PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

3.1. Fraucesc Puig
Com hem assenyalat adés, Francesc Puig (Barcelona, 1720-Vilassar, 1798) ocupava
una placa de cirurgia maior de I'Hospital de Santa Creu abans de crear-se el Col.legi
de Cirurgia, i representa, junlament amb ,losep Pahissa (t1765). I'altre cirurgih
major de I'hospital, una certa conlinuitat en la cirugia barcelonina. ja que Virgili en
crear-se l'escoia, va decidir incloure'ls al quadre de professors. potser per estalviar-
se problemes a nivel1 local.
Puig esta consideral per la historiografia com a una figura pont o de transició, una
dc les poques figures que partint d'una formació tradicional. entre empírica i
Ilibresca. acaba incorporant-se al model de cirurgia que implicava la reforma
engegada per Pere Virgili. Graduat de cirurgia llati a Cervera el 1740. es va
incorporar al gremi deis cirurgians de Barcelona després d'haver superal el
preceptiu examen d'ingrés. Es interessant apuntar ara que el 1748 s'enrola a
I'Extrcit com a Primer Ajudant de Cirurgih Major del Regirnent de les Guardies
Espanyoles d'infanteria, un carrec que deixaria el 1752 quan guanya una de les dues
places de Cirurgia Maior de I'Hospital de Sant Creu,
De caracter obstinai, pero rrebaliador incansable. Puig fou dessignal per Virgili com a
secretari del Col.legi i, com a lal. seria I'encarregat de defensar els privilegis
atorgats pel monarca a la instilució quan Virgili passh a Madrid, I'any 1764. Es a dir.
1
Puig fou la persona arrelada al medi que posseia la capacitat per dirigir de [acto el
Col.legi i, enlre d'altres funcions, fec complir la normadiva, en especial la !
competencia exclussiva quetenia el Co1.Iegi d'exarninar i de conferir graus a aquells
1
que volien exercir la cirurgia a Catalunya. Situat en la jerarquia per davall de
Llorenc Roland, sembla que les reiacions entre ells no van ser mai massa cordials i 1
amb el demps, anys despres de la mort de Virgili. precipitarien la caiguda definitiva
de Puig. Primer com a secretari i mes tard com a Vicepresident del Col.legi, Puig va
mantenir conflictes insditucionals en diversos fronts: contra la Universitat de Cervera
que pretenia seguir donant graus de cirurgia o contra I'administració de I'Hospital de
Santa Creu, que volia reservar-se el dret de concedir les places de cirurgians
maiors. En la practica, li resulth més problemhtic encara obligar a les petiles
corporacions locals de cirurgians (de Girona. Manresa, Lleida, Tormsa o Vic) a que
respectessen I'autorital del Col.legi de Barcelona. 105
I