17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

60
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
JAUME PADRÓS
‘
N
o estem igual que a la primera
onada, però tenim els professionals
cansats.’ Amb aquesta la
contundència i preocupació s’expressa
el president del Col·legi de
Metges de Barcelona, Jaume Padrós.
Assegura que malgrat que la corba de
contagis es comença a frenar,
no n’hi ha prou, continua
havent-hi massa contagis.
I, cosa més preocupant: la
projecció d’ingressos hospitalaris
es manté a l’alça. Padrós
alerta: si això no canvia,
caldrà prendre mesures més
contundents. S’haurà de fer
un curtcircuit de quinze dies,
és a dir, un confinament domiciliari curt
però intens. ‘Si no s’hi fa res, els contagis
aniran creixent i el sistema sanitari no ho
podrà suportar.’
—En quin punt està al país?
—La realitat és que tot Europa està en un
moment molt crític de la segona onada.
S’han hagut de prendre decisions molt
dràstiques. A Catalunya, sembla que hi
ha hagut una certa resposta a les decisions
que es van prendre ara fa setmanes,
però no es pot descartar que hàgim de
fer un reset.
—Què voleu dir? Que caldrà un confinament
total?
—Segurament caldrà un confinament
domiciliari de quinze dies o tres setmanes.
En alguns països europeus ja
es parla de la necessitat de fer parades
curtes però intenses per evitar allò que és
inevitable. Si no s’hi fa res, els contagis
aniran creixent i el sistema sanitari no ho
podrà suportar. Si no s’atura la projecció
d’ingressos hospitalaris, és obvi que
s’haurà de fer una aturada. Encara que la
A Catalunya, sembla que hi ha hagut una certa
resposta a les decisions que es van prendre
ara fa setmanes, però no es pot descartar que
hàgim de fer un ‘reset’
transmissibilitat baixi, com passa, si no
baixa la projecció d’ingressos s’hauran
de prendre decisions dràstiques. I de fet
hi ha països que ja n’han pres. Ho han fet
perquè tenen en compte quins recursos
sanitaris tenen. Al final, allò que fa que
es decideixi de fer-ho abans o després
té a veure amb la capacitat de resposta
assistencial.
—Això que passa és un ‘déjà-vu’ d’allò
que va passar al març?
—No estem igual que a la primera onada,
però tenim els professionals cansats.
Estan esgotats, tant psicològicament
com físicament. La primera onada va
ser molt bèstia, vam fer medicina de
guerra. La gent només d’imaginar-se
que pot tornar a viure aquella situació
s’atemoreix. Però ara ens trobem en una
situació de calma tensa. Rectifico, no
és calma, estem a l’expectativa de què
passarà els quinze dies vinents, perquè
és veritat que la corba de creixement
de contagis s’ha aturat, però continua
havent-hi molts contagis. Tenim xifres
molt altes. I el creixement dels ingressos
continua pujant. Si no varia
aquests dies, s’hauran
de prendre decisions més
contundents. De fet, fins
a la primavera haurem
d’anar aplicant aquestes
restriccions curtes periòdicament.
Hi ha gent que
ho veu de manera calamitosa,
però molt pitjor
seria que deixéssim d’actuar, perquè voldria
dir que al final hauríem de confinar
com al mes de març. Això sí que seria un
desastre per a l’economia.
—I quan es decideix que s’ha de prendre
aquesta decisió?
—Al final el paràmetre principal és la
capacitat que té el sistema sanitari de
fer d’escut protector. Si pot petar, que és
l’alerta que vam donar la setmana passada,
darrere seu petarà tot. Ara, el sistema
sanitari continua al límit. Per tant, com
us deia, si no milloren les xifres, s’haurà
de fer un curtcircuit de quinze dies. Un
temps curt i intens, que eviti que s’hagi
de fer un confinament més llarg.
—L’altre dia la sociòloga Cristina Sánchez
Miret deia que el fet de posar una