PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

de ser el centre de la nostra alenció. la de Medicina i la de Cikncies, de fet no havien
estat el fruit d'una acció directa de la monarquia il.lustrada, sinó que degueren llur
existencia a I'esperit inquiet de les classes il.lustrades barcelonines: és ciar que un
cop fundades. cercaren -i oblingueren- I'ajut reial que significava presligi i
subvencions. pera la qual cosa tampoc no les podem considerar alienes a la
monarquia. pero el que volem remarcar és que no es tracta d'institucions
especificament monarquiques com ho foren I1Acad6mia Militar i el Col.legi de
Cirurgia.
En canvi. la Junta de Comer$. recreada per Ferran VI el 1758 i ratificada per
Carles 111 el 1760, aplegava una burgesia dinamica que havia encetat un procés
modernitzador, i a la ilarga industrialitzador. engrescador. Nogensmenys. aquesla
burgesia pragm&lica era. també. racional i comprenia que per dur endavant el
procés iniciat calien coneixements tficnics; una visió que implicava tanmateix, com
així va esdevenir-se, un canvi de comercial a industrial. Amb aquesla finalitat. la
Junta de Comerc va crear diverses Escoles. La primera fou i1EscoIa Nautica, amb la
finalitat de formar bons pilots que havien de rendir preciosos serveis a la marina
mercant catalana. Era I'any 1769. Seguiren les de Nobles Arts (1775) i I'Escola de
Comerc (1787). La primera Escola que proporcionava coneixements tkcnico-
industrials va ser la de Química (1805), el primer director de la qual fou Francesc
Carbonell i Bravo.30
El discurs ianugural a carrec del doclor Carboneli va ser, també. una mostra de
modernitat quan expressava que I'esludi de les cikncies "ha deparado al hombre
positivos alivios en sus dolencias, eficaces socorros en sus necesidades. y efectivos
auxilios para procurarse comodidades, placeres y regalo". Més endavanl insisteix en
que la química industrial no és un receplari com molts creien, sin6 la conseqüfincia
d'un estudi científic: "la teoria sin la práctica caminaria a ciegas, y la práctica que
no fuese fundada en la tedrica seria solamenle un trabajo vano".31 Una idea que hem
vist repetir-se a bastament en els discursos inaugurals comentals.
68 indiSpenSable per a aprariindir el loma: RUS% i PABi.0. A. (l919I. i~islor?8 de ia Reai Junla Parlicularde Comcrcio @e
Barcelona. 1758 a 1847, Barcelona. Per la1 6'emrninar el paper de 18 ,lumia do Comcrq en el contexl globo1 calala: RIERA
i TUEROLS. S.. "Ciencia 1 acnica a Calalunya a meiialdel seglc XViIIr a AADD, (19911, op. cil.. PP. 171 a 203.: RiERA i
T06801,S. S. 'Ci&ncia 1 lkcnica a Calalunya dufanlel seglf.de les lium6 a MDD. (IQQF). Hissidrla ile iacuiiiiracaiaiana.
vol. 111. Barceiona. Edalons 62. PP. 189 a 210.
" RIERA i 1UL:BOLS. S. (1902). ''La lliiislraci6caialana: CiBi~iu i uliiilal". oii. cit.