PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

Amigos del País, la creació a Palma d'un altre un col.legi de cirurgia. En efecte, el
1790 redacta el pla d'estudis pcr al Col.legi de Cirurgia de Palma, on s'expliciten les
seues idees sobre com s'havia d'impartir la doc&ncia de la cirurgia, en sis cursos,
I'últim dels quals hauria de realitzar-se enterament a I'hospital. així com la
importancia la fisiologia i la necessitat de comptar amb un laboratori on efectuar
experiencies físiques: i el 1793 publica. amb Sebastia bluntaner. un Manual teórico-
prdcLico de las operaciones de Cirugía para instrucción de los alumnos de la Escuela
de Palma de Mallorca.
Quasi octogenari, Puig torna a Catalunya el 1793. pero amb la prohibició expressa
de viure a Barcelona. una limitació que fou mitigada tres anys després a condició "de
que no se mezcle ni directa ni indirectamente en los asuntos del Real Colegio de
Cirugía".
3.2 Antoni Gimbernat
A diferencia de Francesc Puig. I'itinerari biografic de Antoni Gimbernat (Cambrils,
1734 - Madrid. 1816) inclou els tres reials col.legis dc cirurgia: Cadis. Barcelona i
Madrid. que corresponen a successives etapes de la seua vida, i que alhora
represent-en tres moinents de significació diferent. Nascut a Cambrils I'any 1734,
pertany a una generació posterior a la de Pece Virgili, que va gaudir d'una formacid
privilegiada i d'unes perspectives proressionals absolutament inedites. Si Puig
representa una certa continuitat un cert compromís entre I'ensenyanca de la cirurgia
a Barcelona abans i desprbs de la fundació del Col.legi. Gimbernat és un exponent
prototípic de la reforma virgiliana.
Gimbernat va cursar filosofía (batxiller en arts) a la Universitat de Cervera (1749).
Ouasi deu anys més marxa a Cadis per estudiar cirurgia, sense dubLe atret perla
fama de Virgili i el 1762 es gradua com a cirurgia llatí. Gracies a la mediació de
Virgili i de Roland, passa tot seguit a Barcelona per ensenyar anatomia al nou
Col.legi. amb tan1 d'kxit que un any després era nomenat "professor honorari" amb
opció a ocupar la primera vacant. 1, així. en morir Josep Pahissa, Gimbernat el
substituí en la caledra i, a la vegada. fou nomenat cirurgia maior de l'hospital, un
nornenament que. per altra banda, provoca un dur enfrontamenl. amb els
administradors del centre. que no voiien acceptar el candidat imposat pel Col.legi. 107
l