PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

solvencia professional. tanmateix, i per diverses causes, no li ha estat reconeguda,
tal com es mereixia, per la historia,
Francesc Salva era membre. també, de I'Acadkmia de Ciencies de Barcelona.
Aquesta Academia va néixer ei 1764 amb el nom de Conferencia Físico-Matematica.
El discurs inaugural, on s'exposen les iínies fulures d'actuació, el féu el directorpresiden1
Francesc Subiras pero en rcalitat i'havia confegit Jaume Boneils. El
discurs comencava amb un atac a I'aristotelisme, en par1 encara vigent. i als
aristotilics que "cebados en la libertad de discurrir a su arbilrio. adulteraron con
ella la misma physica. de manera que Acistoteles desqoicjó hasla los mismos
cimientos de la grande fábrica de la naturaleza". D'aquesta servitud, prosseguia,
I'alliberaren Bacon. Descartes i, sobrelot Newton, amb els quals s'accepta com
evident allb que l'experiencia confirma i la matematica prova [el subratllal 6s
nostre]. Breu i La institució va tenir un periode brlllant a I'últim quart del
divuit i primers anys del dinou sobreles bases de I'experimentació, la utilitat i ia
modernilal: després mantingué una activitat digna amb un suau declivi a mesura que
els temps canviaven. El acadkmics que en formaren parten el període de més
brillantor eren homes de ciencia destacats en la seva branca. En la impossibilitat de
confegir-ne una llista mis o menys exhaustiva. esmentarem. a més de Salva, Antoni
Martí i Franques (1750-1828),27 autor d'una memoria sobre la composició de I'aire
(que va determinar amb més exactitud que Lavoisier) i una altra sobre el sexe i la
fecundació de les plantes; Francesc Santpong i Roca (1756-1821). metge i expert en
mecanica, constructor de tres maquines de vapor a Barcelona entre 1804 i 1806." i
Francesc Carbonell i Bravo (1768-1837). apotecari i doctor en medicina, director de
I'Escola de Química de la Junta de
Abans d'entrar a examinar breument el que foren les Escoles de la Junta de Comerg,
i el que proporcionaren al Principat, cal matisar que les dues Acadkmies que acaben
p~
RIERA i TUEBOLS. S. (18BZ). .La 11-iiislracid calalana: ciEncia i ulililal~. a*. cil.
Z'l.a biosraiia encara vigeiilCs la d'Anloni Ouiniana ! Mari: (1935). Aiilaoi de M8nIiFrnnquEs Memdrieso?!g!rtais i estudi
bio@fic i doc~meolaL Barcelona. Memdrics de i'Ac8dEmIa 66 Ciencics i Arrs de Barcolono.
2a ACUSTI i CULLKLI.. J. (1883). Cikncia i lbcolca 8 Calsiunya an oi scgiedvlii o !a inlroduccib do ia mBquina de vopoi
Barcelona. lnslllul d'E1udi8 Camlans.
Vcgcu: KOF CAKBALLO, C. 11915). Qiografia io iivhor doconlo dc Fr8ncisco Caibon~ii y Bravo. Giron8. Crbiiplies Gisperl;
mes prolucularl. Seiogi necrolhgle escril pel 6oclor Agusli Yafiel 8 Gimna: (18831. Eiwio hisldrico Oe! Dr o. Francisco
C8:arboneii y Bravo BarC~lona.
29