PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

D'aquesta manera neix un nou metode científic: I'inductiu-deductiu, que tan bé va
plasmar Galileu quan va dir que la Naturalesa no ha de ser tan sols "escoltada" sin6
també "pregunlada". Des de I'experimenlalisme galilea el metode científic que hem
batejat com inducliu-deductiu va anar prenent forma fins que la 1l.lustració el va
refermar definitivament. Consisteix, esquemiticamenl, en remuntar-se a una
hipbtesi verosímil a partir de I'observació escrupulosa de la Natura i, tot seguit
descendir de la hipbtesi fins arribar a les conseqü&ncies, comprobables mitjanqant
I'experiencia: aquesta darrera etapa no és més que el judici de la hipbtesi.
NaturalmenE. ara la hipbtesi no 6s ccrta d'una manera absoluta sin6 validable o
desacredilable; en el primer cas (ésa dir. en el cas de validesa) es pot parlar
prdcticament de certesa.
L'experiencia apareix. doncs. dos cops: per establir la hipbtesi i per verificar-la;
ara be, el que defineix el nou metode científic és la diferenciació entre una i I'altra
tan1 com I'actitud de I'esperit que amara I'acte d'experimentar.
Si el lector ha reflexiona1 amb deteniment els paragrafs precedents. ben segur que
haura endevinat una segona caraclerística de la ciencia moderna inclosa en el
circuit inductiu-deductiu del nou metode científic: la incorporació de les
matemaliqucs en I'etapa deductiva. O sigui: el metode experimental no deixa de ser
racional. D'altra banda, estretament lligada a la probabilitat de la hipotesi (mai no
6s certa en sentit absolut) i al traclament matemitic, apareix la mesura de les
magnituds. puix el probable 6s el possible numericament quantificat. Apareixen,
doncs, les noves magnituds (forqa, massa, acceleració) mesurables, de tal manera
que la nova entitat pren el sentit que la mesura li dona. El sabor, el color. I'olo?,
deixen indiferents els científics (per alguna cosa els homes i dones tenen Ilengua,
ulls i orelles) i se centren en lotes aquelles coses (naves magnituds) que poden ser
mesurades Yo calcula de^.^
Tal com exposa H~lton.~ l'art de fer ciencia és bidimensional. D'una banda. requereix
proposicions que fan referencia a qüestions empiriques, i d'altra, a qüestions
BU'PllEKfIELD. H. (1982). LOS oi@cnos de la cicnda moderno. Madrid. Taurus.
"HOLTON, C, (1988). Einsoin. hisw?i8 y olrils pas,ones. La rebeii6n coolia la ckncia en el mal del siglo XY. Madrid.
' %"rus. Cai dir que iiollon, Que considera lnicialmenl una visid bidirnensianai de ia ohncia. posteriorrneol aiegelx una
iercera diinensid en in qual iiiciau a~uelis isclors que considera el cienlilic a mes dc I'expcrimenoi i el I$ic la inspiracib.
per exeinple