sabor ni color, i fenoll em traslladava als temps infantils a la Drova, al gust de les caragolades de ma mare i a uns altres ambients i moments estiuencs i festius? Es podia sentir la vida en una llengua i poetitzar-la en una altra?’ —Ara, des de l’altura clarividente de mis años, que deia Gil-Albert, entenc que no té sentit separar la vida humana dels fets sociopolítics: van lligats. Ets la conseqüència d’una sèrie de fets anteriors no viscuts per tu però que t’han condicionat: no és igual guanyar una guerra que perdre-la, no és igual el que et deien a casa que el que et deien al col·legi. Però al final, si tens curiositat i dos dits de trellat, aprens. Saben que el primer que han de fer per a destruir una llengua és destruir-ne l’imaginari. I quin imaginari comporta la llengua que tu parles? Doncs entendre que si quan la meua sogra diu ‘mandil’ al davantal jo sent que parla com Cervantes, quan ma mare diu ‘conhort’ és que parla com Ausiàs Marc! —Al llibre, manteniu l’equilibri entre el present i els flaixos enrere, les estampes, escenes. Com decidiu quan escriviu en present i quan us n’aneu i on? —Va sorgint. Després de la creació, que és l’abocamenta, així m’ho van ensenyar, cal distanciament, un v, aprendre a llegir el que has escrit com si ja no fora teu i sabent que no deixa de serho, aprendre a ser cruel amb tu mateix. Dir: això i això sobra, fora. A veure com queda? Queda bé. Potser al cap d’uns dies ho tornes a mirar i hi afegeixes un altre tros. Has de fer-ne el muntatge. Com al cine. Quan estic inspirat aboque i aboque, però no me’n refie. Ho deixe allí. I després ho mire. Això ja ho he dit, fora. De vegades convé repetir les paraules, de vegades sobren. Entenc que de jove estàs en plena eufòria creativa i vols compartir-ho, però sempre recomane això mateix: deixa-ho uns mesos en el calaix i mira-ho després. —Que és el consell que us van donar: no tinguis pressa a publicar. —Sí [riu]. M’ho va dir Brines. I és veritat. Jo no tinguí mestres acadèmics. Els meus llocs d’estudi han estat cafeteries, bars, amics. O mestres en eixe sentit que diria que és el millor, de l’educació clàssica, del mestre que té uns quants alumnes i en petit comitè va contant… En aquella època, la càtedra era pura retòrica, no s’hi podien dir les coses importants. —Si us demanen què sou… —Jo sóc poeta. No vull dir que siga fabricador de versos, és que veig el món des del punt de vista del poeta, no del narrador que veu històries: jo les sent. I les visc. —Cascú és cascú i fa ses cascunades, dieu. —Que és la frase d’un boig. A ell li la vaig sentir, al poble. I també és un decasíl·lab: compteu-lo.
53 vilaweb.cat Divendres 06 de novembre de 2020 REPORTATGE Consum de pornografia i adolescents: què implica i com abordar-ho Els estudis assenyalen que prop del 60% dels adolescents consumeixen pornografia i que ho fan per primera vegada a dotze anys. Parlem amb experts sobre com s’hauria d’abordar el tema des de les escoles i les llars CLARA ARDÉVOL MALLOL La principal escola de sexualitat per als adolescents és la pornografia. Tothom ho sap, però encara no és clar com cal abordar aquesta realitat, tant des de les institucions com des dels centres educatius i les famílies. L’estudi més recent, fet per l’ONG Save the Children, assenyala que al Principat i al País Valencià entre un 57% i un 62% dels adolescents consumeixen pornografia, que de mitjana ho fan per primera vegada a dotze anys i que en miren amb certa freqüència –dels qui en consumeixen, entre el 72% i el 68% ho ha fet el darrer mes. Un altre estudi, de la Universitat de les Illes, avançava l’edat del primer contacte accidental amb aquests vídeos a vuit anys. Però quines conseqüències té aquest consum en els menors? Com influeix un imaginari sovint tan misogin en les relacions entre nois i noies? Com es pot evitar que l’única educació sexual dels adolescents sigui per internet i com es pot abordar la qüestió? Es El porno es converteix en la imatge més detallada que els adolescents tenen de la sexualitat i, per tant, influeix en els seus desigs i expectatives
Page 1 and 2: 31 OCTUBRE - 06 NOVEMBRE 2020 No fa
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres 06 de novem
Page 7 and 8: 7 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 06 de nove
Page 21 and 22: 21 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 51: 51 vilaweb.cat Divendres 06 de nove

17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?