PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

per aqueils joves cirurgians que volien perfeccionar les tecniques apreses o conéixer
de primera m i les novetats de les grans celebritats de la cirurgia francesa del
moment, un viatge d'esludis en definitiva que sovinr només esiava a I'abast d'aquells
que, pensionats per la corona. pertanyien a la circumscripció militar. Tal fou el cas
del propi Pere Virgili, o de tants airres col.legials. alumnes i professors. de Cadis.
Barcelona i Madrid.
En sentii contrari, ai llarg de la centúria arribaren a la península (com també a les
possesions ultramarines), procedents de Franca. successius contingents de
cirurgians per enrolar-se als exkrcits espanyols. Rastaria amb recordar que durant
el regnal dc Carles III, en el Tribunal del Prolomedicat, la maxima autoritat en
materia quirúrgica era Pedro (Pierre) Perchet, cirurgia d'origen francés que, des de
Napois. marxa a Madrid forman1 part el seguici reiai. Pel mateix motiu, en les
nbmines del prolessorai. dels coi.legis de cirurgia ens trobarem els noms -
habitualment castellanitzats- d'anatomistes i cirurgians trancesos. Tal seria el cas de
Gregorio de La Condomina, Lorenzo Roland o Juan Chaubet i, probablement, el de
Juan Rancé o Benilo Reneau.
Igualment, és un bori reflex de I'intens intlux francés sobre la cirurgia espanyola de
la Il.lustració la vaducció al castellb de nombrossos textos quirúrgics francesas, una
tasca gairebé sistemblica en ia que destacaren alguns cirurgians com els germans
Galisteo y Xiorro, que permetria I'accés ais continguts de les principals obres de la
cirurgia europea de I'kpoca. En aquesf sentit. és simptomatica I'exhortació del citat
Rancé. professor del Co1.legi de Barcelona. en la Oracton inaugural pronunciada el
dia 8 d'ocrubre de 1770, quan ariimava els col.legials congregals a I'acte a
dominar l'idioma trancés, per ser aquesta la llengua per antonomasia
de la cirurgia.
2. LA CRkX16 DEL COIYLEGI DE CIRURGIA DE BARCELONA
Carles 111, que en ser prociamat re¡ d'Espanya comptava ja amb vint-i-cinc anys de
monarca al regne de Napols. propicia des dcl poder la introducció de reformes en
molis ambits de la monarquía, reformes que molt sovint eren implantades a través 99
de la creació de noves institucions que responien a la consigna borbbnica de ,
"renovar, centralitzar i disciplinar". !