PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

18
Home d'acció més que de pensament, de practica més que de teoria. Gimbernat
deixaria poca obra escrita. El primer escrit seu que arriba a la impremta 6s la
Oración inaugural, un text de caire programatic, que va pronunciar el dia 5 d'octubre
de 1773 al Keial Col.legi de Cirurgia de Barcelona. L'utiiilaarem per evocar un
aspeche cenrral en el seu ideari docent: el paper que I'anatomia hauria de complir en
la formació del cirurgia. la principal preocupació com professor de I'escola
barcelonina. Segons Gimbernat, les "regles de I'Art" s'adquireixen principaiment amb
i'assisihncia als hospitais, a la vora dels maialts. i amb la practica repetida de la
dissecció amb els cadavers. Per aixb. I'anatomia. que perrnet identificar el lloc de la
maialtia. és a dir, les parts que pateixen i la seu del dolor [visió localicista del
procés morbós], és "la mas grande y noble de todas las ciencias y Artes". Des
d'aquesta visió localicista del procés morbós. I'anatomia és necesaria per ia
medicina, perb molt especialnient. per la cirurgia. perquk la cirurgia no pot
contentar-se de cap manera amb un pur coneixemenl tebric. a dilerkiicia de les
altres parts de la medicina. El cirurgia "debe tener una instrucción práctica, una
nolicia exacta y una perfecta inteligencia, aun de la más pequeña parte de nuestro
cuerpo". 1 aquest coneixemenl s'adquireix principalmeni a través de la practica
repetida de la dissecció. afegeix Gimbernat.
I a Barcelona va erisenyar ariatomia fins que el 1774. pensionat per la Corona. inicia
un llarg viatge d'estudis per I'estranger acompanyat per Mariano Ribas, que dura
vora cinc anys. uns anys de formació i d'estudi per divcrses ciutats europees. A
partir del 1778. Mrnat a Espanya. inicia els preparatius de la que havia de ser la
seua obra niés importan1 com organil.zador docent: la creació, en col.laboració amb
el citat Ribas, del Col.legi de Madrid, 6s a dir, el Reial Col.legi de San Carlos.
empresa que dirigí a partir del 1787. on actua també com a catedratic de
"operacions i algebra quirúrgica". En ser nomenat cirurgia de cambra per Carles liJ
dos anys després. renuncia a la catedra perb no a la direcció del col.legi.
A i'eslranger, Gimbernat va lindre ocassió de conéixer de primera ma les principals
figures i els principals escenaris de la medicina i la cirurgia del moment. A París,
assistí a les sessions clíniques ofertes a I'Hotel Dieu i a I'tlospital de la Charité, on
conegué cirurgians de la categoria de Joseph Desauit i Antoine Petit. i químics com
Pierre Joseph Macqucr. A Londres. treballa al Guy's Hospital i ai St. Thornas, i seguí
iin curs impartit pel famós John HunLer, a qui impressiona amb el seu mktodc
d'operar l'hernia crural. una Lemica quc constituiria la principal contribució