17-A Les ombres d'un atemptat, les ombres d'un judici

5
vilaweb.cat
Divendres 06 de novembre de 2020
REPORTATGE
ESPECIAL: JUDICI DELS ATEMPTATS 17-A
Els aspectes més obscurs del judici
del 17-A
Dimarts vinent comença a l’Audiència espanyola el judici als tres únics acusats de
la matança de Barcelona i Cambrils del 2017, amb interrogants importants sobre
es-Satti i la gestió del govern espanyol
JOSEP CASULLERAS NUALART
Han passat tres anys i quatre
mesos fins que no ha començat
el judici pels atemptats del
17-A de Barcelona i de Cambrils.
Younes Abouyaaqoub
va matar tretze persones a
la Rambla i en va ferir més
d’un centenar envestint-les
amb una furgoneta, i després,
mentre fugia, va matar el jove
Pau Pérez. I Mohamed i Omar
Hichamy, Moussa Oukabir,
Saïd Alla i Hussein Abouyaaqoub
van matar una dona
i van ferir sis persones més
a Cambrils quan les van envestir
amb un cotxe. Tots els
autors d’aquesta matança,
inclòs el cap de la cèl·lula de
Ripoll de la qual formaven
part, Abdelbaki es-Satti, van
morir. Però hi ha dos membres
d’aquell grup i un tercer
acusat de col·laborar-hi que
són vius: són els acusats al judici
que començarà dimarts,
10 de novembre, a l’Audiència
espanyola. Els dos membres
del grup són Mohamed Houli
Chemlal i Driss Oukabir i el
tercer acusat, Saïd ben Iazza.
El judici comença amb el
malestar de les víctimes perquè
els acusats foren processats
per organització terrorista,
fabricació i tinença
d’explosius i intent de causar
estralls però no pas per assassinat.
I amb moltes ombres i
preguntes sense respondre,
com ara quina vinculació tenia
es-Satti amb els serveis
secrets espanyols i fins i tot
si és possible que encara avui
l’ex-imam de Ripoll sigui viu.
A la sala de l’Audiència espanyola
que hi ha a San Fernando
de Henares, als afores
de Madrid, hi haurà un munt
d’advocats de les acusacions.
Moltes són particulars, en representació
de diverses víctimes.
I la petició de penes que
fan és molt diversa, perquè el
jutge, tot i que no va incloure
l’assassinat en el processament
de Houli, Oukabir i Ben
Iazza, deixava en mans de
cada part de formular l’acusació
que considerés adient,
inclòs l’assassinat en el marc
del delicte d’organització
terrorista. Però la fiscalia no
n’ha formulada cap, i demana
penes que van de 8 anys de
presó a 41.
Tampoc la Generalitat ni
l’Ajuntament de Barcelona,
que són acusació, tot i que
estudiaran de demanar pena
per assassinat al final del judici,
segons com hagi anat la
pràctica de la prova, és a dir,
les declaracions de testimonis
i experts i l’exhibició de
documents. Ara com ara, la
Generalitat demana entre 8
anys i 44 i l’ajuntament, fins
a 95 anys. En canvi, l’Ajuntament
de Cambrils, que també
hi és com a part perjudicada,
sí que demana una pena de
presó permanent per assassinat.
Per què hi ha aquestes diferències
tan importants entre
acusacions? El fet que l’Audiència
espanyola tanqués la
fase d’instrucció sense parlar
d’assassinat, hi té a veure,
perquè tant la fiscalia com la
Generalitat i l’Ajuntament de
Barcelona argumenten que
cap dels tres acusats no fou
l’autor directe de les morts.
Però, en canvi, tots tres van
tenir un paper destacat en
la preparació i en la logística
que havia de permetre de co-
I les acusacions
assenyalen Houli pel
paper que va tenir
en la preparació dels
explosius
metre els atemptats, segons
les dades de la investigació
duta a terme fins ara. Houli
és, de fet, l’únic supervivent
de l’explosió de la casa
d’Alcanar, el dia abans dels
atemptats, i segons les acusacions
va participar activament
tant en la planificació
com en el trasllat dels materials
explosius a la finca. El
propòsit inicial del grup que
dirigia es-Satti era, segons la
investigació, cometre un gran
atemptat amb bomba el 20
d’agost a la Sagrada Família.
Però l’explosió d’Alcanar va
canviar els plans, i va precipitar
l’atemptat de la Rambla
i després el de Cambrils. I les
acusacions assenyalen Houli
pel paper que va tenir en la
preparació dels explosius que
es duia a terme a Alcanar fins
al moment de l’explosió.