PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

AnMni GimbernaL la persona encarregada de les disseccions i aviat esdevingué 1
l'autkntic profesor d'anatomia del col.legi barceloni.
i
A l'estiu del 1773, mor1 el protocirurgia Juan María Aubery, Virgili hagué de marxar
a la corl per recuperar la placa de cirurgih de cambra que abans ostentava i alhora
per fer-se'n carrec de la direcció dels dos col.legis de cirurgia. A Madrid va
aconseguir la promulgació, el 12 de juny de I'any següent, d'unes noves ordenances
que haurien de regir d'ara endavant el desenvolupament dels col.iegis de Cadis i de
Barcelona. aixi com I'excercici a Barcelona i a tot el Principal de Calalunya.
Un dels majors impediments que dificultava la docencia a les noves escoles era la
mancanca de llibres en llengua vulgar, el contingut i I'ordre exposiliu dels quals fóra
equiparable al de moderna literatura quirúrgica europea. Els escassos llibres
disponibles en castellh. com per exemple els Principios de cirugía [Barcelona, 1753).
de Francesc Puig, llibre que es feia servir a I'tlospilal per ensenyar als joves
cirurgians, seguien encara fidels als supbsits basics del galenisme tradicional, i les
intervencions quirúrgiques s'hi reduien a la sagnia, I'aplicació de sangoneres, la
cauterització de les ferides i poca cosa mes. Sense manuals a l'abast dels alumnes
no seria possible oferir un ensenyament regla1 de la cirurgia, ni implantar un pia
d'estudis modern que incloia matkries bhsiques com anaMmia i fisiologia, a més
d'assignatures com afectes externs. tecnica operalbria, materia mkdica. parts, etc.
Per posar-hi remei. Virgili va promoure d'una manera sistematica la publicació de
llibres de text destinats a servir de manuals de les maieries que s'impartien a les
aules dels dos col.legis. Un dels primers lcuits d'aquesta política fou el Curso
Theorico-práctico de operaciones de cirugia en que se conlienen los más célebres
dcscubrimientos modernos (17G3), una obra inspirada en el tractat d'operacions de
Henri Francois Le Dran, amb el qual els autors. Diego Velasco i Francisco Villaverde,
dos col.legials de Cadis, estigueren en contacte personal a París quan hi residien
com a pensionats. Estructurat de forma innovadora. incorpora I'experiencia personal
deis aulors aixi com els coneixements i les tticniques apreses amb Jean Frangois
Morand en el seu viatge d'estudis. i es traba plenament dins dels suposils tebrics de
la medicina moderna: la iatromecanica. el ronamen1 quimic i la circulació de la sang.
El Curso assolí un gran exil editorial, ja que fou publica1 simullaniament el 1763 a
Madrid i a Barcelona, i posteriorment fou reeditat. amb ampiiacions, en varies 103
OCBS¡OOS. 1
l
: