PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

en la insinuada ciutat andalusa hi treballaven quatre mestres en I'art de fabricar 1
instruments quirúrgics. els quals desaparegueren sense pena ni gloria. Un fet el qual
invita a reflexionar sobre una de les proposicions virgiiianes, que malauradament no
van obtenir la resposta adequada. Ni més ni menys la fundacib d.un4 indústria
destinada a fabricar material medic, lanmateix quirúrgic. que sens dubte hauria
millorat el nostre panorama cientíiic. En aquest sentit, per tant, és factible afirmar
que el país no acollí, deixem les causes, I'oportuna empenta científica divulgada pel
nostre personatge. Car. la historiografia medica demosrra en la seva vessant medica,
que la Cirurgia a partir de la segona meitat del vuit-cents estigué en mans de les
nacions amb una solida indústria mhdica. Ei paper de I'heurísl,ica, quejo sapiga, en
el nostre cas encara permaneix a I'espera d'estudis seriosos. En fi, s'haurb de
reconeixer, la manca de resposta als requeriments tecnics de Virgili és una baula
més en la cadena dels retards patris. No obstant aixb, és evident que Virgili tracla de
pal.liar-ho amb energia, coneixement de causa. i, en aquest scntit. s'inscriu en la
migrada llista d'avancats que jalonen el nostre passal científic; massa vegades un
trist recordatori d'iniciatives perdudes enmig de ]'inexorable pas del temps.
El coneixement d'un parell d'inventaris d'arsenal quirúrgic en principi completa. bé
que no acaba, la comanda aceptada. Provisionalment. il.lustraran la lasca de Virgili
per a posar al dia I'instrumental amb el que havien d'operar els hospitals més
representatius del país. És evident. I'espai assignat mana, que sera impossible oferir
una relació derallada. Ens haurem de contentar amb un comentar¡ general, que és
d'esperar sigui suficient per aclarir aqueix últim aparta1 del present escrit.
Cronologicament, el primer correspon a i'existkncia de I'arsenal provinent de Paris,
que Virgili féu comprar pera atendre les necessitats docents dels col.legis.
Examinada la llista d'una manera global, sense una major varietat d'instrumenls
tallants i punxants. així com tarnbe iocs de sondes. sobresurt un nou instrumental
pera les operacions ossies. i, a jutjar pels rnodels. es nota un avancament en els
estris usats pera les trepanacions. Tota vegada que en aquesta indicació, segons
s'ha constatat, d'entrada Virgili incornprensiblement es mostrb remis més que
reservat. És probable que una major experiencia cn les trifulgues navals el féu
recapacitar. eixugant un dkficil lerapkulle que no havia valorat pas massa. Malgrat
que en el fons és justificable mesurant I'enorrne index de mortalitat que originaven
aquests tipus d'intervencions. d'antuvi perilloses i perla seva naturalesa abocades al
fracas. Per últim, subratllaria la distinció que ofereix entre les erines quirúrgiques i
les emprades en les disseccions anatbmiques. En efecte, sabuda la importincia