PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

pel Probmcdicat. Els col.legials. a I'igual que a Cadis, tindrien inclús el dret de
portar espassa, un honor molt valorat en la socielat de I'Antic Regim i un cxponcnt
més del gran prestigi social assolit pels cirurgians.
La docencia s'organitza d'immediat d'acord amb cls critcris de Virgili. Com havia fct
a Cadis. cll en persona s'en preocupa de icr les geslions per adquirir a París eis
[libres, I'instrumental quirúrgic i els aparells necessaris per rcduir fractures i
desllorigaments, és a dir. el material didacric imprescindible per oferir un
enscnyament de qualitat. Nomenat director de l'establimcnt, va dcssignar el
profcssorat que s'hauria de fer chrrec del magisieri: cinc mestres en total. tres
professors procedents del Coi.lcgi de Cadis (Lorenzo Roland, Juan Rancé i Pedro
Malville), i els dos cirurgians inajors de I'Hospital de Santa Creu (Francesc Puig i
Josep Pahissa), que s'incorporaven ocupan1 els darrcrs llocs de la jerarquia docent.
Les primcrcs Ilicons, dedicades a I'ostcologia. van ser imparlides pel mcncional
Franccsc Puiga la lardor d'aquell any de 1760, utilitzant locals improvisats de
I'hospital. 110s anys després, apadrina1 pcr Roland, s'afcgira en qualitat de mestrc
honorari iin jove cirurgih. nascut a Cambrils, que havia eslat un brillanlissim
col.legial a Cadis. Em referisc a Antoni Gimbernat, de qui després tindrem ocasió de
parlar-ne.
Perb a I'hospital mancava un iloc adicnt on impartir les classes. i el ve11 lcatre
anatbmic dcl Corralct era una construcció pctita, vella i de poc valor arquitcclbnic.
Calia alcar un edihci de nova planta. apropiat per a la institució. El 31 d'octubre de
1761, el projecle, inspira1 pcr Virgili. fou encomanat mitjancant adjudicació pública.
a Ventura Rodríguea, I'arquitecte. del Museu del Prado. Les obres s'iniciaren
d'immedial, i linalitzarcn a I'cstiu de 1764. quan Virgiii ja havia tornat a la cort. En el
bcll edifici rieocl&ssic que avui encara es pot contemplar al carrcr del Carme.
destaca I'anfilcatrc anatbmic -una de les ioies arcjuitect,óniques de Barcelona-, un
escenari dissenyai de manera expressa per aprcndrc I'anatomia i la tkcnica
quirúrgica directamcnt sobrc el cadaver Loa disposició troncocbnica (amb la base
inverrida) del cadirat i de les renglcrcs de bancs configura un espai circular -una
miqueta oval, pero- al voltant de la magnífica taula de dissecció. feta en marbrc de
Genova per J. Henrich. que sens dubte constituia I'eix central de tota l'activitat
docent. Iriicialmenl. I'ensenyament de I'anatomia va recaure sobre Lorenzo Roland,
gcndrc de Virgili, que a Cadis havia ocupa1 la placa do "Demostrador Anatómico" i
ara era vicepresident i primcr mestre del Col.legi; perb, en la practica, seria el citat