20.04.2013 Views

PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Il.lusrració considera linial i eminentment cientifico-tecnic. Hume, Montesquieu,<br />

Voltaire, perb sobretot Locke per tal de superar la limitació humana, cerquen i<br />

troben una sortida. Llegim-la a Locke: "No tindrem motiu per queixar-nos de<br />

I'estretor de les nostres ments sempre que les dediquem a allb que pot ser-nos útil,<br />

puix d'aixb en som molt capa$os."~ambé La Mettrie es manifestava en el mateix<br />

sentit. L'obra més representativa de la Il.lustració, I'Encyc/opédie, moslrava a<br />

bastament que la noció de progrés, que els il.lustrats suscrivien amb fe, anava<br />

intimamenl unida a la d'utilitat.'<br />

D'atra banda, no es pot silenciar ei projecle de la li.lustració respecte al<br />

desenvolupamenl cientific: amarats d'una creixent fe en la ciCncia i en les tecniques.<br />

els il.lustrats del segle XVlli feren un esforc considerable per difondre el<br />

coneixement. l)es de dalt, com s'ha repetit una munió de vegades. pera I'esforq és<br />

innegable. Cedició de I'Encyclopédie nn's una prova fefaent. D'altra banda. aquesta<br />

vessant esta relacionada, Ibgicament, amb una especial atenció dirigida vers<br />

I'ensenyament. 0s bbvi que una posició com la que acabem de comentar implica la<br />

lluita contra la superslició i les postures irracionals tan vigents i arrelades<br />

aleshores. Cal. perb, precisar: tot i que el scgle de les llums ha estat definit<br />

tradicionalmenb com el de la lluiLa de la raó contra la fe. un aspecte que,<br />

indiscutiblement. es fa palh a Franca, a la Península no es pot parlar<br />

d'enfrontament de la ciencia amb la religió sin6 de la ciencia contra la superstició.<br />

No s'ha dc negar. perb, que la nova ciencia va ensopegar amb I'obstinació d'uns<br />

quants: els peripatebics, els escolastics. els metafísics, els dogmatics, els creients<br />

ortodoxos d'una religió cega, els fanatics. D'altres es mantingueren entre el pol qiic<br />

representaven els il.iustrats i el deis qui rebutjaven el progrés cientifico-tecnic: eren<br />

els eciectics! En ei complex marc que intentem dibuixar, possiblement massa<br />

rapidament, es va desenvolupar la famosa polemica entre anlics i moderns, que tan<br />

bé ha traclat Mert~n.~<br />

.<br />

e LOCCKE. J. (1880). 8nSayos sobre etenlendimienio hlimano Madrid. Ediloia Nacionai.<br />

' RIERA iTUEBOLS. S. 11992). "La lililsiraciú calaiana: aitncla i ulililal, Revlsla

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!