PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

lracta d'una rigorosa aproximacib als factors t&cnics que envolten, o tanmateix
acompanyen, I'obra virgiliana en el seu conjunt.
lmplícitament. la labor del nostre personatge s'idenlifia amb la d'un metge, niillor dit
un cirurgia. que. renunciant a i'exercici personal, encamina els seus coneixements a
favor de la col.lectivitat quirúrgica de I'kpoca, F'ou aixb que en termes planers
entenem per un manager. Evidentmenl, la tria revertí en la producció propia. Virgili.
. no descobrim res de nou, deixa una exigua obra escrita. Contrastant amb una ingent
labor institucional a I'efecte d'aixecar el nivell científic de la Cirurgia patria. Ara. en
qualsevol cas Cs evident que sense una solida preparació científica, fargada en les
postremes innovacions quirúrgiques, difícilment hauria pogut acomplir amb la
comesa que es proposa. En efecte, revisant la participaci; total de Virgili en la
fundació dels col-legis. principalment centrada en els plans d'estudis i formació
practica dels cirurgians, salta a la vista la presencia d'una persona dotada d'una
visió científica amplia i solida. De la mateixa manera que, a través de referkncies
escrites sobre les seves actuacions concretes. col.legim I'existkncia d'un prolessional
habil i en possessió de les úitimes tecniques quirúrgiques aleshores vigentes. En
conseqü&ncia, així disposada la tematica virgiliana s'imposa presentar, de la manera
més succinta possible, subjecles al temps del qual disposem, els canvis tecnics
haguts a meital del set-cents, i, M1 seguit. establir el marge d'influencia que
tingueren en el conjunt del peripie científic virgilia; un parell d'extrems, de moment
proposicions, que sens dubt~ complemenren el panorama medic del divuit.
Seguinl les conclusions de M. Dauaas. les quals a pesar del bemas transcorregut
serven una rara vigencia, recordarem que hdhuc en els comencaments dels sis-cents
fa es prodiii un canvi significaLiu. raonablement perceptible, en I'evolució dels
instruments científics en general. Dones, bé. malgrat que la Medicina només
comptava amb ['arsenal quirúrgic, i les aplicacions que es podien derivar dels
microscopis, resulta que acusa aquesl eslat de transició. Durant un plcc d'anys,
1
vorefani la cinquantena. en els quals I'afany de perleccionament s'apodera del món
arl,esanal. Garbellant la situació anotem que les invencions hagudes van modificar el
ritme de producció. Una moslra fefaent. m'atreviria a pronunciar directa, esta en
I'Armamentarium (le d. Sculletus (1595-1645), un magnífic recull. avui en diríem
1
cataieg, que aplcga les al.luhides transformacions en els sisremes d'incisió i de
54
prensió. Uns avencos deguls a determinades i noves concepcions cn I'elaboració
! instrumental, que d'altra banda plantejaren la forma d'atendre les continues