You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Amb les consideracions desenvolupades en aquestes primeres pagines estem ia en<br />
condicions d'examinar tant les institucions fundades en el divuit com eis homes, i<br />
llurs obres. que ¡es crearen i impulsaren. Amb una aital finaiitat considerarem tres<br />
grans grups: I'oficiai de i'Estat - ~niversitat de Cervera, Academia Miiitar i Coi.legi<br />
de Cirurgia de Barceiona - que representaven I'acció monarquica a casa nostra: el<br />
que constituiren les Academies cientifiques. i. en darrcr terme, les Escales de la<br />
Junta de Comer$ de Barcelona. que encarnaven I'esperit burges i pragmatic per<br />
excel.it!ncia d'aquesta institució. Tanmateix, tant per pertinyer a una cultura<br />
germana. com per proximitat geografica, com per la intrinseca importancia del<br />
desenvolupament cientific valencid i, lambé, perla influencia que exercí a Catalunya,<br />
abans d'endinsar-nos en ei cas del Principat examinarem breument que va succeir al<br />
País Valencia.<br />
El País Valencih<br />
Al País Valencia va prendre carta de reaiitat un grup d'intel.lectuals, coneguts com a<br />
novatores. que va irrompre amb forca a finals del segie XVll amb I'estandard de la<br />
renovació científica. en una Espanya que encara emetia el luf resclosit de la<br />
contrareforma.<br />
Aquests homes i llurs obres. que emplenaren el període de 1680 a 1730. de vegades<br />
han estat considerats com a pre-ii.luslrats, de vegades com pertanyents a una<br />
primera fase de la 1i.lustració. De fet, perb, 4s una primera alenada d'aire fresc a ia<br />
recerca d'una ciencia racional que intenta arraconar Hipbcrates. Gai.16. Aristbtii ...<br />
Os ciar que no pas sense resistencies, perb el que és evident és que marquen un nou<br />
cami: el de la modernitat.<br />
Naturalment, hi havia dos camps dilerenciats que presentaren un grau de resistencia<br />
diferent; ens referim a la medicina, on els nosacores es mogueren amb més ki~ilitat.<br />
i el de la física (estretament unida a les matematiques i a I'astronomia). en ia qual el<br />
caracter heretic que planava sobre la teoria geockntrica feia mal1 mes dificil ¡laven$.<br />
Cal recordar que en una dala tan tardana com el 1748, Jordi Joan tindrh encara<br />
problemes en publicar les Observaciones Aslronómicas. on es declara copernich<br />
sense embuts?
Change language