PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

Paragraf aparl per a la Universital de Cervera. de la qual n'hem parla1 més amunt.
Sobre la Universilal de Cervera s'ha escrit molt pero no sempre s'ha coincidit en
I'opinió. Cal deixar constancia, tanmateix. que des d'un bon comcnqament es va
arrosscgar un greu problema de gressupost i que les primeres oposicions per a
proveir les catedres no tingueren lloc fins al 1725. De fet. no seria inaugurada
oficialment Ans al 1752.
¡,es dues figures més importants fins al trasllat de la Universitat a Barcelona.
esdevingut el 1837. foren Ramon Llatzer de Dou i de Bassols (1742-1832)- I'auMr
més destaca1 de Drel públic de I'Espanya d'aleshores, i, en especial. Josep Finestres
i de Montsalvo (1688-1777) destacat jurista i humanista. Si les dues figures
sobresortinls de la historia de la instit,ució universilaria cerverina foren homes de
Ilelres, hom pol sospitar. com així fou, que les cikncies s'hi conrearen amb poc kxit o
no s'hi conrearen. En el camp científic. caldria exceptuar, pero. Mateu Aymerich
(171 5-1799), professor de Eilosofia i de física, que representa un pont entre les
antigues leories i els nous correnls. Malgral tot, i degul a les poques oportunitats
que oferia el Principal (en els ~Uaranta últims anys de segle. com tindrem ocasió de
veure. va canviar el panorama). estudiaren a les aules de Cervera homes que
després reeixiren en el panorama científic calala. com ara Narcis Monruriol. Anlonl
Martí i Franquks i Anl,oni de Gimbernat. per tai d'esementar-ne algun~.~~ La Il.lustraci6, tanmateix. s'esten pel Principat amb forqa i d'una manera continuada
durant la segona meitar del segic divuit. concretamenl fins al 1808. hmb i,o.ot, hom
podria considerar dues etapes: una primera que s'esdevé sola els regnats de Ferran
VI (1746-1739) i de Caries 111 (1739-1788) i una altra sota el de Carles 1V
(1 788-1808).21
Durant els anys que van durar els regnats de Ferran VI i Carlcs Ill es feu nolar la
incidencia de la monarquia en el moviment il.lustrat. En especial, durant aqucst
període es fundaren institucions cabdals que gaudiren d'una Ilarga vida. Tot i que no
' Vcgrii RIER4 i TLIEBOIiS. S. (19H3). Sinles, d'HisUiria de !s cidncm calo!ana, Cap. 1". Barcelona. La Ms#rSna Tsmb6.
20 tli ha una criensa IiicqJraiia sobre la Liniucrsilal de Cervcfa. Vegcii: RiERA i TUEBOLS. S. (19851. C!d"d# i ltcnicz s ia
!ii#islraci6: F'raocesc Sslvb 8 Campi!lo 11971-1828). Barcciona. La Uagrana. nn s'hi lmba una conipiel'a rsle&ncia
Iiibliagr8hia.
dci maieix aimar. "La ci&ncia calaiana entre ia li Iiistracid i el Ramanlieismc" a DDAA (iBR61. Orígenr del m6n cala!*
conlemporani, Barcriona. Fundaeiá Gsixa de Pe'ensioiis. pp. 119 a 134.