PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

no tingué cap competkncia abans dels Decrets de Nova Planta. perb amb la política
centralista dels Borbons el Protomedicat estengué la seua arca d'influkncia pels
antics territoris forals. A Catalunya el tribunal castella s'establí el 1766. pero desde
la Guerra de Successió el carrec de Protometge del Principat requeia sempre sobre
el Presiden1 del Protomedicat, que delegava les seues funcions en un lloctinent que
residia a Barcelona
Arreu d'Europa, la tradicional rivalitat entre metges i cirurgians esdevingué maxima
durant la segona meitat dei segle XVIII. En el cas espanyol, la creació d'institucions
docents d'elevada qualificació cienlífica i tkcnica. parangonables als millors centres
quirúreics europeus de I'kpoca (els reials col.legis de cirurgia). contribuird a la
capacitació professional deis cirurgians i justificara I'equiparació de liurs
prcrrogatives amb les dels metges.
La consolidació definitiva del mktode anatomoclínic en la Franca revolucionaria i la
consegüent aparició de la palologia quirúrgica, amb la lesió anatbmica com a centre
de gravetal del saber i de la practica mkdica, crearan les bases conceptuals i
institucionals que faran possible. en les primeres dhcades del segle XIX, la definitiva
unió de la medicina i la cirurgia, i, per tant, entre metges i cirurgians.
Per altra banda. I'elevació del nivel1 de la cirurgia espanyola de la Il.luslració és un
fe1 innegable. com es podria comprovar atenent el nombre d'edicions d'obres
originals o de les traduccions de lextos quirúrgics. o si es prefereix, estudian1 el ric
instrumental que posseien els cirurgians iormats als reials col.legis de cirurgia.
Tanmateix. aquest increment no va derivar tan1 de I'cxistkncia d'una clientela exigen1
que demanés assistkncia quirúrgica més sofisticada, lleva1 d'una petila porció de les
élits aristocraiiques que dirigien el país, com de la coincid&ncia dels interessos
l
professionals dels cirurgians amb una política global de la corona espanyola que 1
perseguia la creació d'un estat unificat sota I'autorital reial. Així es com. d'acord j
amb M. As'rain. al llarg del segle XVlll la cirurgia espanyola esdevindra una :
autkntica "proiessió d'estal", dins de la política centralista i uniformadora que
caracteriv~a el despotisme il.lustrat de la dinastia borbbnica. 1 i
l
Com es ben sabut, la corona espanyola practicara a partir del Tractat d'utrecht una
l
politica internacional encaminada. per una banda, al manteniment del vastissim 97
imperi colonial. ara seriosament amenacat per Vhegemonia naval britanica i, per una 1